Extrema Dreta

El moviment pro Tabàrnia revifa PxC, també al Baix Camp

El partit xenòfob prova d’obtenir avantatge d’allò que anys ençà erosionà la seva base electoral: el debat sobiranista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ho vam veure a Mataró. La xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) ha sabut explotar el moviment pro Tabàrnia per provar de revifar el seu partit, malmès els últims anys per les lluites internes des que es va expulsar el seu antic líder i fundador, Josep Anglada. El de la intersecció entre legislatures municipals de 2011 i 2015 no ha estat un camí fàcil pels identitaris: l’agrupació s’ha vist profundament llastada per denúncies creuades d’amenaces entre l’ex líder de la formació i l’actual secretària general de PxC, la mataronina Mónica Lora. Amenaces que s’haurien donat també a nivell local, segons l’ex regidor del grup a la capital del Maresme, Juan Gabriel Ponce. Amb ordres d’allunyament per temptativa d’homicidi incloses.

I el mateix Ponce és un bon exemple de l’èxode que aleshores patí la Plataforma: ell va fitxar pel PP, amb d’altres, com Iván Uriach, que passarien a UPyD a Viladecans, o els també maresmencs Antoni Pous i Márquez i Juan Carlos Serrano Gil, que van passar-se a Ciutadans. En un reportatge a Crític, el periodista Jordi Borràs enumerava un bon reguitzell d’exemples en aquest sentit.

El resultat fou demolidor: PxC passaria dels 67 regidors que obtingué el 2011 a només 8 després de la contesa electoral de 2015. Va resistir però, a Mataró, amb Lora al capdavant, al Vendrell, Salt, Amposta i Sant Miquel de Fluvià. Sense comptar l’entrada d’Anglada com a regidor a Vic amb la Plataforma Vigatana. El cert és que, amb aquestes xifres, res no apuntava que els xenòfobs poguessin mantenir-se en aquests resultats, i ni molt menys pujar, la cita electoral del 2019. Els seus camps de batalla tradicionals, la migració i la islamofòbia, ja no donaven els resultats que els hi havien donat anys ençà... Fins que eclosionà el moviment tabarnès.

Després d’al·legacions d’haver estat repudiats per Societat Civil Catalana, militants ultres com Javier Barraycoa constaten el recel de l’organització constitucionalista unitària vers la iniciativa a favor d’una comunitat autònoma que agrupi part de les províncies de Barcelona i Tarragona: Tabàrnia. I és que, tal i com EL TEMPS ha constatat en investigacions anteriors, aquest moviment i els anomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR) han esdevingut el receptacle d’un bon reguitzell de militància d’extrema dreta, inclosos reconeguts militants neonazis.

Una revifalla reusenca?

El compte de Twitter Reus Antifeixista publicava, a principis de juny, informacions sobre la participació en l’ofrena floral a l’estàtua del General Prim del municipi de l’ex alcaldable de PxC a la localitat del Camp, Albert Tafalla, amb el president del partit August Armengol. Segons els antifeixistes, els fins ara poc actius comptes de PxC Reus i el del seu alcaldable a Twitter, repiulen de forma regular l’usuari Resistencia Alta Tabarnia, que actua com a GDR a la comarca del Baix Camp.

El passat 9 de juny, entre els assistents a la reunió del consell executiu de PxC, hi fou present Tafalla, el que fa pensar en la possibilitat que provi de tornar a presentar-se a les eleccions municipals de Reus del 2019, malgrat haver obtingut només un terç dels vots el 2015 respecte el 2011. No és d’estranyar, doncs, que la Plataforma estigui en disposició d’utilitzar noves fórmules.

El periodista Xavier Rius assenyalava al seu blog el conflicte que havia generat entre els “tabarnesos” la proposta de Mónica Lora de presentar-se a la propera contesa electoral local amb candidatures unitàries sota la fórmula de Tabàrnia. Els identitaris haurien enregistrat al Ministeri de l’Interior espanyol les marques Junts per Tabarnia i Plataforma per Tabarnia, i l’absència dels líders habituals del moviment tabarnès a la concentració de Mataró de fa un mes ja apuntava a un cisma en la iniciativa espanyolista, a la qual li està costant molt mantenir la cohesió. La Coordinadora per Tabàrnia i la Plataforma per Tabàrnia no tenen una relació excel·lent, precisament, i la decisió unilateral de PxC no ajuda.

Però no queda clar que l’apropiació obtingui la mateixa recepció en dos dels territoris més actius en la reivindicació de la nova comunitat autònoma, Reus i Mataró. Mentre a la capital del Maresme el domini de la iniciativa per part de la Plataforma és prou evident, a Reus això està per veure. I és que alguns dels líders del moviment tabarnès al Baix Camp van fer campanya per Ciutadans el desembre de 2017, una avinentesa que fa pensar que l’aposta pot topar amb resistències al sud del Principat.

Ja es poden copsar els primers efectes del fet que PxC s’amagui rere el tabarnisme a Mataró. Els últims dies, el grup de Facebook de Mataró es Queda a Espanya ha difós propaganda islamòfoba culpant ERC de donar espais a persones que han professat l’islam al cementiri municipal.

L’any passat, l’historiador i expert en l’extrema dreta Xavier Casals apuntava al diari ARA com a vectors que havien erosionat la base electoral dels identitaris l’esmentada crisi de lideratge, el fet que el discurs antiestablishment passés a ser també patrimoni de partits com Podem o el protagonisme indiscutible del debat independentista per sobre altres qüestions, que, convé no oblidar-ho, fou el pretext per fer fora Josep Anglada, des que els que ara ostenten el poder a PxC consideraven que era massa “tebi” amb el sobiranisme.

Així, Mataró i potser Reus són la mostra de com el que en un moment donat fou una debilitat avui pot resultar una fortalesa. Tot i que caldrà esperar a les eleccions de 2019 per constatar-ho.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.