Teatre

De les llegendes sumèries a les fàbriques xineses, tot el Grec

Obres de Sòfocles i de Txèkhov, Teseu i el minotaure, García Lorca i Vaclav Havel. El Festival de Teatre Grec 2018 acull aquest juliol clàssics i contemporanis sense convencionalismes. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El festival de Teatre Grec 2018 comença al mateix Teatre Grec, el 2 de juliol, amb una versió atrevida d’El poema de Guilgamesh, rei d’Urukdirigida per Oriol Broggi amb tota la gent de La Perla 29. El poema de Guilgameshés una de les històries més antigues del món, una llegenda sumèria escrita en tauletes de fang el 2.700 abans de Crist, que recollia per primera vegada històries mítiques com la del diluvi universal, que després han anat recollint altres cultures a través de la Bíblia. Una versió amb música, dansa -coregrafiada per la valenciana Marina Mascarell- i molts actors recitant.

Algunes obres, en teatres de la ciutat, ja han començat i s’allargaran fins a finals de juliol o mitjans d’agost, en alguns casos. Bodas de Sangre, també amb direcció d’Oriol Broggi, s’ha començat a representar a la Biblioteca de Catalunya però fa un descans mentre director i companyia es dediquen a·El poema de Guilgamesh. Tornarà el 9 de juliol amb el seu gran repartiment: Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura i Montse Vellvehí.

També han començat les representacions d’Una gossa en un descampat, una molt recomanable obra de Clàudia Cedó (Sala Beckett);Audiència/Vernissatge,obra de l’últim presidentde TxecoslovàquiaVaclav Havel, dirigida per Pere Arquillué; La resposta, de Brian Friel, al Teatre Goya o Humans, de Stephen Karam (Romea).

Aquesta setmana s’estrenarà una novíssima versió de Vania, d’Anton P. Txekhov, a la sala Muntaner,dirigida per Àlex Rigola i en versió castellana. La innovació és que Rigola redueix la intimitat entre actors i públic al màxim en un espai escènic que és una caixa. El 4 de juliol.

Kingdom

També el 4 de juliol l’Agrupación Señor Serrano presenta a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc Kingdom, un espectacle crític amb el capitalisme que barreja King Kong, els plàtans, la societat de consum, la zoofília i el trap amb una posada en escena alternativa. Aquesta companyia, guanyadora del Lleó de la Biennal de Venècia el 2015, ja ha passejat pel Grec tres espectacles (Brickman Brando Bubble Boom,A house in Asia iBirdie) torna amb una proposta encara més experimental.

El mateix dia, al Tantarantana, arriba una interessant proposta italiana: Shenzen significa infern, un obra de Stefano Massini, director artístic del Piccolo Teatre de Milà que afina la crítica política en les seves obres. En aquest cas situa quatre treballadors en una fàbrica xinesa. Tots quatres són posats a prova en una entrevista. O això sembla.

'Shenzen significa infern'

 

L’11 de juliol arriba al Teatre Lliure de Montjuïc (Espai Lliure) una reflexió sobre les filtracions d’informació reservada en la societat de la informació, sobre la censura, els mitjans de comunicació i el periodisme. La revelació, una proposta de Jorge-Yamam Serrano amb la Companyia La Rueda i Teatro de Cerca, és teatre documental a ritme, diuen, de «thriller tecnològic». Jorge-Yamam Serrano és també l’autor de Camargate, una altra obra de teatre documental basada en els enregistraments de La Camarga, i d’altres muntatges premiats a Tàrrega (2012) o amb el Premi Max al Millor Espectacle Revelació (2014). Tots els diàlegs de La revelació, afirmen els seus creadors, són reals.

La companyia La Baldufa representarà el 14 i 15 de juliol al Mercat de les Flors Mon pare és un ogre, la història del fill d’un home que no coneix perquè ha estat sempre empresonat, aquell que tots coneixen com l’Ogre. Un dia un company de cel·la del seu pare li porta una carta del pare que li fa descobrir la cara tendra del pare. Una història sobre el bé i el mal escrita i dirigida per Jokin Oregi i coproduïda pel Grec, la companyia i el Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà.

I és que els monstres li agraden al Grec tant com als grecs els agradaven els monstres. El mateix diumenge 15 e juliol es representa al Grec El monstre al laberint, una revisió de la història de Teseu i el Minotaure convertida en òpera. El projecte va ser un encàrrec de la London Symphony Orchestra (LSO), la Berliner Philharmoniker i el Festival d’Aix-en-Provence al compositor Jonathan Dove. Entomen el repte la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i els Cors de l’Orfeó Català amb tres solistes -i, en aquest cas, cantaires aficionats que ja estan assajant. La traducció al català del llibret d’Alasdair Middleton ha estat de Marc Rosich. Una oportunitat única.

Els cors de l'orfeó participen en 'El monstre al laberint' / RICARD RIOS

L’Assaig sobre la lucidesa de José Saramago tindrà una versió dramatitzada amb la Companyia La Danesa, fundada el 2011 per Ota Vallès, Jumon Erra i Elena Fortuny. En un país imaginari un contagi sobtat de lucidesa fa que tothom pràcticament voti en blanc. Això provoca una reflexió sobre la distància entre ciutadans i polítics i sobre la responsabilitat que els votants tenen en una veritable democràcia.

El teatre pensa el teatre: La companyia neerlandesa Milo Rau/ International Institute of Political Murder, que s’havia especialitzat en debatre sobre la violència en les seves obres (el genocidi ruandès a Hate Radioi el terrorisme a Europa, a The Civil Wars), es pregunta aquí què origina un crim, quina part de culpa té el col·lectiu del criminal i quina part de responsabilitat els espectadors. Es titula L’assaig. Histoire(s) du theatre (I) i es podrà a veure al Lliure de Montjuïc. L’obra és en neerlandès i francès amb sobretitulació en català.

Tancarà el Grec Sòfocles i la seva última obra, Filoctetes, aquell company d’Ulisses que és abandonat a l’illa de Lemnos perquè, després de rebre la mossegada d’una serp, crida tant i la seva ferida fa tanta pudor que neguiteja la resta de troians. Al cap d’un temps Ulisses tornarà per furtar-li l’arc totpoderós que Hèracles li va donar. En castellà, interpretada per Pedro Casablanc i Pepe Viyuela, entre d’altres. Al Teatre Grec, el 31 de juliol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.