La revitalització de la xarxa valenciana Ramon Llull

Al llistat de tasques pendents per promocionar el català, sempre hi està anotada l'entrada de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull. La revitalització de la xarxa municipal amb noves adhesions en un procés encapçalat per l'alcalde d'Alzira i president del col·lectiu, Diego Gómez, i entitats com ara Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana suposa la primera implica forçar el Consell a prendre la decisió. L'adhesió de quasi 40 municipis, la constitució d'una junta per organitzar-la i el suport de la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport a iniciatives de col·laboració amb l'entitat que promou la cultura i llengua pròpia albiren una futura integració del País Valencià a la institució abans que acabe la legislatura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La convicció valencianista de Ximo Puig és ben coneguda. Quan l'actual president de la Generalitat Valenciana era alcalde de Morella (Els Ports) va erigir-se en la cara visible de la xarxa de ciutats valencianes Ramon Lull. Una entitat creada per Vinaròs (Baix Maestrat), Sueca (Ribera Baixa) -durant l'etapa d'alcalde de Joan Baldoví, actual diputat de Compromís al Congrès-, Gandia (La Safor) -quan governava José Manuel Orengo, del nucli de Puig- i la mateixa Morella.

L'objectiu de tot plegat era construir una xarxa municipal que poguera contrarestar simbòlicament la decisió del PP de no participar d'una entitat que aixoplugava a tots els territoris de l'àrea lingüística catalana. No debades, de la Fundació Ramon Llull, creada l'any 2008, només el País Valencià i la zona de la Franja de Ponent van quedar-se fóra.

Si aquesta xarxa va constituir-se com una ferramenta de resistència davant la picor del PP a formar part d'un institut que promociona la llengua i la cultura pròpia, amb el canvi de color a la majoria d'institucions s'ha convertit en un element de pressió per aconseguir la definitiva entrada de la Generalitat Valenciana. «És el nostre darrer objectiu. Ens posem com a data abans que acabe la present legislatura», apunta a EL TEMPS Diego Gómez, president de la xarxa i alcalde d'Alzira (Ribera Alta).

Per tal de revitalitzar aquesta entitat, Gómez junt amb Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana van dissenyar un full de ruta per augmentar les adhesions «aprofitant la nova sensibilitat de la majoria dels ajuntaments del País Valencià». Una estratègia que ha funcionat, ja que la xarxa ciutats valencianes Ramon Llull aixopluga a hores d'ara 38 ajuntaments, com ara Ontinyent (La Costera), Alcoi (l'Alcoià-Comtat) o Elx (Baix Vinalopó).

A l'espera de rebre més adhesions, el següent pas és «crear una estructura molt més estable i consolidada de la xarxa», apunta Gómez. «En uns mesos crearem una junta provisional, realitzarem una nova assemblea i definirem el rumb de l'organització així com els projectes i les línies a impulsar», explica. «El propòsit és posar els fonaments per fer forta la nostra estructura», remata.

La concessió de beques als estudiants de filologia, perquè puguen accedir a la resta d'universitats europees o la participació del País Valencià en un mercat cultural -siga editorial, de teatre, etc.- comú de tots els territoris de l'àrea lingüística catalana són els projectes que es marquen en aquest moment. «Ens hem de reunir i negociar amb les universitats encara, però la col·laboració de l'AVL en el projecte ens ajuda», afirma, per assenyalar la importància de crear un mercat cultural comú: «Ens permetia aprofitar aquests circuits literaris, teatrals o musicals perquè les nostres editorials, escriptors, companyies o músics puguen exportar els seus productes a altes territoris. I que el País Valencià també es beneficie de la interacció de la cultura de Catalunya, les Illes, etc. En definitiva, de vertebrar la zona lingüística per promocionar en l'exterior la cultura i la llengua com fa l'Institut Cervantes amb el castellà».

Tanmateix, el propòsit fonamental de la xarxa municipal Ramon Llull és «crear les condicions perquè la Generalitat Valenciana puga entrar sense més estridències a la fundació». «El Consell ha mostrat molt bona predisposició en els contactes que hem realitzat, però s'ha de guanyar múscul», defensa. Sense anar més lluny, Puig va anunciar la intenció del Govern valencià d'incorporar-se a l'entitat.

No debades, des de la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport es coordina la posada en marxa de cinc lectorats estratègics de català a Sevilla, Madrid, Saragossa, Salamanca i País Basc, una proposta que pren el relleu d'una anterior col·laboració entre l'AVL i el Llull. «Volíem començar tocant de peus a terra, perquè l'Estat espanyol no és coneixedor de la riquesa de les altres llengües estatals. I esperem que siga una línia de col·laboració que vaja més enllà», va afirmar Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística, a EL TEMPS.

Amb prop de 90.000 euros pressupostats per part del Consell per realitzar accions conjuntes amb l'Institut Ramon Llull, el departament que dirigeix Vicent Marzà ha animat els editors valencians a sumar-se a l'aparador que el Llull té a la Fira Internacional del Llibre Infantil de Bolonya (Itàlia). Això sí, la Generalitat Valenciana no només participarà en la iniciativa de l'entitat que promociona la cultura i llengua pròpia. També ho farà a l'estand de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya.

Uns projectes de col·laboració que marquen el camí cap a la incorporació del Consell a l'institut i que «suposaria l'adéu de la xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, ja que hauríem aconseguit l'objectiu principal». Un any després del centenari de la mort de l'intel·lectual, el País Valencià es troba més prop d'integrar-se a una entitat fonamental per normalitzar i promocionar la llengua pròpia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.