Eivissa

De la inhabilitació a l’ascens: la curiosa història de l’agent de científica del robatori als Matutes

Fernando García Crespo fou condemnat el 2009 a penes de sis mesos de presó i inhabilitació de dos anys per un delicte contra la integritat moral i a una multa per lesionar un eivissenc d’origen marroquí. El 2012 seria indultat pel ministeri de justícia del popular Alberto Ruíz-Gallardón i un any després actuaria com a cap del Grup Operatiu de la Policia Científica de l’illa durant la investigació farcida d’irregularitats pel robatori al clan Matutes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mohamed el-Harratxi va acudir amb la seva dona a la comissaria de la policia espanyola d’Eivissa el febrer de 2007. Ho va fer per provar de denunciar una desaparició: la de la seva filla, però les coses no van anar com esperava. Els agents que el van atendre li haurien explicat que al ser ella major d’edat i haver abandonat el domicili familiar de manera voluntària no hi havia elements per denunciar-ho, el que hauria provocat una reacció airada en el-Harratxi.

L’eivissenc d’origen marroquí, es diu a la resolució, va provar d’obrir-se pas fins l’oficina de denúncies, i fou reduït per un número indeterminat d’agents que li haurien provocat una luxació al canell i retingut al calabós, on, malgrat trobar-se la situació sota control, hauria estat colpejat diverses vegades fins a deixar-li marques per tot el seu cos.

Un dels agents acusats i condemnats per aquestes agressions fou l’aleshores inspector Fernando García Crespo, al càrrec del Grup Operatiu de la Policia Científica d’Eivissa quan, l’octubre de 2013, es va produir el robatori a l’hòlding d’empreses de la família Matutes. García fou condemnat el 2009 per l’Audiència Provincial de Palma a mig any de presó, a una multa de 270 euros i a un període de inhabilitació de dos anys per delictes contra la integritat moral i una falta de lesions contra el-Harratxi.

Però l’angoixa que això li pogués haver provocat no duraria massa: el Consell de Ministres del Partit Popular (PP) de 2 de març de 2012 aprovaria l’indult a l’agent de policia a proposta del Ministre de Justícia Alberto Ruíz-Gallardón. Un any i mig després, cauria a les mans de Fernando García la investigació per la sostracció contra l’ex ministre d’afers exteriors en temps d’Aznar, Abel Matutes.

El cert és que, a jutjar per la bateria de piulades que Abel Matutes Junior va dedicar al PP, la relació de la seva família amb el partit ha anat més enllà del mandat del primer president popular a l’Estat. “A nosaltres el PP ens ha costat molts diners i ho hem acceptat molt gustosament com un servei a la pàtria”, arribaria a dir per la xarxa social.

Irregularitats

No es pot dir que l’aportació de Fernando García a la investigació fos modèlica, precisament. Inspeccions oculars inexistents, caixes plenes de diners que s’obren i part del contingut de les quals es perd de camí a la policia científica, emprentes aïllades que sorgeixen del no-res, material genètic que no s’investiga… La divisió d’afers interns de la policia espanyola enumera una llista prou llarga d’actuacions millorables, com a mínim, mentre García ocupava la plaça. Una praxi que no li implicaria cap sanció, ans el contrari.

Amb la caiguda en desgràcia de l’agent Jaime Ferrer, en el moment del robatori al capdavant de la Unitat de Delictes Econòmics i Violents, Fernando García ocuparà la seva plaça, tal i com es desprèn d’un reportatge de La Sexta sobre sostraccions amb força a l'illa. I és que Fernando García Crespo ha aprofitat al màxim l’indult, deixant-se veure per Eivissa amb la jutgessa que ha instruït part del cas que ell va investigar. O relacionant-se amb l’advocat madrileny Gonzalo Esquer Rufilanchas, qui va provar d’actuar de mediador entre els Matutes i el que primerament es va voler acusar d’autor del crim contra el clan però que la falta de proves ha fet que les acusacions caiguin a les d’encobridor. Uns càrrecs sobre els quals també hi planen molts dubtes.

Tal i com diu Esquer Rufilanchas a una gravació a la qual EL TEMPS ha tingut accés, l’arquitecte eivissenc Jaime Serra Verdaguer, que en seu judicial reconeixeria haver tingut relació amb la família Matutes, hauria demanat una reunió entre l’altre agent de policia acusat, José Joaquín Fernández, i l’advocat de la capital espanyola. Gonzalo Esquer assegura a l’audio haver vingut a l'illa per una declaració testifical, i una de les primeres coses que li diu a Fernández és que és amic de Fernando García Crespo.

“Tinc la sort de poder arribar al senyor Abel Matutes”, continua la conversa el jurista referint el patriarca del clan, una conversa en què afegeix que si no es denuncia la quantitat total sostreta en el robatori és perquè es tractaria de “diner negre”. Prou probable, a jutjar per investigacions anteriors que semblarien confirmar-ho.

La trobada es dona després que dos individus que es van fer passar per agents de la Guàrdia Civil irrompessin al domicili de José Joaquín Fernández, l’agredessin a ell i a la seva parella i amenacessin de matar-los si no apareixien els diners sostrets. “Si Abel o el seu fill li garantissin que no hi hauria cap problema amb la seva família hi hauria possibilitat de recuperar els diners?”, li pregunta Rufilanchas a Fernández. Ell li respon que no es troba en posició de negociar en aquests termes perquè la suma arrabassada no es troba sota el seu poder.

A l’espera que el judici es resolgui, José Joaquín Fernández continua sense poder exercir el seu càrrec com a agent de policia, mentre que Fernando García Crespo gaudeix d’una posició de comandament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.