Eivissa

La jutgessa i el poder illenc

La jutgessa d’Instrucció número 3 d’Eivissa, Carmen Martín, ha donat recorregut a una demanda per calúmnies del presumpte agressor d’un dels policies a qui es va voler implicar en el robatori de 2013 al hòlding dels Matutes. Ho fa contra el criteri de la fiscalia i suma, així, diverses amonestacions d’instàncies judicials superiors a les quals EL TEMPS ha tingut accés.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des d’aquesta tribuna ens hem fet un fart d’anunciar la imminència del judici pel robatori al hòlding d’empreses de la poderosa família Matutes. Un judici que, per ara, no arriba. Sí s’ha acceptat recentment, però, una demanda emesa per Miguel Ángel Parada, el denunciat per la seva suposada implicació en l’assalt al domicili de José Joaquín Fernández, un dels dos policies acusats d’estar implicat en la sostracció dels diners del robatori referit. Malgrat que, en les investigacions publicades en aquest mitjà, la participació de Fernández en el robatori a les empreses de l’ex-ministre d’exteriors en temps de José María Aznar presenta seriosos dubtes.

En diligències de la Guàrdia Civil a les quals el TEMPS ha tingut accés s’hi fa referència a les actuacions que dugué a terme la benemèrita a la finca de Fernández el 25 de novembre de 2013. Segons l’encara agent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola, Parada, juntament amb el ciutadà d’origen romanès, Adrián Puslau, haurien irromput a la seva llar fent-se passar per guàrdies civils. A les diligències practicades per l’institut armat s’hi pot llegir que Miguel Ángel Parada i Puslau li haurien mostrat un subfusell i li haurien lligat les mans a l’esquena amb brides a José Joaquín Fernández. Una estona després, es diu al document, haurien fet el mateix amb la parella de Fernández.

És una història de pel·lícula: els falsos agents de la Guàrdia Civil, que en realitat haurien regentat un bar i una tenda a Sant Antoni de Portmany i farien tasques de seguretat per diferents clubs de l’illa, haurien amenaçat amb torturar i assassinar el matrimoni si no els hi deien on havien amagat els diners robats als Matutes. Segons les declaracions que recull l'atestat, tots dos haurien dit venir de part de Matutes. Finalment, Fernández hauria aconseguit alliberar-se’n, reduir un d’ells i donar temps a la seva parella per demanar ajuda.

Malgrat que la investigació estava en mans de la benemèrita, diversos agents del CNP van fer acte de presència l’endemà del suposat assalt sense que ningú els hagués avisat i van recollir algunes de les proves, que van haver de ser requerides pels membres de la Guàrdia Civil a càrrec de la recerca. Una irregularitat que se suma a tantes altres deixades al descobert per aquest mitjà.

Tot i això, un jutge arxivaria provisionalment el cas per falta de proves el setembre de 2015, dues setmanes després que un dels detinguts fos imputat per la seva suposada vinculació a una xarxa de narcotràfic. En això s’empara la jutgessa d’Instrucció número 3 d’Eivissa, Carmen Martín, per donar credibilitat a una demanda per calúmnies de Miguel Ángel Parada, contra el criteri de la fiscalia.

Acusacions i defenses impossibles

Amb data de 27 de desembre de 2017, la fiscalia presentà un escrit afirmant que allò que Parada denuncia “no és constitutiu de cap delicte” i que “no és pertinent imposar cap pena, condemna o pagament de costos”. A finals de juny, el mateix estament judicial ja havia deixat clar que el fet que no pogués quedar acreditada l’agressió per part de José Joaquín Fernández no implicava que la denúncia sigui falsa ni que els fets referits per Fernández no hagin succeït. Però tot això no ha estat impediment perquè Martín tirés endavant amb la demanda. Una celeritat que contrasta amb la de causes anteriors explicades a EL TEMPS que ella instruí.

Crida l’atenció, també, que la querella la signi l’advocat Carlos Barceló Frau, el bufet del qual no té fama de barat, precisament. Barceló és conegut per la seva relació amb el polèmic empresari Matthias Kühn i Norma Duval, i per ser un habitual en les festes de la jet-set mallorquina. També són sabudes les seves relacions amb la política a través de l’ex-diputada popular Ana María Aguiló, i encara més a la dreta, amb el creador d’Actúa, Jorge Campos, i l’ex-militant de VOX, Cristina Seguí. De fet, Carlos Barceló és soci de la que es postul·là com alcaldessa de Calvià pel PP, l’antic partit d’Abel Matutes i de molts dels seus familiars, Idoia Ribas.

No ha estat possible per a aquest mitjà conèixer a quant ascendeixen els honoraris de Barceló en aquesta causa en concret, però en base a informacions recollides, les seves tarifes estàndard semblen molt lluny del poder adquisitiu de Miguel Ángel Parada, el nom i cognoms del qual no apareixen com a titular en cap empresa a les bases de dades habituals.

L’historial de la jutgessa

No és la primera vegada que Carmen Martín topa amb altres estaments judicials. Martín també va contradir la fiscalia el juliol de 2016 quan decretà la llibertat dels responsables de la coneguda discoteca eivissenca Amnesia. Estaven acusats de blanqueig de capitals i delictes contra la Hisenda pública. La titular d’instrucció 3, a més, va ser desautoritzada el setembre de 2015 per l’Audiència Provincial per voler imposar una fiança de 10.000 euros al moviment ciutadà EPIC si es volia personar com acusació contra els presumptes il·lícits penals que s’haurien comès en la licitació d’una parada d’autobusos a la capital d’Eivissa.

La llista s’allarga amb l’arxivament l’abril de 2014 del cas Eivissa Centre, que implicava l’ex-alcalde socialista Xico Tarrés, el sobreseïment provisional de la causa contra l’acusat de filtrar uns whatsapps que deixaven al descobert els draps bruts del PP eivissenc l’octubre de 2015, o el sobreseïment, també, del cas que vinculava l’ex-arquitecte de Sant Josep de sa Talaia, Antonio Huerta Briz, en una trama que monopolitzava projectes arquitectònics.

EL TEMPS, a més, ha tingut accés a una interlocutòria de maig de 2014 en què s’obliga a Martín a continuar la tramitació d’un judici de faltes contra dos agents de la Guàrdia Civil per un presumpte delicte de coaccions, després que ella en decretés el sobreseïment, i a un document homòleg de novembre de 2012 que obliga la titular d’instrucció 3 a obrir un judici oral contra els populars José Sala Torres i María Estela Matutes, filla d’Abel Matutes.

El cert és que el nom de Carmen Martín ja apareix entre el 2013 i el 2014 a la paperassa que generà el robatori al hòlding empresarial de la poderosa família eivissenca. Martín va prorrogar la detenció un cop que José Joaquín Fernández havia prestat declaració i en decretaria l’ingrés a presó mesos després mentre cobria accidentalment la plaça del jutge que instruïa el cas de la sostracció: el número 2. Quan el magistrat recuperà la plaça va desfer la decisió de la jutgessa, que excusaria el seu edicte en un viatge a Múrcia de Fernández que interpretà com a indici de fuga.

Abans d’aquest episodi, José Joaquín Fernández presentà una demanda contra diversos agents del CNP i responsables de seguretat de la seu de les empreses del clan Matutes a Martín, quelcom que ella sobreseuria. Malgrat totes les evidències de mala praxi que després recolliria la divisió d’afers interns del cos policial. Tot plegat motivaria la seva recusació per part del policia.

I de les respostes de Carmen Martín en sorgiria una contradicció clamorosa. Ella assegurava no conèixer els agents al càrrec del cas, però en la fotografia que il·lustra aquest article hi apareix la magistrada amb Fernando García Crespo, cap accidental de la policia científica durant la investigació pel robatori a Matutes i ara al capdavant de la Unitat de Delictes Econòmics i Violents (UDEV), l’encarregada de les indagacions per la sostracció a la seu del hòlding d’empreses del clan Matutes.

Ara només queda esperar com evoluciona la demanda de Miguel Ángel Parada. Malgrat sembla que tot li va en contra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.