XII Legislatura

Dones que podrien ser conselleres

Des d'EL TEMPS plantegem noms de dones que estarien capacitades per ocupar els llocs dels consellers d'un Govern poc paritàri.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si res canvia, el nou govern de la Generalitat comptarà només amb tres conselleres d'un total de tretze conselleries. Un equip que queda clarament per sota dels mínims de paritat exigits per la legislació catalana i encara més lluny de l'equilibri 50 – 50. Són Elsa Artadi, Teresa Jordà i Ester Capella les úniques dones capacitades per ocupar aquest càrrec?

Des d'EL TEMPS hem repassat llistes electorals, executives i anteriors equips de govern per tal de, fent un exercici de política ficció, trobar possibles candidates a ocupar els càrrecs que ara ocupen, majoritàriament, homes. El que segueix és una correlació de dones, respectant les quotes de partit que podrien perfectament ser conselleres, sempre que elles hi estiguessin disposades clar.

Acostar el govern a unes xifres de sis dones a set homes seria possible en el cas que els quatre consellers perseguits per la justícia espanyola, presos polítics o exiliats, es veiessin forçats a abandonar els seus càrrecs. Així, el que sembla més clar és que el lloc de Lluís Puig (Junts per Catalunya) al capdavant de Cultura podria ser ocupat per la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs. Ha estat directora de la Institució de les Lletres Catalanes, pel que coneix bé la funció pública. A més, el seu nom és dels que més ha sonat a les travesses per ocupar el càrrec els darrers mesos.

Josep Rull (JxCat), actual conseller de Territori i Sostenibilitat podria ser substituït, per exemple, per Maria Dolors Tella. És membre de la direcció del PDeCAT i des del 2011 ha ocupat el càrrec de directora dels Serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat. Dins les llistes de JxCat, però, també hi apareixia Mercè Rius i Serra que, tot i tenir un perfil polític més baix, gaudeix d'experiència com a Directora General de Qualitat Ambiental.

En el cas de Toni Comín (ERC), que ha estat nomenat malgrat no ser ben vist per ERC, una possible substituta seva podria ser Alba Vergés. L'actual secretaria segona del Parlament és diputada des del 2011 i, entre altres coses, ha treballat com a responsable d'administració, comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d'Igualada, pel que coneix el sector. Una altra candidata podria ser la diputada Eva Baró. Segons el seu perfil a la web d'ERC és especialista en Metodologia de Recerca en Ciències Socials i de la Salut per la universitat de Barcelona. També ha fet recerca en els àmbits de salut pública i biomedicina.

El quart conseller, Jordi Turull (JxCat), podria ser substitut al capdavant de Presidència per l'actual consellera d'Empresa i Coneixement, Elsa Artadi. De fet, així ho pronosticaven totes les enquestes, en el cas que no es restituís a Turull. El lloc d'Artadi quedaria també vacant i entre els possibles noms que JxCat podria triar hi hauria el de la Directora General de Comerç, Muntsa Vilalta i Cambra. Vilalta era part de les llistes de JxCat pel 21D.

En el cas que es prioritzés mantenir els consellers esmentats, al·legant la necessitat de mantenir el pols amb l'Estat espanyol i restituir els consellers expulsats pel 155, hi hauria opcions de trobar conselleres per a altres càrrecs. Per exemple, a Treball i Afers Socials, Chakir El Homrani (ERC) podria ser reemplaçat per Mireia Mata que ja va sonar a les travesses i és l'actual Directora General d'Igualtat. Una altra candidata podria ser la diputada per Tarragona Noemí Llaurador. Fins a la data, Llaurador és la cap de la Secció de Secretaria dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Al conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró (JxCat), el podria substituir la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, per exemple. És una persona de pes dins la direcció del PDeCAT i té un màster en dret i gestió pública per la Universitat Pompeu Fabra i un postgrau en lideratge i innovació de polítiques públiques per ESADE. També podria fer aquesta tasca Meritxell Masó i Carbó, actual Secretària d'Administració i Funció Pública de la Generalitat.

Al seu torn, Anna Tarrach podria ser una bona opció per ocupar la conselleria d'Economia de Pere Aragonès (ERC). És Directora General de Pressupostos, el que des de l'aplicació del 155 la converteix en una de les persones de referència dins el Department d'Economia. Altres opcions serien les economistes Marta Espasa, doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona i actual Directora de Tributs i Jocs, o Natàlia Mas, màster en Gestió de Política Econòmica a la universitat de Columbia (EUA) i Directora General d'Anàlisi Econòmica.

El lloc de Miquel Buch (JxCat) al timó d'Interior el podria agafar l'actual cap de Gabinet de Seguretat Maria Àngels Vila Muntal. O el de Josep Bargalló a Ensenyament podria ser ocupat per una altra exconsellera d'ERC, Marta Cid, que ja va substituir Bargalló durant el segon Tripartit, o per Mònica Palacín, mestra i secretària d'organització del partit que ja va sonar per al càrrec. Finalment, al capdavant d'Exteriors, en comptes d'Ernest Maragall s'hi podrien situar l'exviceconsellera d'Afers Exteriors durant el Tripartit, Roser Clavell, o Marina Borrell i Falcó, Directora General de Relacions Exteriors destituïda pel 155.

Certament, només són una corrua de noms, en cap cas confirmats pels partits. Tanmateix, demostren que hi ha motius i candidates –les citades i d'altres- per tal de constituir un Govern de la Generalitat paritari i que respongui a les consignes feministes que proclamen els dos partits de Govern.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.