Embat judicial

La jutgessa que va interrogar Puigdemont dubta de l’extradició

Novetats en el cas que envolta Carles Puigdemont. La jutgessa que el va interrogar dilluns a Alemanya parla d’una possible «improcedència» de l’ordre d’extradició, si bé no és ella qui té el poder per determinar-ho.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«No hi ha dubte que l’ordre de detenció europea inclou indicis que l’extradició podria ser improcedent». Així s’expressa la interlocutòria emesa per la jutgessa que dilluns va interrogar Carles Puigdemont. Unes paraules que no tindran suficient validesa jurídica, atès que, tal com explica el mateix document judicial, la magistrada només s’encarregava dels tràmits d’identificació i de presa de declaració del president català detingut. La decisió final serà del Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein, corresponent al land alemany on Puigdemont va ser detingut i empresonat.

El document referit sí que indica un possible risc de fuga, argument que fa servir per mantenir Carles Puigdemont a la presó. Si bé aquesta apreciació no tindrà efectes en la decisió final, cal considerar que arriba el mateix dia en què mitjans alemanys com el Der Spiegel han fet una crida a través d’articulistes per evitar l’extradició de Puigdemont a Espanya. Alhora, l’ONU ha admès a tràmit la demanda del president català contra la vulneració dels seus drets polítics a Espanya.

Mentrestant, el jutge Pablo Llarena ha anunciat en un altre document judicial que permetrà la personació de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Clara Ponsatí en la causa que ell mateix està instruint. Ho fa tot just quan Puigdemont ha estat detingut i quan el magistrat espera que les euroordres de detenció contra els altres dos exiliats esmentats tinguen efecte. Amb aquesta decisió, els encausats podran presentar recursos a la interlocutòria i a les ordres de detenció, cosa que se’ls havia denegat per no haver-se posat a la disposició del Tribunal Suprem. Un fet que implica que Puigdemont no podrà ser inhabilitat com a diputat fins que acaben els tràmits dels recursos.

Alhora, l’advocat de Clara Ponsatí ha anunciat que la consellera d’Ensenyament cessada té previst presentar-se voluntàriament dimecres en una comissaria d’Edimburg per fer cas de l’ordre europea de detenció emesa contra ella. Clara Ponsatí, cal recordar, ha rebut el caliu de la comunitat universitària d’Escòcia. La Universitat de Saint Andrews, on exerceix la docència, va emetre dimarts un comunicat en la seua defensa i el rector de la Universitat de Glasgow, Aamer Anwar, va anunciar que volia defensar la consellera d’Educació, cosa que farà.

 

Resposta espanyola

El ministre espanyol de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, en virtut de portaveu d’aquest Govern, ha comparegut després del consell de ministres en què s’han tractat aquestes qüestions. Méndez de Vigo s’ha vist reforçat per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. «No es tracta d’una qüestió espanyola, perquè saltar-se la llei és atemptar contra la UE», ha dit, sense tindre en compte que el president ha visitat molts altres països europeus sense haver estat detingut. El ministre espanyol també s’ha referit al delicte d’alta traïció alemany, «equivalent al de rebel·lió, que implica entre 10 anys de presó i reclusió de per vida». Alhora, també ha tret importància a la resolució del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides sobre la defensa dels drets polítics de Jordi Sànchez i l’admissió a tràmit de la demanda de Carles Puigdemont en aquest sentit, perquè l’ONU «no és un tribunal».

La Fiscalia espanyola, pel seu compte, ha obert investitació interna contra les quatre persones que acompanyaven Puigdemont al cotxe quan va ser detingut. Es tracta d'un empresari, un professor universitari i dos Mossos d'Esquadra que es trobaves fora de servei.

Segons ha informat el seu advocat, Jaume Alonso  Cuevillas, Puigdemont es troba bé i "no defallirà". El president ha rebut el suport de més d'un centenar d'intel•lectuals, entre els quals hi ha Hèctor López Bofill, Liz Castro o Josep-Lluís Carod-Rovira, que demanen la seua investudura "per ser una figura de rellevància internacional, de coherència i de dignitat". L'escrit també ha servit per criticar l'Estat per les seues "maniobres jurídiques esbiaixades" i per l'emergència del franquisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.