Embat judicial

La situació de Puigdemont segons la premsa alemanya

Després de tres hores de declaració, el jutge alemany ha decidit, de moment, mantenir empresonat Carles Puigdemont.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els pronòstics més optimistes, de moment, no s'han complert. Carles Puigdemont restarà a la presó alemanya de Neümunster, on va ingressar diumenge després de ser detingut per la policia d'aquest país quan creuà la frontera en cotxe des de Dinamarca per arribar a la seua residència actual de Waterloo, a Bèlgica.

En el matí del dilluns, Carles Puigdemont havia de comparèixer davant el jutge per qüestions identificatives i per iniciar les formalitats que hauran de derivar o no en l'extradició demandada per la justícia espanyola. Un procés que es podria allargar fins a dos mesos.

Els fets els haurà d'analitzar el Tribunal de Schleswig-Holstein, l'Estat ubicat més al nord d'Alemanya -fronterer amb Dinamarca- on Puigdemont va ser detingut. El jutge valorarà si els delictes pels quals la justícia espanyola demana l'extradició de Carles Puigdemont tenen equivalència al codi penal alemany i, per tant, la demanda pot ser validada. Com es ve dient des diumenge, Alemanya inclou el delicte d'alta traïció, que no implica violència a l'hora de voler fer malbé la integritat territorial de l'Estat.

Si el jutge alemany interpreta la interlocutòria de processament de Llarena i els delictes que se l'imputen a Puigdemont troben paral·lelismes amb la legislació alemanya, optarà per aplicar l'extradició. Fonts jurídiques consultades per aquest setmanari interpreten que mantenir Puigdemont empresonat a Alemanya "és una decisió, per ara, normal", atès que "en aquests casos és una previsió legal". Una altra font entèn que "el camp de batalla" estarà en "l'exclusió de l'extradició dels delictes polítics prevista en la llei alemanya". Si bé, admeten, tot plegat és "difícil de predir".

Siga com siga, les coses se li compliquen al 130è president de la Generalitat de Catalunya. Segons el vicepresident del Parlament, Josep Costa, dimarts decidiran sobre l'extradició del president català.

 

 

En canvi, el vicefiscal general de l'estat federal d'Schleswig-Holstein, Ralph Döpper, ha assegurat al diari Ara que la decisió no es prendrà abans d'aquest diumenge.

 

Els mitjans

El setmanari Der Spiegel fa una radiografia detallada de com va ser la detenció de Carles Puigdemont. Segons informa al seu web, "diumenge al matí, els investigadors reberen informacions detallades des de Madrid sobre el cotxe de Puigdemont, una furgoneta Renault registrada a Bèlgica" i "la policia estatal va ocupar les dues rutes que connecten la frontera de Dinamarca amb Alemanya". A 30 quilòmetres de la frontera, detindrien el president català a les 11.19 hores.

Carretera on va ser detingut Carles Puigdemont, segons Der Spiegel

El setmanari destaca que "el cas Puigdemont és políticament sensible per a Berlín": "els moviments separatistes són una amenaça per a la cohesió de la Unió Europea", comenta el mitjà, mentre destaca les paraules del portaveu del Govern alemany, Steffen Seibert, qui considera que aquest tema ha de ser resolt internament per l'Estat espanyol. També parla de les reaccions d'alguns membres de la coalició de Govern, que "suggereixen la mediació" per contrarestar el creixent moviment independentista, "que no és bon auguri".

L'Spiegel arreplega el testimoni de Rolf Mützenich, portaveu del socialdemòcrata i soci del Govern de Merkel SPD, qui pensa que "els jutges espanyols semblen seguir pautes polítiques". I crida la UE perquè "aprofite les seues oportunitats perquè els jutges coneguen les conseqüències de les seues accions". La CDU de Merkel, segons el setmanari, no vol interferir en el procés i vol limiar-lo a les decisions dels jutges espanyols. Andrej Hunko, portaveu de l'esquerrà Die Linke -cinquè al Bundestag, amb gairebé el 15% dels vots alemanys-, considera l'arrest de Puigdemont "una vergonya". Una posició que, insisteix el mitjà, "deixa bastant sol aquest partit".

En un altre article, l'Spiegel parla dels "assetjaments de la policia espanyola" contra "votants pacífics" durant la tardor. Més cridaneres són dues opinions publicades en l'edició digital del setmanari. Una, signada per Claus Hecking, titula "Puigdemont no és un traïdor", i fa una crida a Alemanya per "calmar el conflicte". A més, qüestiona la independència de la justícia espanyola: "el fiscal general, per exemple, és nomenat pel Govern central a Madrid. El jutge d'instrucció que va ordenar els primers arrests l'octubre havia estat honorat amb una medalla pel ministre d'Interior a Madrid dues setmanes abans". També destaca que la rebel·lió, delicte pel que es vol castigar Puigdemont i altres consellers cessats 30 anys, "necessita de l'ús real de la força, però Puigdemont i els demés mai no l'han emprada ni han fet crides a fer-ho". Assenyala, alhora, que "la interpretació del jutge amplia de manera extraordinària el concepte de violència".

El mateix articulista, contràriament al que interpreten uns altres, distancia l'acusació de rebel·lió inclosa al codi penal espanyol de l'alta traïció present a l'alemany. "És ací on les coses es fan delicades, perquè si Alemanya només extradeix Puigdemont basant-se en l'acusació d'apropiació indeguda de fons públics, llavors això és tot el que pot jutjar el poder judicial a Espanya", i no pot fer-ho pel càrrec de rebel·lió. I cal recordar que, fins ara, no hi ha proves que el referèndum de l'1-O s'haja fet amb diners públics. Al mateix temps, Hecking considera, tal com titula la columna, que Puigdemon "no és un traïdor", sinó "un polític democràticament triat". "Volia emprar mitjans polítics per impulsar els interessos dels seus votants, potser amb l'ajuda de diners públics però mai amb violència física". I "en cas de dubte, les autoritats judicials podrien decidir a favor del separatista Puigdemont".

L'articulista fa una crida "als qui prenen decisions polítiques a Berlín, que també hauran d'assumir certa responsabilitat, i intensificar i començar a mitjançar entre les dues parts en aquest conflicte que s'ha atrinxerat sense esperança". Com a proposta, Hecking pensa en la concessió d'una autonomia per als catalans com la que tenen els bascos, referint-se a la independència econòmica que garanteix el cupo. Una alternativa, però, massa poc contemplada des de Catalunya.

En una altra columna online de l'Spiegel signada per Jakob Augstein, el titular és massa clarificador: 'Asil per a Puigdemont!'. Conclou que, Alemanya ha de prendre una posició: "no donar suport a la justícia política d'Espanya". "L'arrest de Puigdemont es una pena. Una pena per a Espanya, per a Europa i per a Alemanya". Augstein distingeix que la rebel·lió, a l'Estat espanyol, "és un delicte que implica l'ús de la força en la legislació espanyola, però mai no es va practicar a Catalunya, almenys des del bàndol català. Foren els policies espanyols els qui durant la tardor atacaren els catalans quan volien votar en referèndum".

El mateix columnista conclou que Alemanya "ha de rebutjar l'extradició", perquè "un polític que empra mitjans pacífics per lluitar pels seus objectius no ha d'estar a la presó". Alhora, convida el país germànic i la Unió Europea a "acabar amb el silenci". "Han de fer veure Rajoy que es comporta com el gran inquisidor". I recorda el cas de Lluís Companys, qui "un polític independentista entregat als espanyols per la Gestapo. Fou executat el 15 d'octubre de 1940", conclou.

Segons el diari popular Die Welt, "les relacions entre les autoritats espanyoles i alemanyes són molt bones", i és per això que la justícia espanyola confia en que s'aplique l'extradició. En canvi, si algun diari alemany ha destacat darrerament per mostrar-se comprensiu amb Carles Puigdemont, ha estat el Süddeutsche Zeitung. Quan es va conéixer la detenció, el diari de Munic titulava en un reportatge que "Alemanya ja té el seu primer pres polítc". Ara destaca que el Govern federal "sempre ha estat de part de Madrid en el conflicte" i que "Merkel està més involucrada del que desitjaria".

 

Altres casos

Mentrestant, des d'Escòcia, Clara Ponsatí rep el suport de la Universitat de Saint Andrews, on és docent. En un comunicat oficial, el centre acadèmic assegura que la consellera d'Educació "és una col·lega valuosa i estem compromesos a protegir-la i donar-li suport", a més d'assegurar "estar preocupats pels esdeveniments recents, els seus motius i les possibles conseqüències". La universitat considera que Ponsatí està sent "la diana per defensar les seues creències polítiques". La comunitat educativa escocesa, de fet, ha mostrat un clar suport a Ponsatí. L'exemple més rellevant ha estat el del rector de la Universitat de Glasgow, Aemer Anwar, es va oferir a conduir la defensa de la consellera destituïda. Cosa que, de fet, farà.

A Bèlgica, la Fiscalia no ha demanat la detenció contra Antoni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, atès que ha valorat que tots tres estiguen a disposició de la Justícia del país. Cap dels tres serà vigilat ni perseguit perquè, considera la Fiscalia belga, "no hi ha risc de fuga".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.