Ministeri de justícia electoral

L'hora del 3% al País Valencià

El sistema electoral valencià podria ser revisat per ser més generós amb els votants dels partits minoritaris. Una sèrie d'experts han valorat aquesta possibilitat a les Corts Valencianes, on també s'han explorat unes altres vies d'inclusió i de participació ciutadana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La barrera del 5% ha estat un malson per a l'esquerra valenciana des de 1995. Aquell any, el Partit Popular accedia a la presidència de la Generalitat Valenciana. El nou president, un ambiciós Eduardo Zaplana, experimentava un meteòric ascens polític que encara no havia arribat al cim. Des de llavors, les victòries per majoria absoluta del PP foren consecutives. El Partit Popular podia fer i desfer al seu gust.

Concretament, l'any 1995, el PP va superar el PSPV a les Corts Valencianes per 200.000 vots. Necessitava, però, tres escons més per assolir la governabilitat. Unió Valenciana, amb cinc representants, va fer possible l'operació. La història posterior és la de les majories absolutes del PP valencià, que van trobar poques resistències. El desmembrament del PSPV, immers en una lluita interna; i l'absorció d'UV, fagocitada pel PP, eren elements que jugaven a favor dels populars.

A tot açò s'havia de sumar una estructura favorable. La barrera del 5% impedia que uns altres partits valencians accediren a les Corts. L'any 1999, UV i el Bloc Nacionalista Valencià van ser les víctimes. Cadascú d'aquests partits va superar els 100.000 vots. Posteriorment, UV es diluiria i els nacionalistes es consolidaven com a víctimes del 5%. De fet, l'any 2003, amb la barrera del 3%, Francisco Camps no haguera assolit la majoria absoluta gràcies a la irrupció del Bloc, que es va quedar amb el 4,77% dels vots valencians i sense representació a les Corts.

Per això, l'any 2006, quan s'aprovava el vigent Estatut d'Autonomia valencià, els grups de l'oposició exigien rebaixar aquesta barrera del 5%. La resposta, òbviament, va ser negativa. Els beneficiaris de l'estructura no podien aprovar una alternativa que els perjudicava. Hauria estat, clarament, un tret al peu.

Ara, amb l'esquerra valenciana al Consell, es comença a estudiar la fórmula per canviar aquest sistema que va ser aplicat a l'Estatut d'Autonomia valencià de 1982 per frenar corrents com el valencianisme polític.

Comissió d'experts

Aquest dimecres, les Corts Valencianes han convidat tres experts que han plantejat fórmules que podrien fer el sistema electoral valencià "més proporcional i més just". Els canvis suggerits no només afegirien la barrera del 3%: també s'ha parlat de fer un sistema de votació més ampli, que done més opcions de tria als votants i que impulse, sobretot, la participació i la interacció entre electors i candidats.

Quan se celebren eleccions a les Corts valencianes, els vots són calculats al voltant de tres districtes que corresponen a les tres províncies del País Valencià. Aquesta divisió, tot i ser pretesament proporcional, no es correspon totalment amb la realitat. En aquest sentit, una idea plantejada per Jordi Muñoz, doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona, és la d'augmentar el nombre de circumscripcions. D'aquesta manera, els districtes passarien a ser "quatre o cinc" i, per fer totalment proporcionals el nombre de vots a la representació política, "hi hauria una bossa de candidats aliens a les circumscripcions que passarien a ser diputats en funció dels vots rebuts per cada partit". D'aquesta manera, es compensaria el desajust.

Un altre dels convidats, Pablo Simón, docent a la Universitat Pompeu Fabra, valora la possibilitat que les circumscripcions siguen comarcals, una idea que ja es va plantejar durant els anys vuitanta, quan la comarcalització del País Valencià, tot i estar al cap d'alguns consellers, va acabar arraconada. A més, també és considerada important la idea que els vots territorials siguen tinguts en compte a l'hora de dividir la representació política. D'aquesta manera, partits provincialistes, com els que van existir a Alacant als anys vuitanta i començaments dels noranta tindrien possibilitats d'estar representats a les Corts. Precisament, la comptabilitat dels vots sobre el total del País Valencià va ser aplicada per evitar resultats segregacionistes. Segons Jordi Muñoz, "el que caldria, donat el cas, és qüestionar-se perquè existeixen aquests partits i no evitar que tinguen representació".

Contacte i participació

Una de les altres possibilitats valorades és la de fomentar la interacció entre electors i candidats. Les llistes obertes podrien ser una opció a estudiar segons els experts. Fer que els votants puguen triar de forma directa els diputats d'un partit i no la llista elaborada i tancada pels partits polítics "reforçaria la inclusió i la participació ciutadana", afirma Pablo Simón. Jordi Muñoz també dóna importància a la possibilitat de "castigar la corrupció" si la gent compta amb la capacitat de triar els diputats per ordre de preferència. Alguns estats europeus com Bèlgica practiquen aquest sistema que anima els candidats a fer campanya individual, casa per casa, demanant el vot a la seua candidatura personal. Es tracta, per tant, d'un mecanisme que fomenta el contacte entre polítics i ciutadans.

A hores d'ara, a Astúries es considera aprovar aquesta fórmula de desbloqueig de les llistes. Els electors podrien triar l'ordre de preferència dels candidats d'un partit, llevat del primer de la llista, que seria elegit pel partit corresponent després d'un procés de primàries. Òscar Barberà, professor a la Universitat de València, explica també la necessitat de fer "una regulació pública de les primàries, que es justificaria pel finançament públic del qual s'alimenten els partits". Seguint aquest criteri, els primers candidats de cada llista serien triats gràcies a un funcionament transparent.

Unes altres alternatives com les llistes cremallera per garantir la paritat de gènere, present a les Illes Balears i encara llunyana al País Valencià; el vot electrònic i, és clar, la barrera electoral del 3%, també han estat contemplades per fer el sistema electoral valencià més garant i més obert.

Handicaps

No tot, però, són avantatges. Aquesta mena de reformes de gran abast requereixen estudis minuciosos que identifiquen tots els seus efectes. D'una banda, la desconfiança en el vot electrònic en termes de seguretat paralitza, de moment, la seua aplicació. Òscar Barberà també explica que tractar de controlar els mecanismes de tria interna de càrrecs dels partits "pot ser utòpic, ja que els partits sempre trobaran formes d'exercir un control de total abast".

Sobretot, el gran problema d'aquestes intencions està, segons Òscar Barberà, en el debat públic que hi ha al voltant d'aquestes qüestions, a hores d'ara "escàs". Segons comenta Jordi Muñoz, una llei electoral amb més avantatges també requeriria més exigències entre els votants. I en aquest sentit, "hi hauria discriminació sobre els sectors més desinformats".

A més, Muñoz també reconeix que, fins ara, aquestes mesures s'apliquen "sota conveniència política i no sota criteris tècnics". Per això, els experts exigeixen que els canvis s'apliquen per tal de millorar el sistema electoral valencià i no amb finalitats partidistes.

El 3%, avui

El panorama polític valencià ha canviat molt des que les forces d'esquerra exigiren el canvi del 5 al 3% en la barrera electoral. Ara, els partits d'esquerra que superen el 3% són un total de quatre. Tres d'ells van superar la barrera del 5% després de la davallada electoral del PP. Però els vots de les darreres eleccions valencianes van estar molt més repartits que en anteriors comicis. Si en èpoques passades la barrera del 3% hauria estat determinant en el resultat d'algunes eleccions, ara, el resultat final seria pràcticament idèntic. L'any 2015, Esquerra Unida hauria tret tres representants en perjudici de Podem, que n'hauria perdut dos; i del Partit Popular, que n'hauria perdut només un.

Per aprovar mesures com aquestes són necessàries una majoria de dos terços a les Corts Valencianes. Amb el suport dels partits del Consell, el vistiplau extern de Podem i el puntual de Ciutadans, seria possible tirar endavant amb una reforma estatutària que garantira aquests canvis. Abans, la demanda de la barrera electoral del 3% podia ser cancel·lada per l'interès polític dels seus promotors. Ara, tenint en compte el resultat de les darreres eleccions, aquesta reforma no serviria per modificar gaire la composició de les Corts Valencianes. Per tant, si s'atén aquest factor, el benefici polític d'un sector no seria un argument per frenar aquesta reforma. L'oportunitat per aplicar la barrera electoral del 3% és clara. I els experts la justifiquen, assegurant que aquest canvi asseguraria "més representativitat, més proporcionalitat i més participació". Seria un antídot per evitar noves majories desproporcionades.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.