L'últim clam de supervivència d'Esquerra Unida

La formació debat aquest dissabte com tornar a ser protagonista al tauler polític valencià. Fracturada per la relació amb Podem, i per lluites internes del passat, Esquerra Unida s'enfronta a una assemblea decisiva. De qui encapçale el partit -si la diputada provincial Rosa Pérez o el militant David Rodríguez- i del projecte que surta guanyador, dependrà el futur de l'organització.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

24 de maig de 2015. Carrer Borrull número 25, València. Les llàgrimes de dolor, d'injustícia es mesclen amb les d'alegria continguda a la seu que acull a Esquerra Unida. Ni la seua lluita contra la corrupció, ni l'aliança amb ERPV i Els Verds del País Valencià, ni la denúncia de les retallades, ni la gira televisiva reivindicant que han fet aflorar la macrooperació que posarà mesos més tard cap per avall al PP valencià, han obrat el milacre. Es queden sense representació a les Corts Valencianes. El sabor es força agredolç: hi ha somriures per la caiguda del règim del PP; però la tristesa invadeix els seus cossos veient com la tanca del 5% per accedir al parlament els ha privat d'unir-se a la festa de l'esquerra.

Més d'un any després d'aquell diumenge contradictori, Esquerra Unida decideix el seu futur. I ho fa, de nou, amb un debat de rerefons sobre com relacionar-se amb Podem, qui va furtar-los el pastís electoral i va privar-los de ser part activa en la gestió del canvi polític a la Generalitat Valenciana. En guerra per dos projectes diferenciats, la lluita interna va més enllà del monolític dilema entre confluència sí o confluència no. De fet, apunta a diferents posicionaments: obertura vs identitat, renovació vs tradició, pragmatisme vs essencialisme.

La candidatura que encapçala l'actual diputada provincial, Rosa Pérez, i la que compta com a líder amb el militant David Rodríguez, són reflex d'una divisió anterior, de com des d'aquell fatídic dia electoral les tensions, tot i que de vegades soterrades, han anat augmentat, d'una batalla preparada pràcticament des del moment que les urnes van tancar-los la porta del parlament valencià. 17 mesos que han fracturat l'organització.

Podem com a detonant

El resultat electoral del 24 de maig del 2015 va ser un cop de realitat molt dur per a Esquerra Unida. No gaudir de representació política ni al parlament valencià ni a l'Ajuntament de València els espentava a l'ostracisme. Les promeses de canviar la llei electoral de l'esquerra i la voluntat d'integrar membres d'Esquerra Unida al Govern valencià de progrés com a gest per part de les forces del Botànic van quedar-se en això. Tampoc la formació que aleshores comptava amb Ignacio Blanco com a referent va expressar cap intenció. Blanco, de fet, després de la desfeta electoral va decidir plegar i abandonar la primera línia política.

Present al govern de la Diputació de València i a l'Ajuntament d'Alacant, les tensions de les primàries entre l'aleshores coordinadora d'Esquerra Unida, Marga Sanz, i Blanco van rebrotar. Si d'una banda, el sector renovador exigia el cap de Sanz pels resultats electorals, el Consell Polític Nacional d'Esquerra Unida -el principal òrgan entre assemblees-, d'altra, enterrava el sistema de primàries obertes. «És un pas enrere», «Esquerra Unida es queda escleròtica i vella», era el clamor davant aquella decisió entre els qui havien donat suport a Blanco. La divisió quedava, de nou, palès. Tal com va ocórrer després quan la militància d'Esquerra Unida va rebutjar anar de la mà de Compromís i Podem als comicis espanyols del 20 de desembre.

La pèrdua del diputat d'Esquerra Unida al Congrès, Ricardo Sixto, va tornar a obrir el debat. La situació de catarsi era tal que Sanz i la direcció de la formació van deixar els seus càrrecs. Una gestora conformada per 9 membres dirigiria el partit durant uns mesos. L'objectiu era celebrar una assemblea que marcara el rumb del partit. El final d'aquest procés de transició, però, va trigar a arribar per la repetició d'eleccions.

Després d'unes negociacions no aptes per a cardíacs, Esquerra Unida va decidir anar, aquesta vegada sí, del braçet de Podem i Compromís. Malgrat no estar a la direcció i podent entrar en xoc la seua intervenció clau amb el codi ètic del Consell València de Cultura, Glòria Marcos, va esdevindre com la negociadora de la confluència d'A la Valenciana. «Va ser una demostració de falta de lideratge. No s'entén que fos ella qui participara de les negociacions», crítica Nahuel González, regidor a Gandia i número 2 de la candidatura que encapçala Pérez. Que Marcos decidira «assegurar l'escó a Ricardo Sixto, el seu fillol polític, escollint el número 5 per València, quan haguera pogut triar entre el 3 per Alacant, que estava assegurat, i el sext per València que era probable», segons censuren al sector crític, va provocar malestar a la formació.

Altres incidents, tot i ser més locals, també van fer més grossa la fractura a Esquerra Unida. L'expedient d'expulsió als militants Manolo Colomer, Mireia Biosca, Eva Romaní i Pau Vivas per la seua participació a València en Comú, quan, segons l'aleshores direcció local, era incompatible fer campanya per una formació rival a Esquerra Unida, van encendre els ànims. I més quan eren part del sector que s'havia enfrontat a l'ex-líder d'Esquerra Unida València, Amadeu Sanchis, qui defensava que els esquerrans havien d'anar-hi en solitari. Colomer, per contra, era partidari de la confluència. De fet, l'embrió de València en Comú -Guanyem València- va estar impulsat pel seu equip.

«Em sorprèn molt que una persona amb aquest conflicte de militància es presente en una llista a dirigir Esquerra Unida», afirma David Rodríguez, candidat a encapçalar el partit sobre Biosca, que ocupa el número set de la llista del sector crític. «No és del tot coherent i lleial actuar d'aquesta manera. Sobta quan després veus que està inscrita al Ministeri d'Interior com a membre de València en Comú», remata Rodríguez. La seua expulsió, després de campanyes de suport a través de la plataforma change.org, està estancada.

Qüestió de confluències

Amb Podem a l'Estat espanyol espentant a Izquierda Unida a escollir entre anar-hi amb ells o restar condemnats al fred de l'extra-parlamentarisme, va tindre lloc al maig passat la XI Assemblea Federal de la formació. D'una banda, va presentar-se la nova estrella del partit, Alberto Garzón, que defensava la confluència, i d'altra, l'eurodiputada i ex-sindicalista, Paloma López, que comptava amb el suport de l'ex-coordinador de l'organització, Cayo Lara, i de tots els militants que havien subscrit la Declaració de Zamora, una espècie de manifest contra l'aliança amb Podem.

L'opció de Garzón va imposar-se. I això va provocar que Pérez, l'ex-diputada i actual assessora d'Ahora Madrid, Esther López Barceló, i l'europarlamentària, Marina Albiol, s'integraren a l'executiva. Al Consell Polític Federal, destacava la presència de Sanchis com a representant del bàndol contrari a Garzón. «D'aquella assemblea, d'aquell projecte va nàixer la idea de conformar una llista que recollira aquest esperit. Cali impulsar Esquerra Unida. Acabar amb la sensació de perfil baix, falta de lideratge i de pluralitat, ja que el Consell Polític Nacional actual no és paritari», afirma Pérez.

Seguint aquell esperit, i consolidat a la formació el mètode de votació universal, va fer-se públic un manifest en favor que l'elecció a l'assemblea d'aquest dissabte fos per sufragi universal. El text, però, també apostava per «democratitzar l'organització, obrir-la a la societat» i considerar-la com un instrument per a canviar la vida de la gent, i no un fi en si mateixa. Era el primer moviment que anunciava la pugna, després que el Consell Polític Nacional de juny aprovara que la votació es faria a través de delegats escollits pels militants a les comarques i no per sufragi universal de les bases.

Tot i aquesta ha estat la fórmula elegida per altres federacions com ara Múrcia, Roberto Rovira, portaveu actual de la gestora i partidari de Rodríguez, afirma que «aquest mètide no és menys democràtic». «És curiós que es critique la falta de democràcia interna quan ells proposen menys autonomia de la federació valenciana, estar subordinats a Madrid. Nosaltres defensem una Esquerra Unida forta, però amb un grau elevat d'autonomia respecte de la direcció federal», afirma Rodríguez.

Amb aquest manifest marcant l'inici de la batalla interna per a dirigir Esquerra Unida, s'han anat forjant les dues candidatures. Conformada per referents institucionals del partit, entre altres militants de base, la llista encapçalada per Pérez compta amb López, Albiol, Blanco -que tanca simbòlicament la candidatura, l'ex-portaveu de la PAH i ex-número 2 per València a les eleccions valencianes del 2015, Rosana Montalbán, el vice-alcalde d'Alacant, Miguel Ángel Pavón i el regidor de Xàtiva, Miquel Lorente.

«No som la llista dels càrrecs institucionals, tot i que hi ha un bon grapat a ella. Més que res perquè ens sentim abandonats per part d'una direcció que, fins ara, no ha comptat amb un projecte polític», denuncia González. Aquest sector controla bona part de les agrupacions a les comarques del sud i centrals del País Valencià -excepte l'Alacantí- i compta amb una presència destacada a Castelló.

Considerada com la llista oficialista o de l'aparell, tot i que es reivindiquen com «la candidatura de les bases», aquesta aixopluga a diferents sensibilitats d'Esquerra Unida. Les formacions integrades a la federació com ara Esquerra Oberta -l'homòleg valencià del partit de Gaspar Llamazares a escala estatal- o Izquierda Republicana, i el sector del Partit Comunista del País Valencià afí al secretari general i regidor de Paterna, Javier Parra, fan pinya amb Rodríguez. També els partidaris de Marcos i els afins a López a l'Estat, com ara Sanchis.

«No som la candidatura del PCPV, som la llista amb més sensibilitats representades», afirma Marisa Bergaz, membre d'Esquerra Oberta i del Consell Polític Nacional. Els seus feus són València ciutat, Paterna, Sagunt, Xirivella i l'Horta Sud de la mà de l'històric dirigent Juan Ramón Motoso, que va creuar la porta giratòria en votar a favor de la privatització de l'aigua a Torrent i després fixar per l'empresa que en va sortir beneficada d'aquella decisió.

Sense gaires diferències ideològiques, les discrepàncies es centren en els posicionaments d'ambdues candidatures respecte de la relació amb Podem i del discurs i estratègia política a seguir. «Des d'una òptica d'una Esquerra Unida forta, defensem les confluències. Entenem Esquerra Unida com un instrument per a canviar la societat», expressa Peréz. «Tenen posicions maximalistes, massa lligades a les essències, malgrat que compten amb Izquierda Abierta, que són socialdemòcrates», afegeix González.

Rodríguez, per contra, opina: «Cal defensar les nostres sigles, no podem caure en la invisibilitat. Són importants perquè asseguren unes polítiques efectives i contundents contra el neoliberalisme. Això sí, no descartem les confluències, però sempre en igualtat de condicions i producte del treball conjunt de lluita al carrer». «Defensem Esquerra Unida com a organització, a les seues sigles pel que signifiquen. Les confluències s'han d'estudiar amb major deteniment. Som partidaris, però amb presència destacada d'Esquerra Unida», complementa Bergaz.

Les pressions i els moviments previs a l'assemblea han començat. Si des del sector de Pérez critiquen la resolució del Comitè Executiu del PCPV que donava suport a Rodríguez perquè indicava una manca de neutralitat, Rovira contesta que «va estar aprovada, quan hi estan integrades diferents sensibilitats, per més del 90% dels vots, amb només quatre sufragis en contra». Al seu torn, les sospites sobre que ha passat amb els nou delegats d'Elx -fet que comporta que dels 429 delegats, de moment, només voten 420- està a sobre del sector oficialista, segons apunten els crítics.

Amb les postures definides, aquest dissabte l'assemblea celebrada a Paterna marcarà el rumb de la formació, el seu futur. «Si guanya la candidatura de Pérez, Esquerra Unida acabarà sent un apèndix de Madrid, i invisibilitzada, perdent la identitat», diuen a la candidatura de Rodríguez. «Si es fa amb el lideratge Rodríguez, el cansament i la decepció de molts càrrecs i persones valuoses pot provocar baixes importants a la formació», apunta un membre del Consell Polític Nacional afí a Pérez, que vol guardar l'anonimat. La supervivència d'Esquerra Unida en joc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.