A menys de 48 hores per al debat d'investidura del Parlament de Catalunya, segueixen produint-se els esdeveniments. Si durant aquesta setmana el conseller d'Interior, Joaquim Forn (Junts per Catalunya) empresonat per garantir la celebració del referèndum de l'1 d'Octubre va renunciar a l'acta de diputat per facilitar la seua sortida de la garjola, aquest diumenge els consellers exiliats a Bèlgica Clara Ponsatí (Junts per Catalunya), Meritxell Serret (ERC) i Lluís Puig (Junts per Catalunya) han anunciat a través d'un missatge de Twitter d'aquest últim que deixen l'escó.
Sempre he dit que sabíem com sumar 68 a la sessió d' investidura del MHP @KRLS , demà presento la meva renúncia a Diputat, conscient que amb @ClaraPonsati i @MeritxellSerret fem un acte de dignitat pel nostre país. @JuntsXCat i @Esquerra_ERC ho saben gestionar
— Lluís Puig i Gordi (@PuigGordi) 28 de gener de 2018
La decisió, segons fonts parlamentàries, es produeix «amb l'objectiu d'assegurar la majoria independentista al Parlament de Catalunya» durant el debat d'investidura. «No és en cap cas la renúncia al projecte de Junts per Catalunya ni tampoc de l'acció política», remarquen. Els dos consellers no eren diputats en l'anterior legislatura», ressalten des de Junts per Catalunya. La renúncia serà registrada aquest dilluns per tal de tramitar les credencials dels nous diputats. Així, en substitució de Ponsatí i Puig entraran Sawla El Garbhi i Ferran Roquer i la vacant de Serret serà ocupada per David Rodríguez i González.
Uns moviments que busquen, si més no, evitar més problemes a la Mesa del Parlament a l'hora d'aconseguir que l'independentisme investisca un president. El propòsit, tanmateix, sembla complicat davant la decisió cautelar que va prendre el Tribunal Constitucional (TC) aquest dissabte sobre el recurs presentat pel Govern espanyol. Per evitar mostrar una fractura entre els magistrats conservadors i progressistes i no fallar en contra dels interessos de l'executiu de Mariano Rajoy, l'alt tribunal va resoldre que el Parlament de Catalunya només podia investir Carles Puigdemont, l'únic candidat de les forces independentistes, si el president exiliat a Brussel·les acudia personalment i comptava amb una autorització judicial.
La fórmula del TC, a banda de deixar la qüestió en mans del Tribunal Suprem que va imposar una ordre de detenció sobre Puigdemont, és un reclam trampa per aconseguir empresonar el candidat presidencial de Junts per Catalunya. A més, i segons han analitzat diversos juristes, la solució adoptada per l'òrgan judicial espanyol genera molts dubtes legals. «En definitiva, el TC acorda alguna cosa que ningú li ha demanat, que legalment no pot acordar i que manca de sentit jurídic. El Govern se'n surt amb la seua i no li importa que para això calfa esfondrar l'Estat de Dret. I aquests són els constitucionalistes?», va censurar a Twitter el constitucionalista de la Universitat de Sevilla i exlletrat de l'alt tribunal, Joaquín Uría.
En definitiva el TC acuerda algo que nadie le ha pedido, que legalmente no puede acordar y que carece de sentido jurídico. El Gobierno se sale con la suya y no le importa que para eso haya que derrumbar el Estado de Derecho.¿Y esos son los constitucionalistas?
— Joaquín Urias (@jpurias) 27 de gener de 2018
A més, tant els advocats del TC, el Consell d'Estat com el ponent del recurs, el magistrat català del sector progressista, Xiol Rios, s'oposaven a admetre un recurs qualificat de «frau de llei» pel catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo. La investidura de Puigdemont, en mans del jutge Pablo Llarena.