Catalunya

Investidura de Puigdemont: el Tribunal Suprem té l'última paraula

El Tribunal Constitucional, després d'una jornada maratoniana de debat entre els magistrats conservadors i progressistes, ha acordat una situació intermèdia per unanimitat. Ni admet el recurs, ni el desestima. Suspèn el ple d'investidura, però permet que siga escollit com a president Carles Puigdemont només si està present al Parlament de Catalunya. Això sí, amb la condició que compte amb l'autorització judicial del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Segons Josep Rull, Puigdemont demanarà autorització judicial per assistir-hi.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Ricardo Costa, exsecretari general del PPCV, va reconèixer el finançament il·legal dels populars al País Valencià les alarmes de La Moncloa van engegar-se. La declaració de l'exnúmero dos dels conservadors, tot i l'intent de col·locar un tallafoc entre els comptes valencians i els estatals, suposava un cop al president espanyol Mariano Rajoy. Els bons resultats de Ciutadans a les eleccions catalanes del 21 de desembre i la clatellada de la formació de la gavina al Principat han agitat el tauler polític estatal. El partit d'Albert Rivera ha passat de ser la crossa del PP a l'aspirant a ocupar tot el seu espai. El posicionament d'alguns mitjans, anteriorment afins a Rajoy, és el símptoma més evident dels moviments a la dreta espanyola.

Amb la corrupció amenaçant electoralment els populars, el Govern espanyol va decidir, segons El Independiente, augmentar el marcatge sobre Catalunya. L'executiu de Rajoy va presentar un recurs per anul·lar el ple d'investidura al Parlament. Ara bé, la maniobra va tenir un efecte bumerang. El mateix Consell d'Estat va estimar que presentar aquell recurs per frustrar la investidura telemàtica del candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, no era adequada. «Es basa en simples hipòtesis», apuntava l'organisme presidit per José Manuel Romay Beccaría, padrí polític de Rajoy i esquitxat al finançament irregular dels populars a l'Estat, segons l'extresorer Luis Bárcenas.

Els populars, però, van ignorar el Consell d'Estat i van presentar el recurs al Tribunal Constitucional, convertit per part de l'executiu espanyol en una mena de jutjat de guàrdia per aturar qualsevol avanç del full de ruta independentista. De fet, la vicepresidenta espanyola, Soraya Saéz de Santamaría, va trucar al president del Constitucional, el conservador Manuel García-Pelayo, perquè celebrara el ple el mateix divendres. El magistrat, tanmateix, va decidir reunir d'urgència el tribunal aquest dissabte, en una sessió inèdita en la història de l'òrgan judicial.

Després d'hores de debat maratonià entre les diferents postures dels sectors progressistes i els més dretans del Constitucional, s'ha aprovat per unanimitat suspendre el ple del Parlament de Catalunya si la investidura es realitza telemàticament. El tribunal espanyol, amb tot, permet que el candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, siga investit si acudeix personalment a la cambra catalana. Ara bé, amb una condició. «No podrà procedir-se a la investidura del candidat sense la pertinent autorització judicial, encara que comparega personalment en la Càmera, si està vigent una ordre judicial de crida i cerca i ingrés a la presó», recull la interlocutòria del Tribunal Constitucional. És a dir, la resolució obliga Puigdemont a retornar del seu exili a Brussel·les, en cas que vulga ser investit, i a obtenir el vistiplau del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que tindrà l'última paraula sobre si manté l'ordre de detenció o no.

Imatge de la façana del Tribunal Constitucional

La mesura, però, és cautelar. El Tribunal Constitucional encara es reserva la potestat d'admetre o no un recurs que s'havia presentat a través d'una prerrogativa judicial que, segons ha expressat el constitucionalista Javier Pérez Royo en un article en eldiario.es, suposava un frau de llei. El mateix ponent del recurs, el magistrat català ubicat en el sector progressista, Xiol Rios, havia manifestat durant tot el debat el seu rebuig a l'admissió del recurs. El caràcter preventiu del recurs -invalidar una investidura que encara no s'ha celebrat- era l'argument aportat per Rios per negar-se a donar el seu vistiplau. Aquest posicionament coincidia amb l'informe dels lletrats del Constitucional, que també apostaven per no validar l'acció judicial de l'executiu del PP.

L'aprovació d'aquesta mesura provisional, en lloc d'admetre o no el recurs, ha estat provocada per les diferències entre els magistrats del Tribunal Constitucional. Amb l'absència del membre de l'Opus Dei i exdiputat del PP, Andrés Ollero, els set jutges conservadors i els cinc progressistes no acabaven de posar-se d'acord. Una possible resolució amb els vots dividits amenaçava la unanimitat per la qual s'han aprovat la majoria de les interlocutòries del tribunal i que suposaven per al Govern espanyol un suposat argument de legitimitat de les seues actuacions. Per aquest motiu, i tenint en compte que la no admissió del recurs era una bufetada a Rajoy, s'ha optat per una mesura cautelar i intermèdia.

Els precedents d'altres situacions similars, a més, anaven en contra dels interessos del Govern espanyol. Amb José María Aznar com a president, el Tribunal Constitucional va rebutjar admetre un recurs contra la tramitació del debat del Pla Ibarretxe al Congrés. La situació va repetir-se amb el mateix Estatut de Catalunya. El PP va buscar bloquejar la seua discussió a la cambra espanyola, però el tribunal no va donar suport a la pretensió dels conservadors.

«Politització del Tribunal Constitucional»

Amb la CUP fixant com a línia roja abans que es coneguera la decisió de l'òrgan judicial que només acudiria a una investidura que tinguera com a candidat Puigdemont, el mateix dirigent independentista ha expressat a les xarxes socials que la decisió suposa un cop de porta al Govern espanyol. «Fins i tot el TC ha rebutjat el frau de llei que pretenia la Moncloa. Més d'un hauria de pensar a rectificar i fer política d'una vegada. I si no n'és capaç, de plegar i deixar pas», ha escrit a la xarxa de l'ocell blau.

Roger Torrent, president del Parlament Català, va convocar el ple d'investidura per el pròxim dimarts. L'únic candidat a ser escollir president és Puigdemont| EL TEMPS

L'optimisme de Puigdemont, però, contrasta amb el del membre de la Mesa del Parlament i diputat de Junts per Catalunya, Josep Costa. «Que el recurs no té cap fonament és evident perquè tenia en contra el Consell d'Estat, els lletrats i el magistrat ponent. Que al final surten amb això per salvar la cara al govern central només demostra la politització i manca d'independència del TC», ha censurat.

L'executiu de Rajoy, per la seua banda, ha celebrat la decisió. «El Govern celebra que el TC haja evitat aquesta burla a la llei, al mateix Parlament i a la resta de grups polítics, els drets dels quals serien clarament vulnerats amb una investidura sense presència del candidat», han assenyalat fonts de La Moncloa a Europa Press. La investidura, després de la trampa del Tribunal Constitucional, en mans del jutge Llarena.

De moment, en una entrevista concedida en el matí de diumenge a Catalunya Ràdio, el diputat Josep Rull ha anunciat que Carles Puigdemont demanarà autorització judicial per acudir al ple d'investidura.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.