XII legislatura

Joaquim Forn renuncia a ser diputat

L’últim conseller d’Interior, que ha estat triat diputat en les llistes de Junts per Catalunya, renuncia al càrrec polític per facilitar la seua eixida de presó. Aquesta és la història d’un dels consellers més assenyalats per l'Estat i d'un dels convergents més activistes que es recorda.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no van ser els únics castigats pels fets dels dies 20 i 21 de setembre. Quan milers de ciutadans catalans tractaren d’impedir que la Guàrdia Civil escorcollara el Departament català d’Economia, una tercera persona, molt menys mediàtica que els activistes de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, va ser especialment assenyalada en la interlocutòria judicial. Era Joaquim Forn, conseller d’Interior, responsabilitzat per no haver coordinat els Mossos d’Esquadra de manera eficient per tal d’impedir aquell «tumult».

El 4 de desembre, quan la majoria de consellers foren alliberats, ell fou privat d’eixir de la presó, conjuntament amb Oriol Junqueras. Segons la interlocutòria de Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, les aportacions de Forn, amb les de Junqueras, Sànchez i Cuixart, «estan directament vinculades a una explosió violenta que, reiterant-se, no deixa marge de correcció o satisfacció als qui se’n vegen perjudicats». Per això, «el risc de reiteració de les seues conductes imposa a aquest instructor un major grau de rigor i cautela». Sobtava aquella precisió atès que Forn havia estat destituït amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i, per tant, ja no tenia cap capacitat de control sobre els Mossos d’Esquadra. Forn, concretament, era acusat «d’afavorir o no desplegar cap actuació» a través de la policia catalana en aquells dies. Cal recordar que un dels agreujants que li van valdre a Carmen Lamela, jutgessa de l’Audiència espanyola, quan va encarcerar Forn i la resta de consellers –exceptuant els que marxaren a l’exili belga– era que, entre més coses, Joaquim Forn era soci d’Òmnium i de l’ANC. Tota una oda a la judicialització de la política.

Ara, Joaquim Forn fa el pas –possiblement l’últim que en pot fer– perquè Llarena li deixe marxar de la presó. A canvi d'una fiança, és clar. Li pertanyia un escó com a seté membre de la llista de Junts per Catalunya a Barcelona. Però hi renuncia i ara, la restauració del Govern legítim pretesa per Carles Puigdemont comptarà amb una peça menys. Malgrat que Forn va assegurar amb Jordi Sànchez davant del jutge que renunciava a la via unilateral cap a la independència, la Fiscalia exigia el seu manteniment entre reixes per possible «reiteració delictiva». D’aquesta manera, Forn es converteix en el tercer ex-conseller que renuncia a restituir el Govern escombrat pel 155. Abans ja anunciaren aquesta decisió Meritxell Borràs i Carles Mundó.

Un salt sobtat a la transcendència política

El darrer mes de juliol, Joaquim Forn i Chiarello (Barcelona, 1964) va esdevenir mediàtic quan va substituir Jordi Jané com a conseller d’Interior. En l’última remodelació del Govern català, adreçada a afrontar aquells mesos decisius, Forn entraria en l’executiu després d’una llarga carrera municipal a Barcelona. Antic militant de Convergència Democràtica de Catalunya, pertanyia al sector independentista d’aquest partit que ha pres rellevància durant els últims anys, quan la formació feu el pas sobiranista. Mà dreta de Xavier Trias quan era alcalde de la capital catalana, Forn destacà per presidir Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), per signar el lloguer amb l’anomenat «banc expropiat» a Gràcia per evitar el desnonament dels okupes i per ser tinent d’alcalde entre 2011 i 2015, a més de ser regidor des de 1999.

Forn va destacar, a més, per ser un dels militants més activistes de l’antiga Convergència, una característica poc freqüent en aquest partit. En els anys previs a les Olimpíades, Joaquim Forn va participar en les manifestacions que exigien la catalanitat dels jocs. Tal com relata El Nacional en un reportatge, el 8 de setembre de 1989, durant la cerimònia d’inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, mig miler de manifestants van exhibir pancartes amb lemes com ara Freedom for Catalonia o Catalonia is an opressed nation. Entre ells hi havia Joaquim Forn amb militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya, les Joventuts d’Esquerra Republicana, Òmnium Cultural o la Crida a la Solidaritat, liderada llavors pel ara també empresonat Jordi Sànchez.

Anys més tard, quan era regidor, va participar –segons reflecteix El Periódico– en una protesta a Sants contra la celebració del dia de les forces armades a Barcelona. Era l’any 2000 i Convergència, de manera inèdita, coincidia amb les entitats antiglobalització, tan emergents en aquell temps.

Ara, Joaquim Forn renuncia a ser diputat perquè li concedesquen l’eixida de la presó, segons ha transcendit. Aquesta és la tercera renúncia, tot i que, segons ha explicat el diari El Món, els consellers a l'exili Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí podrien optar per la mateixa opció. El diputat substitut de Forn seria Antoni Morral i Berenguer si es fa cas de l'ordre de la llista presentada per Junts per Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.