La maduració inacabada de Compromís

Si la coalició valencianista ha madurat políticament després de més d’un any de responsabilitats a bona part de les institucions del País Valencià, Compromís, per contra, encara no ha resolt les escletxes internes que s’obrin a cada procés de primàries o convocatòria electoral. La dimissió de la cúpula de Gent de Compromís, la creació d’un manifest suportat per dirigents de totes les potes de la UTE electoral i la manifestació convocada per al pròxim dilluns contra un reglament que «no resol la situació antidemocràtica» que pateixen els adherits són la mostra. El debat orgànic sobre si convertir la coalició en federació o no és ben viu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Compromís, aquell experiment forjat abans de l’esclat del 15-M, ha madurat significativament. De les actuacions cridaneres per captar l’atenció d’un espai polític cada vegada més mediatitzat -les samarretes de denúncia de Mónica Oltra foren l’exemple paradigmàtic-, la coalició ha passat a ocupar responsabilitats força destacades a bona part de les institucions del País Valencià. I, deixant a banda les contades excepcions i l’encert o no de les seues mesures, la improvisació no ha estat el recurs habitual d’una força nova a la Generalitat Valenciana. L’actitud dels seus quatre diputats al Congrés al minut de silenci en memòria de l’ex-alcaldessa de València, Rita Barberá, és la mostra més clara.

Aquesta maduració política, però, no s’ha donat a l’àmbit intern. Els valencianistes segueixen atrapats en el mateix debat que surt cada vegada que hi ha un procés de primàries, unes negociacions electorals o cert malestar intern pel funcionament de la coalició. I aquest dilema no és altre que decidir què vol ser de major. És a dir, com articular orgànicament un experiment polític exitós, però massa dèbil internament. Les costures, tantes vegades cosides a força de pactes d’última hora i cessions de totes les parts, estan repletes de forats i fils massa estiregassats.

L’última esgarrada ha provingut dels adherits, d’aquells militants que no formen part de les tres formacions que integren Compromís -Iniciativa, el Bloc i Verds-Equo- i estan afiliats directament a una coalició que només existeix jurídicament a cada convocatòria electoral. Una figura creada quan l’actual president de les Corts Valencianes i en aquell moment secretari general del Bloc, Enric Morera, va definir la coalició com una «cooperativa política», i que producte de l’acord dels tres partits va decidir-se que aquests comptaren amb dos representats a l’Executiva Nacional de Compromís. Així, l’any 2011 Joan Ribó, ara alcalde de València, i Esther Tarín, actual cap de gabinet de l’alcalde, van ser nomenats com a representants dels independents de la coalició.

La denominació de l’espai dels adherits com a Gent de Compromís, per part d’un grup d’afiliats a la coalició, va despertar suspicàcies. Si per a uns es tractava d’organitzar-se davant la influència de les tres formacions que conformen la UTE electoral, per a uns altres significava de facto crear una mena de partit nou, tot i que no fora com a tal. Ribó, per exemple, va distanciar-se d’aquell moviment.

Un fet que va provocar que a les votacions de l’Executiva Nacional de Compromís, l’actual alcalde de València votara segons les seues pròpies conviccions i no seguint, de vegades, els acords a les assemblees de Gent de Compromís. L’actuació va indignar els impulsors del col·lectiu. L’any 2015, aquest col·lectiu no reconegut per tots els membres de la coalició va escollir els seus nous representats. Marian Campello, diputada a les Corts Valencianes, va ser designada coordinadora general, Cristian Ballesteros va ser nomenat secretari d'organització, i Delia Amorós, actualment al gabinet del conseller d’Educació, Vicent Marzà, i Francesc Vila van ser seleccionats com als representants dels adherits a l’Executiva Nacional de Compromís.

«Aquesta assemblea no va estar reconeguda per totes les formacions, i els nous membres designats pels adherits van haver-hi d’enfrontar-se al menysteniment. Si acudien a les executives, era perquè altres companys ens filtraven les convocatòries», critica Campello. La persistència d’aquesta situació va provocar l’enuig de Gent de Compromís. Un malestar que va derivar en l’elaboració per part de les tres formacions d’un reglament que regulara els drets i les obligacions dels independents.

Amb tot, que durant el procés d’elaboració d’aquesta normativa interna no es comptara amb l’opinió de Gent de Compromís va accelerar els esdeveniments. La tercera setmana de novembre la cúpula d’aquest col·lectiu que aixopluga els adherits va dimitir en bloc. Amorós va esgrimir raons d’incompatibilitat amb el càrrec institucional per abandonar la direcció, i Ballesteros i Campello van fer-ho, segons van afirmar en aquell moment, per motius personals. Tanmateix, la situació dels adherits va influir i molt. «No havien convocat primàries per a tota la coalició per escollir els candidats a Madrid, no vam pintar fava a les negociacions electorals i, a més a més, han elaborat un reglament que ens afecta sense consultar-nos. Sincerament, i amb la càrrega de treball de diputada, no em veia en forces per continuar lluitant en aquest front», confessa Campello.

Gent de CompromísVotació a una assemblea de Gent de Compromís.

Aquell moviment, a poc menys d’una setmana perquè l’Executiva Nacional de Compromís aprove o no aquest reglament, ha anticipat l’aparició d’un manifest a la xarxa que acusa la coalició d’exercicis «profundament antidemocràtics» com ara «donar validesa a una Assemblea» dels adherits i «a unes altres no». «La mateixa Assembla que va triar uns representants no pot triar a uns altres amb l’argument que és la coalició qui ha de donar ‘permís’», critica el text, que, fins al moment, compta amb vora 500 adhesions. «Els militants de Gent de Compromís no tenen igualtat d'oportunitats amb la resta dels membres. No poden optar en igualtat de condicions a les llistes electorals, no tenen informació de la destinació de les quotes, no poden participar en negociacions sobre convocatòries electorals, no tenen representats ni als òrgans de decisió ni als d’organització de la coalició», denuncia.

Per a solucionar aquests problemes, els impulsors del manifest demanen que «es reconega l’actual organització de Gent de Compromís i es respecte la seua forma democràtica de funcionament» i que es cree una mesa de negociacions per elaborar un reglament conjunt. Al seu torn, també han convocat una manifestació davant la seu de la coalició el pròxim dilluns, quan se celebra l’Executiva Nacional. La pluralitat dels dirigents que han firmat el manifest -des del síndic parlamentari, Fran Ferri (Bloc), la diputada Isaura Navarro (Iniciativa) i Mònica Àlvaro (Bloc), a el secretari d’Ocupació, Enric Nomdedéu (Bloc) i la regidora a l’Ajuntament de València, Isabel Lozano (Gent de Compromís)- posa en dubte la possible votació del reglament al pròxim dilluns.

Independents en el limbe

Segons l’esborrany del reglament, al qual ha accedit EL TEMPS, els adherits podran fer consultes telemàtiques si ho acorda la Comissió executiva de Compromís; s’inclourà a cada procés electoral la presència de candidatures de persones adherides, es crea la figura de la Trobada Assemblea de les persones adherides i dels partits locals aliats amb Compromís, i els independents podran escollir la tercera part dels seus representats a l’Executiva Nacional per votació directa i secreta.

Tanmateix, el debat sobre la figura de l’adherit es viu a Compromís. «Un grup d’adherits no pot representar-los a tots. Aquests són independents perquè així ho han decidit. Voler escollir, sense el vistiplau dels partits, els representats a l’Executiva Nacional no és fàcil. I menys, si s’acorda en assemblees d’un grup dels adherits, no de tots. S’ha de tindre en compte que si acceptem això, qualsevol grup petit d'independents podria formar un corrent i exigir el mateix. S’ha de cercar la participació de tots els adherits, i que no només decidisca una part», defensa Josep Ruiz, de VerdsEquo i membre de la comissió d’organització de la coalició.

«Hi ha un problema de concepció de la figura dels independents. Aquests, a parer meu, si han escollit ser un militant individual de Compromís, no poden després formar un grup i reivindicar-se com a si d’un partit es tractaren. Joan [Ribó] és l’exemple: ell diu que és de Compromís i de cap formació, que es representa a si mateixa al si de la coalició», afirma la portaveu adjunta dels valencianistes a les Corts Valencianes i membre d’Iniciativa, Mireia Mollà. «Compromís va nàixer com antítesis a la vella política dels partits tradicionals. Però amb el tracte als adherits, que tenen menys drets que aquells que militem a un partit, estem cometent les mateixes errades i vicis», diu Isaura Navarro.

Marzà, Mollà, Ferri Mireia Mollà, Fran Ferri i Vicent Marzà a les Corts Valencianes//EFE

Ferri opina igual: «L’encaix dels independents és complicat. Però cal trobar una solució, no poden tindre menys drets». Rafa Carbonell, portaveu del Bloc i membre del sector crític indica que «els adherits no deixen de ser una suma de quasi 1.000 individualitats», però que «cal solucionar la seua situació. No poden estar al limbe». «Hem d’estar-hi tots còmodes a la coalició. I no podem seguir enquistats en els mateixos problemes eterns, com ocorre a cada negociació orgànica o electoral», remata.

Símptoma d’un mal major

La solució proposada pels diferents dirigents destacats mostra el debat de fons a la coalició: què ser de major, si quedar-se com una coalició, avançar cap a una federació, o, fins i tot, convertir-se en un partit únic. I més quan la solució més suportada pels adherits -caminar cap a una federació- conjuga amb els interessos del Bloc, partit majoritari amb 3.000 afiliats dels 5.000 de tota la coalició. Que els independents, segona força en nombre de militants a Compromís, s’alinearen d’alguna forma amb els nacionalistes suposaria un cop al poder actuar d’Iniciativa i dels VerdsEquo, amb molt menys pes orgànic pel que fa a militància, però també un tret a la pluralitat actual de la coalició. Una qüestió que, no debades, s'evidencia en la major afinitat del Bloc per les preocupacions de Gent de Compromís que no mostren a priori els altres dos socis de la coalició. Al remat, és el debat de federar-se o no el que sura al rerefons del problema d’encaix dels independents.

«És una qüestió que abordarem. Però sempre tenint en compte que som una coalició conformada per tres partits. De moment, aquesta fórmula plural i cooperativa ha estat un èxit», indica Mollà. «Cal estudiar totes les opcions de futur, com ara la de convertir-se en una federació. Ara bé, de moment, la fórmula de la coalició ens ha assegurat l’èxit. I cal tindre-ho en compte», recorda Ruiz. Navarro, per la seua banda, aposta per «fórmules d’enfortir democràticament la coalició», tot i que alerta «d’evitar que Gent de Compromís acabe sent instrumentalment com un nou partit».

Ferri que, junt amb Marzà van demanar la celebració d’un congrés de Compromís, una trobada que podria resoldre els descosits de la coalició, reconeix que tot i «veure amb bons ulls avançar cap a una federació», aquesta opció «mai ha estat real». «Com estem actualment no podem quedar-nos. I la situació dels adherits n’és una mostra», agrega Carbonell.

La fórmula, paradoxalment, i segons Campello, podria vindre del model adoptat pel Bloc Jove. L’organització juvenil dels nacionalistes va transformar-se fa un any en l’estructura de tot el jovent de Compromís, ja que permetia l’afiliació independentment del partit de la coalició del qual fores membres o si només militaves com adherit. Una solució també immadura i que descoloria el taronja particular de la coalició: Iniciativa compta amb la seua pròpia divisió juvenil. Si a l’arbre polític Compromís s’ha convertit en un producte ben consolidat i fresc al mateix temps, a la fruita dolça del valencianisme encara li resta madurar orgànicament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.