Aquest dimarts 26 de setembre l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València acollirà un acte singular, emotiu i, fins i tot, històric. Tres expresidents seran homenatjats a través d’un esdeveniment impulsat per l’Assemblea del País Valencià per la República Catalana. Es tracta de Josep-Lluís Albinyana, president del Consell del País Valencià entre 1978 i 1979; de Cristòfol Soler, president del Govern balear entre 1995 i 1996; i de Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya entre el 2018 i el 2020.
La trajectòria d’aquests presidents és coneguda arreu dels Països Catalans. Josep-Lluís Albinyana va patir la violència de la transició i la jacobinització del PSPV, que va consolidar la seua fusió amb el PSOE en aquella etapa que va culminar amb un estatut valencià rebaixat i condicionat per la violència de l’extrema dreta antivalencianista. Cristòfol Soler va accedir al Govern Balear el 1995 substituint el primer president autonòmic, Gabriel Cañellas, del PP –com Soler en aquell moment–, i la seua sensibilitat nacional el va portar a confrontar amb el seu partit fins al punt d’esdevenir, amb el pas dels anys, un referent independentista a les Illes Balears. Per últim, Quim Torra va accedir a la presidència de la Generalitat de Catalunya després de la tardor convulsa del 2017, que va acabar amb una meitat del Govern català a la presó i l’altra meitat a l’exili, i després també de l’aplicació del 155, que es va allargar fins la seua investidura, al maig del 2018.
Josep Guia, històric dirigent del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional) i, fins la seua dissolució, electe de l’Assemblea de Representants del Consell per la República per part del País Valencià, és qui presentarà l’acte i una de les persones que més s’ha implicat en la seua organització. Explica que l’esdeveniment va ser pensat per ell mateix, per qui fins fa poc era el cap de l’oficina del president Torra –Pere Cardús– i també per l’activista mallorquí Jaume Sastre, qui alhora era també membre de l’Assemblea de Representants recentment dissolta. “Volíem lligar l’acte a la constitució del Consell Local del País Valencià del Consell de la República i al dia de Sant Joan, però ho vam traslladar al setembre per no precipitar-nos i pensant que llavors ja podríem fer l’acte com a Consell Local del País Valencià, una vegada constituït, però com que això no ha sigut possible hem hagut de fer l’acte a través d’una altra agrupació”, que és l’esmentada Assemblea del País Valencià per la República Catalana.
De fet, aquesta particularitat té l’origen en el conflicte que alguns dels electes de l’Assemblea de Representants han tingut amb el govern del Consell per la República, que segons Guia ha impedit, a través del vicepresident i conseller a l’exili Toni Comín, “la constitució del Consell Local del País Valencià, perquè vol separar-nos, a nosaltres i a les Illes, de la resta del país”. La solució consistirà, medita l’exdirigent del PSAN, en constituir consells d’àmbit més reduït, per exemple comarcal, arreu del País Valencià per a continuar treballant dins del Consell de la República. De moment, en canvi, aquesta entitat presidida per Carles Puigdemont no ha pogut figurar com a organitzadora de l’acte, i l’han hagut d’organitzar membres del Consell en nom propi.
Per a Guia, l’esdeveniment de dimarts té diverses implicacions. “La primera és el reconeixement a unes persones honestes, valentes i coratjoses, lúcides, que han sigut presidents dins de l’estructura autonòmica, però que són conscients, tal com han dit, que les autonomies no porten cap a la independència ni cap a la unitat nacional dels Països Catalans. En aquest sentit són figures admirables, dignes d’exemple, i el seu mestratge és important. Per tant, no és només un reconeixement al que van fer quan eren presidents, sinó a la conseqüència, a les experiències i a les lliçons que van traure i que encara ens continuen donant”. Segons aquest militant independentista, també cal destacar el fet que l’acte es faça a València, “i més encara en aquestes circumstàncies polítiques adverses, quan estem governats per analfabets. En aquest context hem fet un acte clarament de Països Catalans, perquè Albinyana és de València, Torra és de Blanes (Selva) i Soler és d’Inca (Raiguer), i d’aquesta manera marquem el mapa nacional complet”.
La dilatada trajectòria de Josep Guia l’ha fet coincidir amb els tres homenatjats al llarg de la seua vida. Especialment amb Albinyana, atès que ambdós són de València. Ells dos i Víctor Fuentes, economista que acabaria sent diputat pel PSPV, eren els tres delegats de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, l’organisme unitari que treballava per l’establiment d’una autonomia valenciana molt més ambiciosa que la que es va acabar aprovant. Els tres van anar a la reunió de plataformes unitàries que es va fer a Madrid, al despatx de Raúl Morodo, del Partit Socialista Popular, la formació liderada per l’històric alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, que es va acabar integrant dins del PSOE. “Era desembre del 1976 i s’havia de marcar la línia d’exigència del trencament democràtic, però el peix ja estava venut i per darrere havien començat els pactes de la reforma. Nosaltres defensàvem, en el programa de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals, una autonomia política per al País Valencià igual que la del Principat, Euskadi i Galícia. Però no va ser possible, entre altres coses perquè Adolfo Suárez tenia un espia participant en aquella reunió, José Pedro Pérez-Llorca, que després seria ministre”, rememora Guia. En definitiva, “ens havíem de posar d’acord en contra de Suárez i teníem l’enemic a dintre per a saber com fèiem els pactes. La situació era surrealista”, recorda.
Guia també gira la mirada enrere per a repassar els moviments del PSOE amb històrics com ara Enrique Múgica, qui també arribaria a ser ministre. “Després vam saber de les seues reunions amb Alfonso Armada”, qui més tard participaria en l’intent de colp d’Estat de febrer de 1981, i “Múgica en aquell moment ens dia, responent als nostres plantejaments, que ‘una cosa son las nacionalidades históricas y otra los residuos históricos’”. L’exdirigent del PSAN compara aquelles paraules amb les que recentment va pronunciar Felipe González, que es va referir als possibles pactes de Pedro Sánchez amb l’independentisme català per a definir aquest moviment com “una minoria en extinció” amb la qual no s’havia d’acordar res.
Les relacions de Guia amb Soler i amb Torra no han sigut tan intenses, però també es van establir fa temps. En el cas de Soler, el va conèixer a través del citat Jaume Sastre, i amb Torra va bastir una relació cordial quan l’expresident català militava en Reagrupament i quan tots dos coincidien a la Universitat Catalana d’Estiu o al Fossar de les Moreres cada 11 de Setembre. Ambdós, a més, van ser guardonats l’any passat a Barcelona amb el Premi 1 d’Octubre a la trajectòria independentista, impartit per l’Associació Més+MésLluny.
El reconeixement a tots tres pretén ser una manera de reconèixer, també, el país que comparteixen.