L’entusiasme que es va viure a Canet de Rosselló al novembre de fa dos anys, amb la constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República –rebatejat com Consell de la República per la pròpia Assemblea–, sembla que és cosa del passat. Si més no, si es tenen en compte les discrepàncies que aquesta setmana han sacsejat l’organisme. La confluència entre l’independentisme tradicional i el recent, exhibida amb vehemència no fa massa temps, ha sigut substituïda temporalment per una divisió. D’una banda, hi ha els qui consideren que el Consell de la República ha de trobar la manera de ser més operatiu. De l’altra, els qui, prioritzant també aquest objectiu, critiquen les formes i denuncien que l’executiu no vol acceptar les resolucions acordades per l’Assemblea.
Tot esclatava el 28 d’agost a la nit, quan els associats al Consell de la República rebien una carta signada pel seu president, Carles Puigdemont, referent indiscutible de l’entitat. En el comunicat es planteja una reestructuració del Consell que tindrà el seu primer capítol en la dissolució de l’Assemblea de Representants, que té períodes polítics de dos anys de durada i que, segons aquest termini, no s’havia de dissoldre fins la tardor. Alhora, el govern del Consell de la República proposa substituir l’esmentada Assemblea de Representants per dues cambres. N’hi hauria, d’una banda, la cambra de representació dels consells locals, que tindria la funció de definir l’estratègia de l’organisme a través de la feina d’aquestes entitats que representen el Consell de la República en territori català. D’altra banda, es crearia una segona cambra integrada per experts adreçada a assessorar sobre la legislació de la pretesa República Catalana, que passaria a ser una potestat de l’executiu. Aquestes tasques, fins ara, havien estat encomanades a l’Assemblea de Representants, que compta amb 121 electes triats amb un elogiat mètode de democràcia directa i participativa.
La reforma haurà de ser votada pels adherits al Consell. I tot i que hi ha un consens més o menys general en la necessitat de millorar l’eficàcia de l’organisme, hi ha diversos punts de fricció. En primer lloc, hi ha qui recorda que el Codi General del Consell de la República està aprovat per l’Assemblea de Representants i referendat pel registre general d’inscrits. “Si eliminen l’Assemblea eliminen el Codi General. Això és un nyap autoritari que pot fer molt de mal al Consell. Pretenen substituir l’Assemblea de Representants per dues cambres, una de representació indirecta i altra integrada per professionals. És una concepció bonapartista de la democràcia que està molt renyida amb la radicalitat democràtica amb què tants ens identifiquem”. Són paraules de Josep Guia, electe a l’Assemblea de Representants pel País Valencià i històric dirigent del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans).
Guia responsabilitza el conseller a l’exili i eurodiputat, Toni Comín, també vicepresident del Consell, d’aquesta proposta de canvi, en tant que situa Puigdemont més inserit en la lògica de la lluita jurídica internacional que decidirà el seu futur després de sis anys d’exili. “Comín sempre ha estat molt contrari a l’Assemblea, ha intervingut en la confecció de codis i no se n’ha sortit a través del debat democràtic; i ha presentat esmenes de caire intervencionista que no es corresponien amb la democràcia de base, directa i participativa”, argumenta Guia, que considera que el vicepresident de l’entitat “no ha acceptat el mandat de l’Assemblea, molt més progressista, operatiu i de Països Catalans que les esmenes presentades per ell, i per això ha decidit dissoldre-la”. Segons aquest independentista de llarga trajectòria, el govern del Consell de la República “no assumeix que el potencial de l’organisme es troba a l’Assemblea de Representants, que compta amb un 70% de dones preparades i combatives i que és la joia del Consell, perquè en conforma la legitimació representativa”.
Un altre activista amb molt de recorregut és el mallorquí Jaume Sastre, electe a l’Assemblea de Representants per les Illes Balears i protagonista de la vaga de fam l’any 2014 contra el decret impulsat pel president illenc, José Ramón Bauzá, que atemptava contra l’ús del català a les escoles. Aquest mestre jubilat també interpreta que hi ha un “distanciament” entre l’Assemblea i el poder executiu. “Les eleccions del 2021 es van celebrar amb llistes obertes, i això va fer que entre els 121 representants triats directament hi hagués un grup d’activistes amb una finalitat clara pel que fa a l’objectiu del Consell, que és aixecar la suspensió de la DUI i resistir fins que hi hagi un reconeixement internacional”. En canvi, explica, “el que ens vam trobar és que per al govern el plantejament era tenir un parlament com el d’un país normal. Per això es van crear comissions i subcomissions, es van fer xerrades per a instruir-nos en parlamentarisme i, a partir d’aquí, vam fer el que ens van dir: elaborar de codis que fan funcionar l’Assemblea, dissenyar estructures territorials, reglament electoral, etc. No era el que els activistes esperàvem”, admet.
Un altre dels punts de discrepància es troba en la concepció nacional. Segons Sastre, i tal com també suggereix Guia, una majoria significativa de l’Assemblea havia decidit que hi hauria consells locals tant al Principat com al País Valencià i a les Illes, però “el govern va decidir que a les Illes i al País Valencià només hi hauria delegacions amb grups impulsorsitriats directament des de Waterloo, mentre que l’Assemblea va decidir que la nació catalana era tota i que tots els inscrits teníem els mateixos deures i drets. I per dues vegades, Comín va intentar retirar-ho, però va perdre la votació”, diu l’electe mallorquí.
Alhora, Sastre també denuncia que moltes de les propostes de resolució no s’han portat a la pràctica, fet que “ha frustrat molta gent”. Un exemple, segons comenta el professor illenc, és la proposició, aprovada per l’Assemblea, de dissenyar una base de dades dels repressors. “De la mateixa manera que Òmnium, altres entitats o Clara Ponsatí han elaborat bases de dades amb els represaliats, vam proposar complementar-les amb una altra sobre els repressors: fiscals, jutges, policies, guàrdies civils i altres impulsors de l’Operació Judes, de l’Operació Volhov, del cas contra Laura Borràs, etc. La idea era confrontar amb dossiers en una web en català i en anglès. Vam fer la proposta, l’Assemblea la va aprovar, però ha quedat en no res i mai no ens han donat cap explicació”. Segons Sastre, fets com aquest han “generat frustració” i alguns representants decebuts se n’han anat “sense fer soroll”.
Un altre fet que tothom situa com a clau per a desembocar en la situació actual va ser la proposta recent feta pels Consells Locals del Vallès Oriental, que plantejaven una consulta sobre el bloqueig de la investidura a l’Estat espanyol. Aquest debat dona lloc a moltes interpretacions contradictòries sobre el paper que ha de desenvolupar el Consell de la República dins del context polític espanyol, del qual l’organisme ha mirat de fugir des del minut zero. De fet, la seua pròpia constitució està orientada amb aquesta intenció. “Si Puigdemont acaba pactant amb el PSOE s’acabarà el mite Puigdemont, tal com va passar amb Oriol Junqueras, i no descart que això passi”, diu Sastre, qui també assegura que el mateix president a l’exili ha enumerat sis possibles escenaris relacionats amb el seu futur jurídic que se situen entre el més dolent, que és que Europa done la raó a Espanya i que ell s’haja de quedar indefinidament a Bèlgica –l’extradició no la contempla en cap cas– i el més beneficiós, que seria el d’una sentència tan favorable a Europa que permetria la seua tornada i presentar-se a les eleccions. “Malauradament, he arribat a la conclusió que el Consell no té cap pla ni calendari per fer efectiva la independència més enllà de les sentències que arribin des d’Europa. I, és clar, això genera un mentrestant que omplen fent codis i lleis que, tanmateix, són inaplicables. No podem estar indefinidament en l’etapa del ‘Preparem-nos’ sense passar a l’acció per controlar el territori amb actes i campanyes valentes de desobediència civil”, diu l’activista mallorquí.
Altres visions
Però no tothom té aquest punt de vista. Joan Botey, electe per Sarrià – Sant Gervasi, diferencia “el què del com”. Critica que, “efectivament, el com ha estat lamentable”, diu en referència a la manera d’anunciar la dissolució de l’Assemblea, a través d’un e-mail enviat una nit d’agost sense debat previ. En canvi, “el què té motius de sobra”. Segons explica, “el principal motiu és que l’estructura no s’adapta als objectius i les capacitats” del Consell: “hem perdut més temps intentant organitzar-nos amb reglaments interns que no pas fent feina activa per la independència”.
Preguntat sobre com pensa que caldria reestructurar el Consell, Botey apunta que “la proposta que es desprèn de la carta del president sona bé, a l'espera de com es concreti”. En primer lloc, explica, “dona més pes i protagonisme als Consells Locals, conservant així la representativitat del territori i potser millorant l'enllaç amb les bases. Fins ara, de facto, els Consells Locals eren mers transmissors del govern del Consell de la República en el territori, i la comunicació des del territori amb el govern, de baix a dalt, era pràcticament inexistent, probablement per falta de recursos humans”. I en segon lloc, creu que “assignar l'elaboració de legislació republicana a experts, sempre que sigui avalada per les bases, siguin els registrats o la cambra de Consells Locals, sembla més efectiu que encomanar-la a 121 electes que hi hem posat tota la bona voluntat i molts esforços, però no podem ser experts en tot i hem de destinar molt de temps a llegir i formar-nos”. El gran problema que hi veu, diu, “és que la proposta del president és força genèrica i es pot concretar de moltes maneres, i això ha fet que molts se'n malfiïn”.
Pel que fa a les crítiques contra Toni Comín, aquest enginyer interpreta que “la relació entre l'Assemblea i el govern es va enrarir de bon començament, perquè ni els objectius del Consell ni el rol de cada òrgan –govern, Assemblea i Consells Locals– estaven clars. I s'ha anat enrarint més per una gran manca de recursos humans i econòmics que tampoc no s'ha sabut explicar. Això ha causat xocs repetidament, perquè l'Assemblea intentava impulsar iniciatives que el Consell no té la capacitat d'impulsar, perquè els uns interpretaven que els altres s'ingerien en les seves prerrogatives i viceversa, i perquè mai ningú no ha estat capaç d'aclarir els malentesos de forma àgil i clara. Hem ensopegat nosaltres mateixos per voler corre massa i no ser conscients de les nostres capacitats”.
“Així, ensopegada rere ensopegada”, conclou Botey, “la bola s'ha anat fent gran i el conflicte s'ha personificat en aquells qui han assumit el paper d'interlocutors a cada banda. Per exemple, en Toni Comín. No estic segur que ni ell ni altres membres del govern hagin estat conscients ni dels problemes interns del Consell, ni del punt de vista dels representants, ni del fet que no tractaven amb polítics de carrera, sinó amb gent de base que ni parlem el mateix idioma, ni tenim les mateixes maneres de fer, ni la voluntat d'emular la política institucional com la coneixem i que, a sobre, mai no hem conegut com el govern les limitacions del Consell”.
Un altre punt de vista és el del propi govern del Consell de la República. Segons fonts pròximes a aquest executiu, el replantejament proposat pel president a la carta esmentada “és el que està obligat a fer amb la caducitat del mandat de l’Assemblea de Representants”. Expliquen, també, que el Consell “és un instrument, no una finalitat, i va ser sota aquesta concepció que es va constituir l’Assemblea com a peça clau quan el Consell pretenia erigir-se com l’Estat Major i exercir la direcció única i transversal de partits i entitats, però aquest objectiu no ha reeixit”. Des del poder executiu de l’entitat interpreten, també, que “prompte” s’entrarà en una “nova etapa de confrontació, quan es constati que el diàleg amb el Govern espanyol no serveix, i que hi ha la capacitat de desestabilitzar l’Estat, també a través del Consell”. Alhora, asseguren també que cal que “els Consells Locals, la base de l’entitat, tinguin més representació, cosa que fins ara no han tingut. Entre la base i el govern no hi ha cap estructura representativa i calia posar-hi solució”.
Aquestes mateixes fonts indiquen que l’Assemblea de Representants “havia de fer propostes en aquest sentit i sobre com imaginem la nova república, alhora que es fessin també propostes territorials. Amb el sistema actual, un electe no representa els consells locals, sinó que representa la seva circumscripció, i el que proposa el president és desdoblar les cambres creant una amb capacitat legislativa i l’altra amb representació territorial a través dels consells locals que se centri en la confrontació amb l’Estat. Del que es tracta”, insisteixen, “és de guanyar eficiència després de dos anys en què l’Assemblea s'ha centrat més en la regulació interna que en el desenvolupament del marc normatiu republicà” . Per últim, preguntats per la denúncia sobre la “manca de concreció” de la proposta del president Puigdemont en la carta, des de l’entorn del govern del Consell de la República indiquen que “la proposta ha de ser en genèric perquè s’ha de sotmetre als registrats per després poder consensuar el seu desenvolupament”.
Per últim, Blanca Serra, que també va ser dirigent del PSAN i que és electa per Sants – Montjuïc – Les Corts, crítica la manera com s’ha dissolt l’Assemblea de Representants. “Havíem demanat fer un últim ple tan solemne com l’inicial i repassar què havia anat bé i què es podia fer millor. I de cop i volta ens hem trobat que el govern la dissol anticipadament”. Serra admet la tensió generada entre l’Assemblea i el govern, però interpreta que aquesta situació és “normal” en contextos de participació i de democràcia directa.
Alhora, la lingüista troba “interessant” la proposta de donar protagonisme als Consells Locals, que els considera com “l’ànima activista d’aquest procés”, i diu que té “la impressió que els arbres no ens deixen veure el bosc: els arbres són les dificultats i el bosc és una estructura totalment innovadora que està al marge de la Constitució espanyola”. Caldrà veure si el bosc s’imposa als arbres i el Consell continua sent identificat com una eina útil per part dels independentistes que fins ara hi ha cregut.