La cita no era a les 17 hores, com les corregudes d’abans, sinó a les 10, la dels plenaris de les Corts valencianes. I el torero estrella no tancava el cartell, sinó que l’obria.
En efecte, Vicente Barrera feia la seua primera compareixença parlamentària i el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha volgut acompanyar-lo en el paseíllo.
La España que madruga accedia al Palau dels Borja quan a penes faltaven 15 minuts per a l’inici de la sessió plenària. A la porta principal, qui també és portaveu ultra al Parlament català havia declarat a la premsa que Vox ha arribat al Govern valencià per a efectuar “una defensa indissoluble de la nació espanyola en aquest moment tan crític”.
Potser Espanya estava tremolant, a punt de trencar-se en mil trossos, però a l’interior de l’hemicicle valencià es respirava calma. La calma que acostuma a presagiar la tempesta, això sí, perquè Barrera prenia l’alternativa i tothom sabia que no deixaria ningú indiferent. L’expectació era màxima.
—¿Vamos a tener que estar aquí todo el día? —li preguntava preocupat, en veu baixa, a Carlos Mazón, amb les càmeres fotogràfiques arremolinades al costat seu.
El torero retirat, que s’ha autodefinit com a “artista” de manera reiterada i s’ha expressat exclusivament en castellà, arribava sense espasa però amb corbata verda, el verd corporatiu que també lluïa la jaqueta de Llanos Massó, la presidenta de Les Corts que fa dir-se president sense necessitat d’acollir-se a la llei trans.
Per bé que l’objectiu de la compareixença consistia a desgranar les línies mestres de l’actuació com a conseller, el mestre Barrera s’ha referit ben poc a la cultura —més enllà de voler “despolititzar-la”, segons ha dit— en la lectura mil·limètrica del seu discurs. Una al·locució sense espai per a la improvisació en què ha exhibit dificultats evidents de dicció i també de retenció de noms.
Després d’agrair a Santiago Abascal i Carlos Mazón, per aquest ordre, la seua designació com a conseller, el vicepresident primer ha confessat que havia acceptat l’oferiment per “un compromís moral amb el meu país i amb els ciutadans de la meua comunitat”, la valenciana, a la qual pretén “aportar la meua experiència fora de la política”. Y olé.
“La cultura ens uneix com a nació”, ha sentenciat Barrera, y olé de nou. Fins i tot ha efectuat una referència elogiosa —matisada ipso facto— als governants anteriors, en agrair el consell d’evitar els sectarismes i promoure una “cultura per a tots” que va traslladar-li la consellera eixint, Raquel Tamarit, en el traspàs de poders.
—No puc estar més d’acord amb ella. El sector cultural i artístic, del qual jo formava part, va patir les pràctiques excloents del Botànic.
Com ja va afirmar en la seua presa de possessió, el nou conseller no perdona a PSPV i Compromís la marginació que, al seu entendre, ha patit el món de la tauromàquia. Se’n sent víctima —com el bou dels toreros, si fa no fa— i no s’està de recordar-ho a cada moment.
Barrera ha explicat que, com a titular de la Conselleria, actuarà sota tres criteris, “la llibertat, el respecte a la llei i l’ús racional dels recursos públics”, fomentant “una cultura sense bons i dolents”, la “iniciativa privada” i la intenció de “no silenciar ningú”. “La cultura de la cancel·lació ha arribat a la seua fi”, ha anunciat el nou conseller.
Han cantat bingo!
I en el minut 9, de sobte, canten bingo. El vicepresident primer ha advertit que lluitarà “contra la desaparició de la nostra identitat” i, més concretament, contra el “pancatalanisme”, que en la majoria de casos ha pronunciat malament: panmatalanisme, pantacalanisme... Sense Catalunya, el discurs de Barrera s’hauria circumscrit a aquells nou minutets.
“El pancatalanisme vol furtar-nos la nostra identitat, però no es pot concebre València sense Espanya i Espanya sense València”, ha reblat Barrera. “No permetrem que el pancatalanisme provoque el genocidi de la nostra cultura. No finançarem els grups que pretenguen conspirar contra la cultura valenciana”, ha afegit. “La nociva causa pancatalanista ha costat més de 2 milions d’euros en els darrers quatre anys a tots els valencians”, ha continuat. “Serem el dic de contenció del pancatalanisme cultural expansionista, encara que es disfresse de publicació infantil o de Caputxeta Roja”, ha precisat en un altre passatge en referència a la retirada de diverses publicacions, algunes de caràcter infantil, de la biblioteca municipal de Borriana.
“El català és un idioma germà que respectem però que no és el nostre”, ha exposat Barrera. “Algunes editorials han rebutjat la recepció d’ajudes perquè se’ls imposava que les publicacions foren en valencià”, ha criticat. En aquesta línia, ha anunciat la creació d’un pla de foment lector i ha apostat per incrementar la “comprensió lectora”, a la qual s’ha referit, en primera instància, com a “compensació lectora”.
A mig camí entre la cultura i el turisme, Barrera ha fet saber que la Generalitat impulsarà una Ruta Chaume I, ha advertit a l’Ajuntament de Sueca que serà vigilant amb la partida econòmica —ara com ara, 76.000 euros— que la Conselleria destina al Museu Joan Fuster i que l’estació ferroviària d’Alacant passarà a dir-se Eusabio... Eusebio Sempere.
Les guanyadores del bingo de l’anticatalanisme han sigut, com sempre, les entitats residuals que promouen el secessionisme lingüístic. En aquest sentit, Barrera no ha tingut problema a comunicar una primícia: el seu departament subvencionarà les associacions Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
“Les dues sempre tindran oberta la porta de la Conselleria”, ha subratllat. Barrera, de fet, ha vingut a homologar l’ús de la llengua normativa al saparatismo, cosa que ha indignat els dos grups de l’oposició.
34 reunions a zero
La castellonenca Vero Ruiz, de Compromís, ha destacat que Vicent Marzà, l’estiu de 2015, va mantenir 34 reunions amb diversos representants del sector cultural i de l’ensenyament abans de comparèixer per primera vegada, el setembre d’aquell any, per a detallar les línies mestres de la seua Conselleria.
La coalició valencianista ha manifestat el seu “respecte absolut a l’AVL, a les Normes de Castelló i l’Estatut d’autonomia” i ha lamentat el “clientelisme” del nou titular en haver anunciat “subvencions nominatives” enmig del plenari. “Farà com demana el seu cap Abascal i retirarà les ajudes al sectors culturals?”, li ha preguntat Ruiz. “No podrà doblegar-los, la cultura és indomable”, ha assenyalat.
El socialista José Chulvi ha felicitat Barrera pel fet que Mazón “li haja comprat tot el seu programa i haja decidit entregar la cultura als ultres”, amb episodis recents com el canvi de l’auditori Vicent Torrent, al municipi de Torrent (Horta), els atacs a les universitats, el Consell Valencià de Cultura o la pròpia AVL. “Vostès necessiten enemics per a respirar i no coneixen més lletra que la que con sangre entra”, ha afirmat Chulvi sobre Vox.
“En dos mesos, encara no ha tingut agenda més enllà d’acudir a alguna festa i a la final del mundial femení de futbol”, li ha recriminat, “ni tan sols no l’hem vist als mitjans, per fi hem pogut escoltar la seua veu”. Chulvi sosté que el poeta Vicent Andrés Estellés, si encara visquera, seria “un indesitjable subversiu” per a Vox, un partit que, al seu entendre, voldria “recuperar la Brigada Político Social”.
“El seu únic projecte és perseguir el catalanisme, qui defensa que la llengua és compartida amb catalans i valencians, qui defensa l’AVL, qui parla la que, des de fa vuit segles, és la llengua d’ací... Tots ells són mals valencians?”, ha interrogat retòricament.
A treballar!
Òbviament, tant Vox com PP han saludat el discurs del vicepresident primer i conseller, però amb matisos notables. Per part dels primers, José María Llanos ha remarcat que “gràcies a la seua professió”, Barrera és “un perfecte coneixedor de la cultura i l’art”. Ha aprofitat l’avinentesa per a atacar encara més els defensors de la forma País Valencià, tot acusant els partits del Botànic d’exercir un “control polític” sobre el món de la cultura. “Per què ens han de fer escollir entre Federico García Lorca i José María Pemán, entre Antonio i Manuel Machado?”.
“Els que vivien de la subvenció ara han de posar-se a treballar”, s’ha felicitat obertament Llanos. “El País Valencià només existeix al país de les meravelles, el Regne de València sí que va existir al seu dia i ara n’és el rei Felip VI”, ha prosseguit. “Vostès sempre estan parlant de Franco, i si cal, el tornaran a canviar de tomba per continuar parlant-ne... L’esquerra s’ha dedicat a acabar amb la veritable història, l’han esborrada, ressuscitant el marxisme cultural i practicant la política de la censura”.
En canvi, Paqui Bartual, en nom del PP, ha estat molt més continguda. No sols això, sinó que ha pronunciat una allau de demostratius reforçats que de ben poc no esgoten la paciència de Vox. “Aquesta compareixença”, “aquest Govern”, “aquesta intervenció”, “aquest matí”... I un “desenvolupament” que sonava tan potent com si l’haguera pronunciat algú de l’Empordà. Per compensar una mica tanta normativa dura, Bartual ha volgut recordar que “lo nostre és lo valencià, no lo català.... Lo nostre és la Comunitat Valenciana, no el País Valencià”.
Sort d’aquest apunt, perquè la Conselleria de Justícia i Interior, en mans de Vox, deu haver estat a punt d’enviar la policia autonòmica a l’hemicicle amb la finalitat de detenir la diputada Bartual a causa de la seua insubordinació lingüística.
El vicepresident Barrera, tanmateix, ha esvaït qualsevol possible esquerda. “Som uns socis fidels i fiables, els intents de divisió que patirem cauran en sac foradat, les dues parts complirem el compromís signat per a tota la legislatura”, ha manifestat.
Amb els grups opositors, per contra, ha sigut implacable: “Cada vegada que vostès diuen País Valencià, insulten a tots els valencians... Com és possible que el Partit Socialista continue sent el PSPV, del País Valencià, després de tants anys...?”. A tots dos ha confirmat allò que ja se sabia: el nou Consell aprovarà una llei de senyes d’identitat, ja que l’anterior executiu va decidir derogar-la”. “Retornarem als valencians les seues senyes d’identitat”, ha arribat a dir el conseller.
“Vostès volen trencar Espanya per acabar sent part dels Països Catalans”, ha dit a Compromís. “Els seus socis són els bilduetarres, els colpistes i els pròfugs de la justícia”, li ha dedicat als socialistes. “Tots vostès són els reis de les persecucions, jo mateix he sigut perseguit... Vinc a retornar la llibertat a la gent”, ha asseverat com si es tractara d’un libertador bolivarià.
Tant Vero Ruiz com José Chulvi han tret de polleguera Barrera. “Diu que venen a complir el seu programa de Cultura... Quin programa? En el seu programa electoral no tenien cap punt dedicat a la cultura, allà on governen practiquen la censura: Borriana, obres de Lope de Vega...”, ha deixat anar ella. “Si algú ha sigut més valencianista que ningú és l’AVL”, li ha dit Chulvi.
En les rèpliques, com el bou que ja està desorientat, Barrera s’ha referit a Chulvi de maneres diverses, totes errònies: Cholbi, Cholví, Chulví... “Pot dir-me Español, el meu segon cognom, que de ben segur li agradarà més”, li ha respost ell.
El conseller, efectivament, no ha dubtat a anotar-lo. A continuació, s’ha adreçat a la síndica socialista, Rebeca Torró, sense encertar a dir el seu nom, encara que pràcticament l’ha tractada de veïna pel fet de ser ontinyentina, com una part de la seua família.
—Raquel...
—[...]
Davant l’absència de resposta [Torró escrivia en uns papers, sense adonar-se que la mirava] un diputat li ha recordat que es diu Rebeca i no Raquel.
—Rebeca...
—Senyora Torró —li ha respost ella.
A Barrera, la jornada se li estava fent massa llarga. Era el moment de descansar. De vesprada, ja no va retornar a l’hemicicle. La España que madruga ha de gitar-se d’hora.