Ofensiva judicial

La repressió no s'atura ni per festes

Durant les darreres hores s'han produït noves detencions i s'han imposat multes contra persones vinculades a l'independentisme català. En alguns casos, les raons del càstig són bastant extravagants. Ho expliquem tot seguit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Pocs mesos han estat tan agitats per a la policia espanyola com els de l'octubre i novembre d'aquest any que ara acaba. A Catalunya, a més dels fets que més han transcendit, s'han donat casos locals de persecució política. El de Reus, capital del Baix Camp, és a hores d'ara el més mediàtic. En el matí del dimecres 27 han estat detinguts dos regidors de la CUP, Oriol Ciurana i Marta Llorens, que es van negar a declarar davant del jutge quan varen ser citats. Se'ls acusa d'haver comès delictes d'odi. Aquesta ha estat la seqüència dels fets.

El dia 12 de setembre es va saber que una unitat nombrosa de la policia espanyola s'allotjava a l'hotel Gaudí de Reus, tal com va ocórrer en moltes altres poblacions. La celebració del referèndum de l'1 d'octubre n'era el motiu, a més de les possibles mobilitzacions prèvies que la policia tractava d'impedir de totes totes. Quan la població local se'n va assabentar, s'iniciaren "petites concentracions de persones al voltant de l'hotel que es van anar fent més nombroses" i en les quals s'escoltaven crits com ara "fora les forces d'ocupació", "policia assassina", "mercenaris de l'Estat espanyol" o "votarem", "tot això acompanyat de sorolls produïts per botzines, cassolades, etc.", assenyala el document on es redacta la denúncia. Tot seguit, en l'escrit s'assenyalen noms de persones que haurien participat en aquestes protestes, entre els quals hi ha els recentment detinguts. També esmenta una sèrie de fets com ara pintades o el "llançament de projectils de pintura contra la façana de l'hotel".

La diligència també fa referència a les proclames emeses a través d'un megàfon per part d'un militant de l'Esquerra Independentista o la tensió viscuda entre els agents i uns joves que penjaven cartells que convidaven a la participació en el referèndum de l'1 d'octubre. Una situació que la denúncia valora com a "fustigació" contra els agents. Com calia esperar, les manifestacions posteriors a la data esmentada van ser més nombroses en protesta contra la repressió patida. Les mobilitzacions són assenyalades, una per una, com a raons per formular les denúncies corresponents. Per tot això, una quinzena de persones són sospitoses d'haver comès delictes d'odi.

Entre ells hi ha els màxims representants dels grups municipals independentistes de Reus. Hi són perquè signaren un manifest de denúncia contra la repressió policial patida l'1 d'octubre, i amb què també demanaven que les forces policials abandonaren la ciutat. Entre els firmants hi ha l'alcalde, Carles Pellicer, del PDeCAT, partit del qual també forma part Montserrat Vilella, també assenyalada pel mateix motiu. En la mateixa situació es troba la tinent d'alcalde, Noemí Llauradó, recentment escollida com a diputada d'ERC al Parlament de Catalunya. Jordi Cervera, del partit local Ara Reus, també ha estat assenyalat, així com Mariona Quadrada, de la CUP.

Bombers i el propietari d'un gimnàs

Sobta, entre més coses, la referència a membres del cos de bombers, també denunciats per participar en manifestacions contra la repressió. Tot i estar fóra de servei quan se sumen a les protestes, "estan fent ús del material posat al seu càrrec per raó de les seues funcions, incorrent presumptament en delictes d'odi contra el cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, a més de malversació de caudals públics". Un delicte que es podria haver comès perquè es van manifestar amb el casc i l'armilla de servei.

Entre els denunciats també hi ha el propietari d'un gimnàs que, a través d'un empleat, va convidar uns policies a no tornar-hi per la incomoditat que generava en els clients habituals el fet de compartir les instal·lacions amb ells. Les quantitats abonades per fer ús del gimnàs foren retornades. El propietari, però, va haver de declarar el 24 de novembre, acusat de delictes d'odi.

Dels cinc regidors que té la CUP a Reus, cinc han estat denunciats i tres ja han estat citats a declarar. Marta Llorens i Oriol Ciurana han estat detinguts per no acudir-hi. La tercera citada, Mariona Quadrada, ja ha anunciat que farà el mateix que els seus companys. Està citada per segona vegada per al divendres. Els detinguts, previsiblement, passaran la nit a comissaria i seran alliberats amb càrrecs.

Multa a Santiago Espot

D'altra banda, l'empresari i president de la plataforma Catalunya Acció, Santiago Espot, ha estat condemnat pel Jutjat Central de Lo Penal número 1 de Madrid a pagar 7.200 euros per "promoure" la xiulada de l'himne espanyol que es va disputar el 2015 entre el Futbol Club Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao. Segons la sentència, l'empresari hauria "planificat, amb el propòsit deliberat d'ofendre i menysprear el Cap de l'Estat espanyol i l'himne nacional, pel que ambdues coses representen com a símbols per als sentiments col·lectius", una xiulada a l'himne espanyol. La prova és una publicació al compte de Facebook de la seua associació pocs dies abans del partit.

L'escrit judicial argumenta que "aquests fets foren presenciats públicament per milions de persones i generaren un sentiment d'indignació en gran part de la població espanyola perquè foren menyspreats i rebutjats símbols representatius de la seua dignitat com a poble i nació". El mateix condemnat s'ha sorprès en un programa de televisió que se li acuse de promoure un rebuig en què van participar desenes de milers de persones.

Sobta especialment la descripció que la sentència fa sobre Santiago Espot. "Des del punt de vista psicològic [Espot] ha reiterat una vegada i altra que és activista polític i el seu perfil psicològic ha quedat ben evidenciat en judici oral com a una persona fortament ideologitzada amb idees monotemàtiques sobre la independència de Catalunya".

Tot només cinc dies després que el Tribunal Suprem anunciara que ampliava la investigació per rebel·lió a dirigents com Artur Mas, Marta Rovira, Anna Gabriel, Mireia Boya, Marta Pascal i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras.

El setge s'allarga a Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.