L’any 2015, l’últim exercici en què laInstitució Alfons el Magnànim, depenent de la Diputació de València, va estar regida i planificada pel Partit Popular, les obres en castellà suposaven el 78,57% del total. El 2016, ja amb una corporació provincial controlada per les forces progressistes, les obres únicament en català ja suposaven el 50% del total enfront de les edicions bilingües o en castellà.
El 2017, segons les dades facilitades per Vicent Flor, la proporció s’ha capgirat definitivament i les edicions en llengua vernacla suposen el 62,22% a l’hora de tancar l’informe presentat als mitjans, una ratio que no contemplava algunes novetats d’última hora també en català. Qualitativament, l’augment ha estat també significatiu: entre publicacions pròpies i coedicions, incloent les corresponents als premis València de la Institució, Alfons el Magnànim ha llançat 44 novetats, un salt considerable en relació a les 28 publicacions de 2015 i 2016.
A banda d’això, les vendes també han enregistrat un increment, en aquest cas poc significatiu atès el número de novetats llançades: 5.518 llibres venuts per 5.321 de l’any anterior. En el rànquing dels més venuts, això sí, tres publicacions en català: el Diari de Sotaia, dietari pòstum de Joan Pellicer, La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació La Fontana, una obra de gran format d’Ignasi Gironés i Vicent Guerola, i la Poesia Completa. 1976-2016 de Marc Granell.
Flor també va destacar el cicle de debats i la nodrida assistència a les trobades amb intel·lectuals de primera línia com ara Manuel Delgado, Axel Honnet o Enzo Traverso, la cinquantena de presentacions realitzades per presentar les novetats o el nou rumb de la revista del Magnànim Debats, la qual ha millorat la seua qualificació i indexació en els repertoris de revistes científiques. Un altra millora en la Institució és una nova pàgina web en proves. Com a aspecte negatiu, Flor es va queixar de la situació de precarietat i provisionalitat de bona part de l’equip del Magnànim.
Per al curs 2018 i 2019, l'objectiu és publicar una cinquantena de títols anuals. De moment, ja hi ha setanta llibres aprovats entre els quals hi haurà una biografia de Constantí Llombart a càrrec de J. Enric Estrela, un volum col·lectiu sobre la il·lustració i la modernitat o un rellançament de l'edició que va fer el Magnànim del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, ara mateix exhaurida.
"Editem més i millor"
En tot cas, per al director del Magnànim, lògicament, les dades avalen el gir en la Institució. «Editem més i editem, modestament, millor. Es tracta de l’etapa en què més s’està publicant en la història de la institució», va assenyalar. I tot i que en una institució pública aquesta qüestió no és determinant, «estem orgullosos del resultat econòmic», digué en relació a les vendes de llibres. «No només som l’única editorial pública al marge de les universitats: som un centre de debat», va manifestar, altrament,pel que fa a l'atenció a «temes actuals» com el feminisme, els abusos del capitalisme o la vigència de l’energia nuclear. Flor també es va vantar de dirigir «una institució plural», exemplificant aquesta orientació per l’edició de llibres dedicats a Joan Fuster i a Teodor Llorente, inequívoc referent conservador.
A l’acte estigué present també el diputat provincial de Cultura, Xavier Rius, qui va recordar que en l’anterior canvi polític un dels objectius de la dreta va ser capgirar l’orientació de la institució. «En aquell moment, semblava perillós fomentar la controvèrsia i el debat», digué. «Dues dècades després, «l’aire que li ha donat a Alfons el Magnànim el nou equip ha retornat la institució al nivell de fa 20 anys», conclogué.