Eleccions 21D

Tothom es vol emprovar el vestit nou del president

Tots els partits estan invertint grans esforços per dibuixar-se com als més presidenciables durant la campanya electoral. L'estira i arronsa entre ERC i Junts per Catalunya per la legitimitat de la presidència independentista té el seu reflex en la pugna entre Ciutadans i PSC per liderar el bloc oposat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les eleccions seran ajustades. Les darreres enquestes situen als quatre primers partits en un marge d’11 diputats. Semblava que Esquerra Republicana havia de guanyar amb facilitat, però qui surt amb tot guanyat, té molt a perdre i poc a guanyar. I així s’ha demostrat. La demoscòpia el deixa poc per sobre dels 30 diputats, quan les seves previsions pressupostàries en contemplaven un mínim de 36 o 37. Per contra, Ciutadans i Junts per Catalunya tenien molt camí per recórrer i els sondejos sembla que els dibuixen disparats. A la formació taronja hi ha qui els situa com a primera força i les enquestes internes dels de Carles Puigdemont els donen més escons que als republicans. Als dos se’ls ha encès la llumeta de presidenciables al cap. Tampoc posa mala cara a les estimacions el PSC que, en major o menor mesura, tot els indica que aniran a l’alça.

Pels independentistes Puigdemont és, actualment, el president legítim de la Generalitat. De fet, per molts, hauria de continuar-ho sent després d’una hipotètica victòria del bloc del el 21D. ERC, però, veu en aquestes eleccions la seva possibilitat d'apoderar-se de la presidència de la Generalitat per primer cop des de la restauració de la democràcia. Sap, però, que guanyar-se la legitimitat serà complicat i per això intenta aplanar el terreny. Així cal entendre la filtració de l’estudi intern segons el qual tot sembla indicar que Oriol Junqueras podria ser escollit president tot i estar a la presó. No disposar del cap de llista és una de les principals traves dels republicans que veuen com Puigdemont guanya terreny amb una omnipresència en diferit des de Brussel·les.

També en aquesta línia d’aconseguir la legitimitat per liderar el Govern català posterior al 21D cal llegir declaracions com les que feia Marta Rovira proposant al candidat de JxCat com a President de la República Catalana i el líder republicà com a President del Govern de Catalunya. O els dubtes que expressava Jenn Díaz, en una entrevista a EL TEMPS, sobre la possibilitat que Puigdemont pogués exercir les funcions de presidència des de l’exili.

El president català ha donat resposta a tot això aquest dimarts al matí a la roda de premsa de l’Agència Catalana de Notícies. “Arriscar-se a ser detingut per les idees que et poden portar a la presidència de la Generalitat és un risc que potser val la pena córrer”, exposava Puigdemont que ha assegurat que, si és escollit president, serà al Palau de la Generalitat.

Sobre el risc de detenció s’ha expressat el candidat d’ERC i conseller de Justícia, Carles Mundó. El republicà ha afirmat que ells investirien a Oriol Junqueras encara que fos a presó, argumentant que si Puigdemont tornés a Catalunya, el seu pas per les estances penitenciàries seria llarg perquè el Tribunal Suprem no descartaria el risc de fuga. Si el pla Junqueras falla, tampoc es pot descartar que els republicans activin l'operació Marta Rovira.

Caldrà veure com afectarà tot plegat al traspàs de vots en una frontera electoral -la que hi ha entre ERC i JxCAT- que les enquestes dibuixen com la més porosa de totes. Fins a 400 mil persones es podrien estar debatent entre un costat o l’altre.

Enmig de tot plegat, també la CUP hi ha intentat posar cullerada. El seu candidat, Carles Riera, en una entrevista a El Nacional, afirmava que estava “disposat a assumir la presidència si és per materialitzar la República”.

Presidents del no

No només els independentistes es barallen per veure qui serà president abans de saber les cartes amb què els electors els faran jugar. També Inés Arrimadas i Miquel Iceta mantenen la seva particular batussa. La líder de Ciutadans s’erigeix com a la presidenta que inqüestionablement ha de ser l’alternativa a l’independentisme. Amb el beneplàcit d’Aznar inclòs i sense grans queixes per part de Xavier Garcia Albiol. El líder dels populars a Catalunya està fent una campanya de perfil baix comparat amb el to al que ens té habituats.

Al seu torn, Iceta intenta escapar de la pinça que li fan aquest bloc i l’independentisme marcant perfil. Es vol posicionar com a president alternatiu a ambdós pols. Per això, els socialistes asseguren que no faran presidenta a Arrimadas i donen carbasses als comuns quan els proposen una govern progressista amb ells i Esquerra Republicana. Falta saber, però, quina és la suma que té en ment el líder català del partit de la rosa. D'altra banda, que intentaran competir a 3 fronteres electorals a la vegada. La primera, la que els separa de C’s que, segons el politòleg Oriol Bartomeus, serà una de les que tindrà la clau d’aquestes eleccions. L’exministre Josep Borrell, que el dia 15 començarà una campanya individualitzada paral·lela a la d’Iceta, serà una de les barques de pesca de votants taronges acostumats a escoltar-lo en els actes de Societat Civil Catalana. La segona i la tercera, menys importants, són les que els separen dels comuns de Xavier Domènech i de Junts per Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.