Comuns sense èpica

El centre cívic del barri de Bonavista de Tarragona és al número 13 del carrer 11. Una xifra per nom de carrer que és símptoma d'una realitat molt concreta. La d'un barri obrer nascut a finals dels anys seixanta i que va créixer a l'escalf de la migració andalusa i extremenya que arribava a la capital tarragonina cridada per la indústria petroquímica. Els paral·lels i particulars dibuixats, en un inici, per habitatges d'autoconstrucció han resistit el pas del temps sense canviar de nom. El motiu, una solució salomònica al debat de si calia batejar els carrers en català, en castellà o en ambdues llengües i amb quins noms calia fer-ho. Al cap i a la fi, l'11 el pots llegir en l'idioma que vulguis. Pràctic, però poc èpic. Alguns podran dir que no es van voler mullar. Qüestió d'interpretacions.

En tot cas, sembla un indret fet a mida per al discurs que porta preparat Pablo Iglesias. El líder podemita aterra a Catalunya per donar suport a la campanya electoral de Catalunya en Comú Podem i el seu candidat, Xavier Domènech, i ho fa a Bonavista. "És vergonyós que hi hagi presos i s'hagi intervingut les institucions, però això no es resol de manera unilateral. És poc èpic, però les coses de menjar no són èpiques, són les coses de menjar", Iglesias marca perfil. To auster i públic auster. Les tres-centes ànimes llargues que omplen el Centre Cívic –entregades, val a dir-ho- queden lluny dels mítings multitudinaris a què ens tenia acostumat el de Podemos en les seves visites a Catalunya. Durant la campanya del 27S, Iglesias va arribar a viure a Barcelona per poder assistir a més d'una desena d'actes electorals -alguns amb més de dos mil espectadors- aprofitant que era un valor l'alça.

A Tarragona, les darreres eleccions s'han disputat a tres costats. Els comuns es van endur la victòria a les Generals del 20D i el 26J. Però, el 27S qui es va imposar va ser Ciutadans i a les municipals el PSC de Ballesteros. Indici d'uns possibles vasos comunicants als quals els Comuns han apuntat de cara. Malgrat que la proposta dels Comuns de fer un govern d'esquerres amb PSC i ERC ha rebut carabasses per ambdós costats, el líder morat ha volgut insistir en la idea. Tot dibuixant un futurible govern format per Inés Arrimadas de presidenta, Xavier García Albiol com a vicepresident i Iceta ballant enmig. "El problema no és que Iceta balli, és que ho faci amb aquest dos. Pregunto al PSC si creu que es poden fer polítiques d'esquerres amb C's?", ha reblat Iglesias que, de nou, ha allargat la mà als republicans alhora que carregava amb força a Junts per Catalunya. "Prometre coses que no es poden complir és estafar", afegia el podemita que tampoc ha perdut pistonada criticant als independentistes.

Al ponent del ponent tarragoní, les vuit mil persones i escaig que viuen al barri de Bonavista són eminentment castellanoparlants i eminentment no independentistes. A les darreres eleccions al Parlament, el 27 de setembre de 2015, Junts pel Sí i la CUP van sumar, entre els dos, aproximadament el 6% dels vots. Una xifra extremadament baixa fins i tot en una ciutat com Tarragona on, en els mateixos comicis, l'independentisme va sumar un 36% dels sufragis.

En castellà s'ha expressat la cap de llista dels comuns per Tarragona, Yolanda López. La líder de Podem al Vendrell ha estat més aclamada per un auditori, ple de banderes de la sectorial catalana de Podemos, que el mateix Pablo Iglesias. López ha posat l'accent tarragoní al discurs insistint que "alguns no només han volgut construir un model de ciutadans de primera i de segona, sinó també de territoris de primera i de segona" i en referència a l'obertura del Bcn World ha exclamat que no volen "ser Las Vegas, sinó Sillicon Valley".

Bonavista és també, però, un barri hereu de les lluites populars dels anys 70. El seu web recorda, per exemple, la desobediència civil exercida pels veïns després que, un cop aconseguida la instal·lació de l'aigua corrent, l'ajuntament volgués apujar-los les taxes. Xavier Domènech, historiador bregat als moviments socials, no ha perdut l'ocasió de reivindicar aquest llegat obrerista. "Els blocs és la construcció d'un país sense la seva gent. Que no ens expliquin que no hi ha diners", Domènech ha arrencat el seu discurs amb un dels leitmotivs de la campanya: "els blocs bloquegen".

De nou els objectius clars, aconseguir vots del PSC i ERC, sense renunciar, en aquesta ocasió, al votant de C'S. De cops n'han rebut tots. Dels socialistes ha criticat que Iceta va dir "que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Perdona Miquel, ens han robat per sobre les seves possibilitats". Al seu torn, dels d'Arrimadas ha recordat que Aznar va recomanar votar per ells i que critiquin una escola catalana "que no han trepitjat". Aquest mateix punt l'ha fet valdre per assenyalar als republicans i a la CUP: "diuen que defensen l'escola pública mentre aproven pressupostos d'Artur Mas. I es diuen d'esquerres i, alguns, anticapitalistes".

Entre crits de "sí se puede", Domènech ha clos el seu discurs dirigint un missatge que advocava pel canvi de color del govern estatal. "Catalunya ha de ser pròleg de la transformació d'Espanya", anunciava el líder dels comuns per retornar a un altre dels clàssics d'aquesta campanya: "del PP no desconnectes, al PP o el fas fora, o el fas fora".

Els comuns encaren la darrera setmana i mitja de campanya intentant marcar perfil propi i dibuixar un futurible govern d'esquerres que, com a mínim en període preelectoral, no sembla que hagi de ser correspost. En unes eleccions encara més polaritzades que les anteriors i un PSC que continua renunciant al referèndum, mantenir els resultats anteriors ja serà tota una gesta.