Les xarxes socials són terreny adobat per als exabruptes. Els famososzasca són profundament premiats per la famèlica legió de tuitaires. El diputat d’ERC Gabriel Rufián ha bastit aquesta pràctica com una manera de fer política. Un tuit contundent responent a la persona adequada en el moment convenient pot catapultar uns simples 140 caràcters (ara 280) als grans mitjans de comunicació i generar veritables moments de tensió política.
En un moment en què les bosses de vot independentista i unionista semblen bastant estanques, part de la disputa electoral se centrarà dins dels mateixos blocs. Els partits cercaran furtar sufragis als seus competidors més propers, amb els quals comparteixen objectius en l’eix nacional. Ho voldran fer, però, sense ferir-los en excés, per tal que la causa comuna i els possibles pactes futurs no se’n vegin ressentits. Veurem, doncs, com es basteix un joc d’equilibris, que, de partida, sembla xocar amb les dinàmiques que premien xarxes socials com Twitter.
Qüestió de matisos
Abans d’aprofundir en la manera com s’implementaran les estratègies dels partits a les xarxes socials, cal observar quins seran els elements centrals de la campanya. Més enllà de l’evident dicotomia entre partidaris i detractors de la independència, que capitalitzarà de nou el debat, els analistes assenyalen diferents punts de competència.
Com en totes les eleccions, diferenciar la teva oferta és clau per arreplegar vots. Això, en un context de polarització es produirà en dos nivells diferents, la competència entre blocs i interblocs. Entre els independentistes, la CUP intentarà remarcar la seva radicalitat rupturista davant ERC i Junts per Catalunya (la nova marca del PDeCAT, plena de candidats independents en les llistes), que sembla que podrien fer un pas enrere quant a les expectatives rupturistes que els permetrien explorar futurs pactes amb Catalunya en Comú i qui sap si també amb el PSC. Tal vegada, els de Puigdemont i els republicans recalcaran que “el partit se l’ha jugat i que per això part del Govern és a la presó o exiliat”, explica la politòloga Sílvia Claveria, que remarca que els dos partits “mostraran que no s’ha pogut arribar a la independència perquè no volien posar en risc la població”. Objectiu: desacreditar l’Estat i, com a conseqüència, els partidaris del 155.
Intentar captar vot d’ERC i la CUP serà un dels objectius principals de Catalunya en Comú, que es vol erigir com l’opció neutral, responsable i que portaria estabilitat després que l’independentisme unilateralno hagi aconseguit fer efectiva la República. Els de Xavier Domènech volen ocupar un punt intermedi que, segons Claveria, “en un entorn de polarització comporta molts riscos. El punt positiu per a ells és que el PSC ha teixit una mena d’aliança amb Units per Avançar —hereu de l’extinta Unió Democràtica de Catalunya— que pot crear reticències amb els votants dels Comuns que tenen posicions no independentistes dures”. Les enquestes, però, apunten al fet que, tal com afirma Rovira, “el PSC ha demostrat que voldrà agafar la centralitat i captar els moderats”. Així doncs, els de Miquel Iceta faran una campanya dirigida a l’antic espai convergent no independentista, alhora que als sectors més unionistes dels Comuns i als més moderats de C’s.
En el bàndol purament unionista, “C’s i PP intentaran, sobretot, mostrar que els independentistes han mentit i que és impossible que les seves propostes arribin a bon port”, explica Claveria. Una campanya de desgast als sobiranistes —tot i que serà recíproca— que, tal com assenyala el politòleg Edgar Rovira, “hem viscut ja amb l’afer de l’Agència Europea del Medicament”. Per separat, però, els d’Arrimadas faran mans i mànigues per destacar-se com a única alternativa a la presidència, mentre que el PP farà gala de ser el representant de l’executiu estatal que ha plantat cara a l’independentisme.
Ser vist com a presidenciable serà un dels objectius de molts partits. En aquesta línia cal entendre que el PSC hagi anunciat que no farà presidenta Arrimadas o que ERC practiqui el joc de les ambigüitats quan se li pregunta si investirà Carles Puigdemont. “Els índexs de presidencialitat d’ERC són molt més baixos que els de Puigdemont. Aquest centrarà la seva campanya a emfatitzar la idea que ell és el president”, opina Rovira. A diferència del que assenyalen molts, el politòleg considera que una altra clau serà a la mobilització: “No descarto que hi hagi petites bosses de vot per mobilitzar —com alguns dels votants del sí que s’hagin desencantat— que poden condicionar el resultat final”.
Així doncs, tal com apunta l’expert en comunicació Antoni Gutiérrez, “hi haurà dos grans corrents de fons. L’un plantejarà les eleccions com un referèndum sobre els lideratges actuals i les promeses que han fet a la societat catalana. L’altre és el que dirà que és el temps de propostes alternatives des de l’àmbit de les terceres vies”.
Campanya a la garjola
A ningú se li escapa, tampoc, que el fet que hi hagi una desena de presos polítics, molts dels quals són presidenciables o formen part de les llistes, serà una de les grans novetats d’aquesta campanya. De partida, tal com apunta l’advocada Isabel Elbal, “si els programes dels partits en què els presos estan incorporats no han estat il·legalitzats, el fet que els presos facin campanya no ha de suposar un argument per mantenir-los a presó ni per dir que incorren en un delicte”. En aquest context, serà interessant veure com s’ho maneguen ERC i JxCat per tal de fer-los entrar en campanya. “La presència de les famílies tindrà un renovat protagonisme. També els textos, les cartes i els missatges. Són elements nous dels quals no tenim antecedents. La veu dels candidats a la presó o a l’estranger són factors que no es contemplaven i poden tenir un efecte sorpresa mobilitzador dels votants o provocar un vot emocional”, argumenta Gutiérrez.
De segur que el camp digital serà un dels terrenys d’innovació. Segons avançava El Nacional, JxCat estaria estudiant la possibilitat que Puigdemont intervingués en campanya en forma d’holograma. Aquesta opció ja la va explorar Jean-Luc Mélenchon a les presidencials franceses, quan va fer quatre mítings simultanis utilitzant aquest mètode. “Caldrà veure com utilitzen les xarxes socials per fer una campanya no presencial. Viurem una campanya electoral totalment marcada per la pantalla digital”, augura Gutiérrez.
Fangar 2.0
Les eleccions del 21D es debaten en unes xarxes que han perdut la innocència. En les darreres eleccions nord-americanes van aparèixer tota mena de tècniques per intentar manipular l’opinió pública a partir de les eines socials que ofereix internet. En la primera campanya electoral catalana després de l’emergència de termes com postveritat, fakenews o bot, els partits es podrien prestar —o veure-s’hi empesos— a jugar a aquest joc.
“Els bots —robots per automatitzar processos digitals— entraran en campanya, de segur. No sabem si es confirmarà la ingerència de hackers i si això respon a interessos d’altres Estats”, afirma Gutiérrez [vegeu el tema de portada]. Tanmateix, Edgar Rovira creu que, a diferència de les eleccions que va guanyar Trump, “aquí els bots i les fakenews no seran tan determinants”. L’experta en comunicació Susanna Pérez tampoc creu que tindran un gran pes. “No m’atreviria a dir que els partits estan creant bots per manipular. Encara no hi ha cap estudi rigorós que ho afirmi. El que sí que hi ha és una irrupció més notable de les xarxes en els escenaris polítics”. Aquesta professora de la Universitat Ramon Llull exemplifica el fenomen amb el pes que va tenir el tuit en què Gabriel Rufián acusava Puigdemont d’haver-se venut per “155 monedes de plata”, després que transcendís que Puigdemont volia convocar eleccions a canvi de no proclamar la República.
El cert és que el professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Carles Pont, afirma que “tots els partits tenen uns perfils de xarxes molt preparats. Fa uns anys no t’hauria contestat així, però avui gairebé tots tenen equips especialment formats per a això”. Ell mateix identifica Puigdemont i el popular Xavier García Albiol com els usuaris de Twitter més proactius. També Oriol Junqueras, tot i que la seva condició de pres fa que les seves xarxes quedin ara en mans de l’equip de comunicació. “A Inés Arrimadas, Miquel Iceta o Xavier Domènech, es nota molt que els fan la feina”, diu Pont. Poc se’n pot dir de Carles Riera, candidat de la CUP, amb un perfil que fa poc que és a l’arena mediàtica. Aquests comptes personals són rellevants en tant que s’han demostrat més eficients que els corporatius, per la proximitat que transmeten. Ara bé, els que s’enduen la palma són els anomenats influencers, comptes personals no vinculats orgànicament als partits i que tenen gran ascendència sobre certs nínxols d’usuaris.
Edgar Rovira creu que viurem un salt qualitatiu pel que fa a les tècniques emprades, i posa com a exemple que entrarà en joc la segmentació de públics, que “és el que va fer Trump a mort, ficant molts diners a Facebook per aprofitar l’ambient de polarització”. La tècnica consisteix a localitzar votants potencials i a partir d’ubicar-los geogràficament o agrupar-los per interessos, se’ls envia determinats missatges semipersonalitzats a través dels serveis d’anuncis de Facebook o Google.
Tanmateix, cal tenir en compte que actualment l’impacte de les xarxes és encara limitat. D’una banda, explica Susanna Pérez, “quan ens relacionem a l’entorn digital tendim a escoltar les veus que reforcen el que nosaltres pensem”. Són les anomenades cambres d’eco o bombolles filtre, que dificulten la tasca de fer arribar missatges a aquells que no pensen com tu. D’altra banda, “no hem de perdre de vista que la televisió continua tenint un paper fonamental per generar opinió entre les classes populars. Ara bé, cada cop més, el que passa a les xarxes socials després fa el salt als mitjans de masses”, adverteix Pérez. Hi concorda Pont, que creu que un dels “papers centrals” de la campanya el tindrà el canal La Sexta, que ha demostrat ser “referent per a persones amb posicions intermèdies, constitucionalistes o independentistes de parla castellana”.
Els partits, a la recerca de la cacera de vot per internet.