21D: Rajoy vol la teva abstenció

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les properes eleccions seran diferents de les sis últimes que s’han celebrat a Catalunya, des que el procés va començar el 2012: Rajoy ha enfangat el terreny de joc per vèncer l’independentisme democràtic i per prendre-li la majoria absoluta obtinguda al 2012 i al 2015. A Madrid es moren de ganes de poder decretar el final del procés.

El 27 de setembre de 2015 la participació va ser la més alta de la història: un 75% gràcies a 4,1 milions de vots, 7 punts més alta que al 2012 (68%). Aquell dia es va trencar un dels grans tòpics seculars de l’espanyolisme a Catalunya: el que deia que, amb participacions superiors al 70%, tots els vots addicionals eren seus. La proporció de diputats sobiranistes va minvar només lleugerament: de 74 diputats al 2012 (50 CiU, 21 ERC i 3 CUP) a 72 el 2015 (62 JuntsxSí i 10 CUP). Es van perdre dos diputats per un marge petit de vots, també pel boicot al vot per correu en ambaixades espanyoles que mostrava un percentatge de vot sobiranista d’un 70%, molt superior al 48,5% general.

Aquestes eleccions, però, seran molt diferents: l’impacte emocional de la violència del dia 1-O, de la gran aturada de país del dia 3-O, de l’empresonament dels Jordis i de vuit consellers, de l’exili del president Puigdemont i de mig govern a Brussel·les és molt gran... serà molt difícil de fer una campanya només parlant de retallades, com si no hagués passat res, tal com pretenen fer els Comuns: les enquestes no són gaire bones per als de Xavier Domènech. Albano Dante Fachín anunciarà el seu vot per a algun dels partits independentistes i 25 agrupacions de Podem a Catalunya se n’han donat de baixa, després que Pablo Iglesias els imposés un pacte amb els Comuns: això indica que també hi pot haver transvasaments de vots entre blocs, no només a dins dels blocs.

El 26/10 El Periódico va publicar una enquesta: el 84% dels catalans considerava desproporcionada l’actuació del Govern espanyol per evitar el referèndum de l’1-O (31% votants de Cs i 21% del PP), mentre que només un 12% la trobava proporcionada. Unes xifres semblants les havia publicat també el digital El Español: només un 10% dels catalans aprovava la violència (un 45% a la resta d’Espanya sí, per cert). Potser per això aviat deixaran en llibertat tots els presos polítics: l’espanyolisme podria patir un efecte bumerang electoral el 21D. 

El 19/11 El Periódico va publicar una altra enquesta: els tres partits independentistes obtindrien una nova majoria absoluta i el PP baixaria d’11 a 6-7 escons. Carles Puigdemont hi apareixia com el candidat preferit a president (30%), seguit d’Iceta (15%) i Junqueras (13%). Aquests resultats també podrien influir en la justícia espanyola per tal d’alliberar els presos polítics abans del 4 de desembre. Com va dir Ernesto Ekáizer la setmana passada, la seva llibertat pressionaria la justícia belga: aquell dia ha d’aprovar o rebutjar l’extradició del president Puigdemont i dels 4 consellers.

El rècord de peticions de vot per correu indica que el 21D pot haver-hi una participació encara més gran que al 27S i les enquestes del CEO i del Gesop apunten que el vot espanyolista està més mobilitzat que mai. El fet que es voti en dia laborable perjudica més els partits independentistes, ja que segons el CEO són els que presenten un percentatge més alt de població activa (alguns partits unionistes tenen més vots entre els jubilats).

Si tot l’independentisme va a votar, però, serà molt difícil de derrotar-lo. Per això volen els independentistes tristos, enrabiats, crispats, barallats i decebuts: la campanya unionista de violència, presó, provocació i intimidació constant pretén atemorir i espantar l’electorat independentista i portar-lo a l’abstenció. Aquesta és l’única manera de fer descarrilar l’actual majoria absoluta independentista. Rajoy vol la teva abstenció, si no ets del Tripartit del 155. Ara tot depèn de tu, més que mai.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.