Agència Europea del Medicament

Joan-Ramon Laporte: "Hi havia poc interès inicial del Govern espanyol per atraure l'Agència Europea del Medicament"

Joan-Ramon Laporte (Barcelona, 1948) és catedràtic de Terapèutica i Farmacologia. Arran de l'elecció d'Amsterdam com a seu de l'Agència Europea del Medicament després que marxara de Londres, Laporte ens explica la seua visió sobre aquest resultat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com calia esperar, els polítics unionistes han assenyalat l'independentisme català com el culpable que Barcelona no haja estat triada com a seu de l'Agència Europea del Medicament. Així s'han expressat, entre més, la ministra espanyola de Sanitat, Dolors Montserrat; o el líder de Ciutadans, Albert Rivera. El tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, també ha reconegut que la situació política "no ajuda". Què hi ha, però, de veritat en tot això? Parlem amb Joan-Ramon Laporte.

- Què fa, exactament, l'Agència Europea del Medicament?

- Regular el mercat dels medicaments. Això vol dir que, en totes les legislacions estatals europees i en la comunitària, la regulació dels medicaments té un principi: el d'intervenció pública. És a dir: els productes farmacèutics han de ser autoritzats pels Estats corresponents per entrar en el comerç. Després, les legislacions de la majoria de països, entre ells Espanya, tot i que a Espanya s'hi aplica poc, distingeixen quan el producte és autoritzat de quan és finançat pel sistema públic de salut. És a dir: per autoritzar un nou medicament es requereix una garantia de qualitat de manufactura farmacèutica, de demostració de l'eficàcia amb assaigs clínics i d'una seguretat raonable. I des de fa uns anys, aproximadament des del 2000, els Estats tenen delegat en l'Agència Europea del Medicament la feina d'aprovació dels nous medicaments. Llavors, aquesta agència, tot i que té centenars de treballadors, treballa també de manera coordinada amb les agències nacionals, que li fan part de la feina. Per exemple, quan es presenta un nou dossier de la sol·licitud de registre d'un nou medicament, el treball és repartit entre dues agències nacionals, que elaboren informes per separat.

- Una funció més aviat vinculada a l'empresa privada.

- Ells regulen el mercat. Els Estats tenen aquest organisme tècnic que impedeix que un producte estiga aprovat en un país i no en un altre. Els criteris d'aprovar o autoritzar un producte no eren els mateixos.

- És cert que l'Estat ha treballat perquè l'Agència es trasllade a Catalunya?

- Jo mai no he cregut en això. La candidatura de Barcelona va sortir quan estàvem en ple procés independentista. I jo, des del principi vaig dir que no em semblava que el Govern espanyol, i menys encara del PP, mogués un dit per portar una agència de caire europeu a Catalunya. Però vaja, és que potser no és una cosa del PP: a mi em sembla de pura lògica. Si un Governa l'Estat espanyol no crec que mogui res perquè se l'endugui la part que se'n vol anar. Una altra cosa és que sempre val la pena tenir una candidatura.

- Es pot vincular el moment polític al fet que l'Agència no es trasllade a Catalunya?

- Sens dubte, la situació política ha influït. Però ha influït, d'entrada, en el poc desig del Govern espanyol per afavorir aquesta candidatura. Perquè parlen d'un esforç diplomàtic d'última hora? Parlen de trucades telefòniques del rei. Suposo que en el marc del 155 voldrien influir en alguna cosa, com ara dir que, malgrat tot, havien portat l'Agència aquí. Però aquest interès sobtat del Govern espanyol per fer veure que volia influir diplomàticament per atraure l'Agència a mi em sembla un símptoma que primer no hi tenien gaire interès.

- Quins han estat els incentius perquè Amsterdam s'haja fet amb l'Agència?

- L'aeroport. La connexió de l'aeroport d'Amsterdam és ideal. A l'Agència hi ha unes 400 persones treballant, però atrau uns 40.000 visitants a l'any. Aquesta és gent que en un mateix dia venen i marxen. I això necessita d'un gran aeroport al costat. En segon lloc, jo sempre deia que tant la candidatura de Copenhaguen com la d'Amsterdam teníem molts punts. Perquè els holandesos i els danesos tenen una tradició de treball amb l'Agència molt comú, tot i que això no sempre és determinant. Alhora, els holandesos tendeixen molt a fer-se amb els high-tech. Totes les coses de tecnologia sofisticada troben a Holanda un bon lloc d'acollida. I els holandesos tenen molta traça a l'hora de quedar-se amb aquestes coses.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.