Montserrat Guibernau: "Molts 'espanyolistes' no són més que 'catalanistes' que no volen la independència"

Quins són els trets que relliguen el sentiment espanyolista en l'actualitat? Hi ha algun factor que es mantingui en el temps?

Crec que en un moment de crisi global com el que vivim, la utilització d'aquest sentiment espanyolista tracta de cohesionar i donar una pàtina d'unitat 'nacional' per tal de combatre; d'una banda els moviments de protesta social sorgits arran de les males polítiques dutes a terme en els últims anys pels governs de torn, i d'una altra, aquesta mena de 'lluita intergeneracional' que carrega la responsabilitat del present a la situació actual i que es distingeix per una manera de fer 'antiquada' dels partits polítics 'tradicionals'.

Tanmateix, aquesta idea d'una Espanya homogènia i unitària –bastida a mida del 'castellanisme centralista'- ja ve de lluny- (segurament de les crisis identitàries de finals del segle XIX) i, que de forma més o menys declarada, s'ha mantingut sempre, més o menys igual.

On cal buscar les arrels de la idea d'una Espanya unida com a element vertebrador del nacionalisme espanyol?

Com ja he dit abans, crec que aquest concepte d'una 'España unida' està arrelat en la crisi provocada per la pèrdua de les últimes colònies de l'Imperi castellà i la imperiosa necessitat de bastir una nova imatge d'Espanya, mes 'Patria' i mes 'Unida', que permete's superar les dificultats, econòmiques i polítiques, que posaven en perill a l'ara empobrit Estat espanyol.

Com s'entén que forces tan variades -tradicionalment també en l'eix nacional- s'agafin ara al nacionalisme espanyol?

Des del meu punt de vista, tant el PSOE com el PSC paguen les conseqüències de ser ambdós Partits 'd'esquerres' –tradicionalment definits pels Partits 'de dretes' com a defensors del trencament dels valors intrínsecs del que es considera 'la societat espanyola'- que han volgut demostrar sempre que ni són tan d'esquerres, ni estan en contra dels valors d'aquesta 'classe social espanyola'.

En el cas del PSC s'ha de considerar que ja als inicis de la Transició va errar en el seu càlcul de rendiment polític en decidir erigir-se com a 'portaveu' d'una classe social obrera procedent d'altres parts de l'Estat espanyol que es considerava menystinguda per la burgesia catalana. Aquest error ha mantingut al PSC en una ambivalència difícil de defensar, perdent vots dels catalanoparlants i també dels castellanoparlants de Catalunya, i arribant a una situació de quasidesaparició que l'obliga a seguir les consignes d'un PSOE que té uns objectius totalment oposats als seus.

Hem vist moltes manifestacions espanyolistes els darrers dies, com encaixen dins el context actual?

Era una reacció esperada. Durant molts d'anys el 'catalanisme' polític ha menystingut a aquests 'altres catalans', fent difícil –si no impossible- el seu encaix dins la societat catalana i es normal que sigui ara, quan consideren que tenen el suport de l'Estat i quan els Partits 'estatals' els han fet finalment 'visibles', que surtin al carrer a mostrar el ressentiment amagat durant anys i a demanar que se'ls hi reconeguin els seus també legítims drets.

Creu que aquesta "emergència" de l'espanyolisme de carrer pot tenir algun impacte de cara al 21D?

Si les eleccions fossin 'normals' segurament no hi hauria un impacte especial (fins ara la gran majoria d'aquests 'altres catalans' no participava en les eleccions autonòmiques). Però les eleccions del dia 21D no seran unes eleccions 'normals'. Hi ha massa violència (verbal i de l'altra), massa crispació, fins i tot massa desinformació. Cal tenir en compte que molts d'aquests 'espanyolistes' no són més que 'catalanistes' que no volen la independència de Catalunya, que no volen una fractura social per qüestions de llengua o de procedència, i que sens dubte el seu objectiu principal es que Catalunya continuï formant part d'un Estat espanyol democràtic i garant dels drets constitucionals de tots els seus ciutadans.

Quin perfil sociològic es sent atret a aquestes manifestacions? Per què?

Crec que les manifestacions –tant 'independentistes' com 'espanyolistes'- atreuen un mateix tipus de persones (grans, joves, intel·lectuals. obrers, aturats, estudiants). Això demostra que el que es demana es la defensa de la cohesió social a Catalunya. Tot i que les consignes poden ser diferents, penso que en el fons l'objectiu final és similar.

Perquè aquestes manifestacions no aconsegueixen desvincular-se del tot de la ultradreta?

Això succeeix a tot arreu. Allà on hi ha protestes en contra dels governants –de les classes privilegiades- es considera que hi participen elements d'extrema-esquerra, i allà on les manifestacions són a favor de mantenir el 'status quo' es diu que hi figuren element de l'ultradreta. Això és així a Catalunya i fora de Catalunya i no considero que tingui cap significat especial.

Veu perill de què aquest espanyolisme de carrer faci un pas més enllà i es materialitzi en un auge de l'extrema dreta?

No, no n'hi veig en absolut. En aquests moments Catalunya viu uns moments molt difícils, però un cop es recuperi la calma i s'hagi tornat a la normalitat aquesta considerada 'extrema dreta' tornarà al lloc irrellevant que l'hi correspon.