FUTBOL

Lectures orelludes per a un ascens

El CE Castelló es juga aquesta vesprada davant el Deportivo de la Coruña el seu ascens a la segona divisió. Seria la culminació perfecta a la celebració del seu centenari. Un llibre publicat per l'Ajuntament de Castelló aborda com el club ha estat un generador d'identitat local i regional, així com l'erràtica relació amb la llengua pròpia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La cita és aquest diumenge a les 18 hores a l'estadi de Castàlia. Allí, el CE Castelló es juga l'ascens a la segona divisió, després de dos anys navegant en primera federació (l'antiga segona B), davant el Deportivo de la Coruña. Els albinegres estan obligats a remuntar l'1 a 0 que els corunyesos van aconseguir en el partit de tornada. Fer-ho permetria al CE Castelló situar-se en el que ha estat, històricament, la seua posició natural: la divisió de plata del futbol. La fita no estaria malament per culminar l'any del centenari.

Amb motiu de l'efemèride s'han publicat diversos llibres que repassen la història del club: la inauguració del camp del Sequiol; el primer ascens a la Primera Divisió en la temporada 1940-41; la final de la Copa del Rei de la temporada 1972-74; l'onze en què van coincidir jugadors mítics, com Planelles, Del Bosque o Babiloni,... Cent anys, clar, donen per a molta contalla.

Cap llibre, però, fa una aproximació com la que han proposat Ferran Andrés Beltran i Jaume Garcia Llorens. Perquè El Club Esportiu Castelló, un equip centenari. Futbol, llengua i identitat és un llibre atípic en molts sentits. Començant per la portada -obra de l'equip creatiu de joanrogeski- amb aquelles lletres negres en vertical sobre fons negre -rememorant, clar, la samarreta de l'equip- i acabant pels dos epílegs que signen Marc Castells i Jordi Marenyà, dos excapitans que van estar al capdavant de l'equip durant la darrera dècada i, especialment, quan l'equip es va afonar en el clot de la tercera divisió i va fregar la desaparició.

Ferran Andrés i Jaume Garcia, autors del llibre. // Ángel Sánchez

Però, sobretot, és atípic perquè s'aproxima al fenomen futbolístic, d'una banda, des d'un vessant a meitat camí entre la història i la sociologia; i, d'una altra banda, des del vessant lingüístic. No debades, els seus autors procedeixen de la disciplina de la història -en el cas de Ferran Andrés- i de la lingüística -en el cas de Jaume Garcia-. Tots dos comparteixen, clar, la passió per l'equip de franges blanques i negres.

Ferran Andrés: "El futbol genera emocions i sentiments, però també genera identitat"

"El futbol és un dels fenomens socials de masses més importants de la història del segle XX. El futbol genera emocions i sentiments, però també genera identitat", explica Ferran Andrés. Des que el futbol existeix, ha contribuït, directament o indirecta, a consolidar la idea de nació però també ha servit de catalitzador de sentiments i reivindicacions nacionals al llarg de processos d'independència i revolucionaris propis del segle XXI. I també serveix, clar, per consolidar les identitats locals i regionals, com ha passat en el cas del CE Castelló, amb la particularitat que en les darreres dècades la seua hegemonia identitària d'àmbit provincial ha col·lidit amb l'efervescència futbolística del Vila-real CF. De tot això i molt més parla el capítol de Ferran Andrés, com a aperitiu d'una tesi doctoral que, sobre aquesta temàtica, està en procés de l'elaboració.

El llibre, que ha estat editat per la regidoria de Plurilingüisme i Foment del Valencià explora, també, com ha estat la relació del club amb la llengua. Perquè si bé Castelló és, d'entre les grans ciutats del País Valencià, aquella on més s'usa el català, aquesta fidelitat lingüística no ha amarat el club. La llengua és residual, per no dir inexistent. El tímid intent de disposar d'una versió en valencià del web oficial quedà en aigua morta al cap de pocs mesos de posar-se en marxa. L'ús de l'idioma a les xarxes ha estat esporàdic i testimonial. "Des del club sempre hi ha hagut una falta d'interès per normalitzar l'ús del valencià com a imatge del club", lamenta Jaume Garcia.

El llibre ha estat editat per la regidoria de Plurilingüisme i Foment del Valencià de l'Ajuntament de Castelló.

Aquesta manca d'interès per la llengua ha amarat també a una part de l'afició, que és molt bel·ligerant quan algú s'hi refereix com CE Castelló i no com a CD Castellón, nom oficial del club. Aquesta mateixa setmana, la diputada per Castelló a les Corts, Llanos Massó va criticar que À Punt s'hi referira amb la versió valencianitzada.

Siga com siga, El Club Esportiu Castelló, un equip centenari recopila tot de textos que durant un segle s'han generat en català al voltant del club. "No deixa de ser cridaner que els textos escrits en aquesta llengua procedeixen, majoritàriament, o bé de Catalunya o de València", lamenta Garcia. El resultat és una miscel·lània de documents que van des de la coberta del setmanari esportiu Pam Pam de la temporada 1926-27 a una crònica del setmanari republicà Avant passant per articles del Mediterraneo o la contracoberta d'un fanzine de 1991 de l'Ovella Albinegra.

Especialment valuoses són alguns testimonis inèdits a personal mític del club, com ara l'entrevista a l'extrem dret Pepín Torres o les memòries d'Ángel Garcia Seder, Chirri.  A tot això cal sumar un abundós material fotogràfic, tant històric com contemporani.

Fet i fet, converteixen aquest llibre en un producte eclèctic, una aportació fins ara inèdita producte, també, d'una determinada conjuntura política, però que l'afició orelluda pot gaudir en qualsevol moment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.