La tesi del llibre és que, en qüestió de lluita contra el canvi climàtic, ens estan venent la moto, oi?
Sí. Hi ha un gran desplegament de compromisos climàtics per part dels governs. Els últims anys s’hi han afegit les grans corporacions. Però, tot el que s’està plantejant no se sustenta sobre bases realistes. No es compliran. Sobretot, la reducció d'emissions, que és el compromís central. Hi ha compromisos molt concrets d’ara al 2030, però per fer-ho calia reduir un 7% anual les emissions. Ara som a 2023 i segueixen augmentant. Tot fa pensar que seguirà així.
Per què no hi ha el canvi si tothom sembla estar conscienciat sobre el problema que hi ha?
Perquè demana canvis de molta profunditat. Al llarg del llibre explico que la transició energètica que tots els governs plantegen no es podrà fer si seguim mantenint el creixement econòmic i els nivells de consum que tenim. Amb energies renovables no es pot substituir el consum d’energies fòssils que tenim. De fet, veiem que per molt que creixen les renovables, segueix creixent també el consum de combustibles fòssils. El creixement econòmic es menja l’aportació que fan les renovables sense reduir el nivell de combustibles fòssils. Cal fer unes transformacions al sistema productiu que són tan fondes que els governs no s’atreveixen a fer-les. Suposaria enfrontar-se als interessos de les grans corporacions i això és exactament el no fan. Proposen moltes coses, però aquelles que ens podrien dur, de veritat, a la reducció d’emissions i a donar resposta a l’emergència climàtica, van contra els sistema de capitalisme neoliberal.
Llavors, vostè pensa que cal enderrocar el sistema capitalista per fer front al canvi climàtic o que cal una transformació d’aquest?
Ho dic clar al llibre: per fer front a l’emergència climàtica cal acabar amb el capitalisme. Però, no ho dic pensant en una revolució que ho capgira tot i ens situa, de la nit al dia, en un sistema nou. El que cal fer és anar construint totes les fórmules que ens permetin avançar cap a una societat de menys consum energètic, de menys emissions. Això són tots els sistemes cooperatius de producció, les xarxes de consum de proximitat, la relocalització d’empreses que cal fer perquè el transport global disminueixi, un replantejament a gran escala de la mobilitat… cal fer un conjunt de coses que acabaran amb el sistema capitalista actual i construint una alternativa nova que ens permeti fer front a l’emergència climàtica.
Al llibre dic que això ja s’està fent. Aquesta alternativa ja s’està construint. Per exemple, amb les ciutats en transició, quan s’integren els ports a les zones urbanes, es desenvolupen llocs per reparar aparells, quan es creen noves formes d’habitatge on hi ha zones d’usos comuns per reduir el consum d’aparells. Ja hi ha tot un procés de consum alternatiu al capitalisme neoliberal. Acabar amb el capitalisme no és una cosa que es pugui fer de la nit al dia. L’alternativa ja es construeix ara. Aquí i arreu. A l’Amèrica Llatina ja es desenvolupen moltes comunitats sobiranes. Només una societat de menor consum energètic podrà fer front a l’emergència climàtica.
També diu que cal parar atenció al desenvolupament digital per fer front al canvi climàtic?
Ara els governs plantegen la transició digital i l’energètica com dues coses que van juntes. Al llibre dic, a partir dels estudis que molta gent està fent sobre l’impacte energètic del desenvolupament digital, que no podem seguir amb aquesta dinàmica d’expansió d’allò digital com si fos quelcom al marge del consum de recursos. Consumeix molta energia i els metalls que ens calen per la transició energètica. Una gran expansió de les energies renovables i de la tecnologia digital suposa una gran expansió de la mineria amb tot el que comporta de danys em medi ambient. La mineria és terriblement nociva als països on ja s’ha desenvolupat. No podem seguir construint les alternatives del Nord Global recolzant-nos en l’espoli del Sud Global. Això és el que s’ha fet fins ara i és el que s’ha de multiplicar per fer la transició energètica i digital que els governs plantegen.
L'alternativa és no haver de desenvolupar les energies renovables fins al punt de substituir l’energia que ens dona el petroli. També posar límits al món digital. El desenvolupament del 5G suposa multiplicar el consum de recursos de forma molt greu. Potser en tenim prou amb el 4G, no ho sé. Cal qüestionar la idea que necessitem, sí o sí, el desenvolupament digital.
Va lligat a la neutralització de les emissions, un altre concepte que explica…
Està lligat a aquesta visió tecnooptimista que diu que les tecnologies, al final, ens ho resoldran tot. La idea del zero net, de la neutralitat d’emissions, es basa en la idea que podrem recollir de l’atmosfera tot el que emetem. I no podrà ser així. No podrem recollir tot el carboni que emetem. Potser podem arribar a l’1% del que emetem, però no molt més. Ni la digitalització ens salvarà, ni els sistemes de recollida de carboni de l’atmosfera. Altra cosa és plantar arbres. Cal fer-ho, però tampoc es pot fer tant com per absorbir tot el que emetem.
Ara es parla molt de l’hidrogen verd.
És una altra de les fal·làcies del tecnoptimisme, creure que podrem tenir una energia neta que pugui substituir els combustibles fòssils. Aquesta és l'hidrogen verd. És produir hidrogen per per electròlisi de l’aigua fent servir electricitat obtinguda de fonts renovables. No es pot obtenir del gas que és com s’està obtenint ara mateix el 99% de l’hidrogen. Això és més emissor que cremar el gas. S’ha d’obtenir de l’aigua, utilitzant l'electricitat de forces renovables. Una dada de l’agència internacional de l’energia: l’electricitat que pot produir l'hidrogen que hem fabricat no arriba al 30% de l’electricitat que fem servir per produir-lo. L’hidrogen, com a combustible net, serveix per produir electricitat. En teoria també per escalfar les cases, però no és així. Caldria canviar tota la instal·lació de totes les ciutats. Es pensa més per la mobilitat, camions, vaixells. Això són motors que, realment, són elèctrics. Hauríem de multiplicar els parcs eòlics i solars per obtenir una electricitat de la que no n’aprofitaríem el 70%.
Cal tenir en compte que ara l’electricitat és només el 18% de l’energia que s’utilitza, la resta són combustibles fòssils. Fer la transició energètica implica que l’electricitat sigui el 100% o que s’hi acostin. Així ja implica una multiplicació d’instal·lacions solars i eòliques. Si a més en perdem el 70%... Si ja hi ha tot un moviment de resistència als territoris contra l’expansió d’aquestes instal·lacions, imaginem que a més la fem servir per l'hidrogen. Una certa quantitat l’hem de produir perquè sinó hi ha sectors que no podrem descarbonitzar, però no és una solució miraculosa.
Explica que les conseqüències del canvi climàtic són imminents i poden afectar les nostres vides.
Són les conseqüències de no fer el que hauríem de fer. Quin són els perills de passar dels 2 graus d’escalfament o fins i tot arribar a tres o quatre graus aquest segle? Això ja ho havia explicat al llibre Refugiats climàtics (Raig Verd, 2020). Això ens hauria d’importar molt. L’amenaça per les societats humanes és d’una dimensió molt gran. Fem front a situacions molt perilloses pel conjunt de la humanitat, sobretot per la població que viu a les zones tropicals, on es concentra la gran part de la població mundial. Farem front a situacions de manca d’aigua molt gran, de pèrdua de conreus… situacions que ja se saben. Nacions Unides no es cansa de dir-ho. Estan avisant. Realment ens enfrontem a conseqüències molt gran i les polítiques que es fan no estan a l’alçada de l’amenaça climàtica.