A les municipals tot funciona d’una altra manera. Aquest és el mantra que es fa servir cada quatre anys per explicar acords preelectorals i postelectorals que, si es donessin a escala superior, serien, pel cap baix, sorprenents.
És cert, però, que les relacions personals hi tenen un paper important, però això també es fa servir com a argument per camuflar acords que responen a altres interessos. Per exemple, el control d’institucions supramunicipals com les diputacions i els consells comarcals, o el pes en el relat general que et dona el teu color pintant una part significativa del mapa de resultats electorals.
A les 10 de la nit, davant la seva pantalla de televisor, quan la gent vegi al mapa de TV3 que una formació o altra s’ha imposat a tants municipis, ningú es posarà a pensar si a Igualada o Tortosa tal partit rep el suport de tal altre, tot i no tenir-lo a Reus o Vilamacolum.
D’altra banda, segons quins contextos locals dificulten que formacions d’un tarannà concret puguin treure representació si competeixen amb moltes opcions similars. Així, és més fàcil arribar a enteses si hi ha un enemic comú i poca expectativa de triomf individual.
De tots colors es veuran a les portes del 28 de maig, la següent disputa electoral. Entre les formacions independentistes de Catalunya destaquen tres aliances prou particulars.
Junts i PDeCAT
La que ha generat més rebombori és la de Xavier Trias amb el PDeCAT a Barcelona. El candidat de Junts per Catalunya va posar com a condició per acceptar el càrrec que s’obrís les portes al partit que a la vegada és matriu i escissió dels juntistes.
Després de la divisió l’any 2020, el PDeCAT ha perdut rellevància en la política parlamentària, però seguia mantenint un bon nombre de quadres i càrrecs electes al món local. Des de Junts s’ha considerat com a estratègic captar aquestes figues i establir-hi pactes per evitar que la competència pogués dividir l’espai polític i per garantir-se uns bons resultats globals.
Amb tot, estrictament amb el PDeCAT no han aconseguit tancar cap acord explícit i competiran en poblacions tan significatives com Reus —feu postconvergent— on el PDeCAT es presenta amb Ara Catalunya. De fet, totes dues formacions han impulsat el paraigua Ara Pacte Local amb el qual els liberals es presentaran a diferents municipis.
Tot i que no hi hagi un pacte explícit entre PDeCAT i Junts, els puigdemontistes sí que han estat capaços de captar figures importants del món local del PDeCAT per engreixar la seva llista de candidatures.
Així, han firmat acords amb els partits Impulsem Penedès i Impulsem Lleida per presentar candidatures conjuntes a aquestes zones. Aquestes formacions es van formar el darrer trimestre de 2022 i aglutinen, bàsicament, càrrecs electes de l’òrbita del PDeCAT que a les anteriors eleccions, abans de la trencadissa, s’havien presentat com a Junts.
També han arribat a acords amb alcaldes significatius amb passat del PDeCAT. És el cas de Marc Castells, a Igualada, que es presentarà amb el nom de Junts per Igualada, una formació municipal que és l’única on milita, segons va explicar ell mateix. Els seus vots, però, aniran a parar al còmput global de Junts per Catalunya. De la mateixa manera passarà amb l’alcalde exconvergent de Martorell, Xavier Fonollosa, que liderarà la candidatura Junts per Martorell Compromís Municipal. O amb l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i el de Calella, Marc Buch, tots dos provinents del món del PDeCAT.
EUiA entre tres aigües
Una de les formacions amb qui han buscat aliances tots els partits de l’esquerra és Esquerra Unida i Alternativa. Aquesta formació, originalment, estava integrada a Catalunya en Comú i a Barcelona donava suport a Colau, però no serà així aquest cop. Es mantindrà l’aliança, però, en alguns municipis, entre els quals destaca Badia del Vallès.
Després del 2017, però, de mica en mica ha anat fent acostaments a altres partits, sobretot en aquelles seccions locals on el pes és dels Comunistes de Catalunya, el partit de Joan Josep Nuet, que ha estat diputat al Congrés per ERC.
De fet, aquest procés de divisió, entre els que s’acosten a les tesis més sobiranistes i els que queden més emmarcats en l’espai dels comuns, es va consumar amb l’escissió en Esquerra Unida Catalunya dels sectors més afins als segons, amb el diputat al Congrés, Joan Mena, al capdavant.
Això ha fet que la referència política d’EUiA no sigui rígida. Així, en aquestes municipals, la novetat és que es presentarà conjuntament amb ERC a una dotzena de municipis. Destaquen, per exemple, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Mollet del Vallès, Cornellà de Llobregat o les Franqueses del Vallès.
Els republicans aposten per aquesta aliança pensant també que els ajudarà a penetrar en aquells municipis o barris de l’AMB on l’esquerra hereva del PSUC ha tingut suports forts tradicionalment, però l’independentisme té més dificultats per penetrar-hi.
Una aliança, la d’ERC amb EUiA, que no és nova al nostre país. Amb una relació de forces inversa, Esquerra Unida del País Valencià i Esquerra Republicana del País Valencià van anar junts a les eleccions a les Corts Valencianes de 2015, tot i que no van obtenir representació per no arribar al llindar del 5% dels vots. També en l’àmbit municipal, amb el paraigua d’Acord Ciutadà, el 2015 van presentar candidatures conjuntes a diverses poblacions. El 2019 hi va haver uns quants pactes i enguany també repetiran, en la majoria de casos, però incorporant tercers partits. És el cas del pacte a la ciutat d’Alacant, on EUPV s’ha sumat al pacte entre Podem i ERPV.
Al Principat, però, també cal destacar les aliances que faran algunes candidatures a l’òrbita de la CUP amb EUiA. Es tracta de les candidatures de Guanyem que sumen en l’àmbit supramunicipal al paraigua Municipalistes per la República des de Baix. La més emblemàtica és la de Badalona, amb Dolors Sabater al capdavant, però també són significatives les de Cerdanyola de Vallès (on el 2015 van obtenir l’alcaldia) i la de Ripollet (on la coalició governa encara ara).
A tot plegat, cal sumar-hi els intents, recollits pel diari Ara, d’ERC i Junts per fitxar candidatures de caràcter municipalista com Independents per la Selva o Tots per l’Empordà.