Obrir la nevera i trobar-hi teranyines en compte d'aliments s'ha convertit en un malson. El rebut de la compra no atura el seu procés d'engreixament i les butxaques de les classes empobrides s'han convertit en autèntics coladors. O en aquells xandalls, especialment a la part del genoll, de la mainada quan tornen de jugar al carrer o la plaça del poble.
El preu de la cistella de la compra, dels productes bàsics, continua en fase ascendent, transformant en perpetua la denominada com a costera de factures del gener. Encara que s'ha registrat algun mes de respir, així com s'han aplicat mesures per part del Govern espanyol del PSOE i Unides Podem com ara la rebaixa de l'IVA, els aliments i les begudes no alcohòliques van situar-se en registres quasi inèdits de tota la sèrie històrica, engegada l'any 1994.
Segons va denunciar l'organització de consumidors Facua, un de cada tres aliments fonamentals s'han encarit en març. Des de gener, a més, el preu de les verdures i els llegums, claus per a una dieta equilibrada, s'ha disparat un 18%. L'oli, la llet, el sucre o la mantega acumulen pujades que depassen el 30% en comparació a l'any 2022.
Mentre la inflació continua esmicolant els recursos d'àmplies capes socials, els salaris estan estancats, en creixements per sota de l'augment del cost de la vida. Si en 2022 la inflació va escalar un 8,4%, les pujades de sous acordades als convenis col·lectius van quedar-se en un esquifit 2,78%. Tota una tisorada a la capacitat adquisitiva de les llars.
Manuals oxidats
Quan va desbocar-se la inflació, és a dir, quan va sumar-se l'anterior dinàmica provocada pel sotrac de materials i semiconductors, i els efectes al camp de l'energia de l'agressió russa a Ucraïna, va situar-se la mirada en els sous. Els manuals d'economia clàssica, no debades, advertien del risc d'endinsar-se en una espiral preus-salaris-sous. El pacte de rendes emergia com a un instrument per moderar les tendències inflacionàries, especialment a causa dels salaris.
L'evolució econòmica, de moment, ha deixat els vells manuals ortodoxos com a pràcticament inservibles, com ja advertien determinades veus acadèmiques. Mentre els salaris creixen a un ritme inferior al cost de la vida, els màrgens empresarials s'han multiplicat. Segons les dades del centre d'estudis de CCOO, els salaris pactats han pujat un 3%, l'IPC general un 8,4%, l'IPC dels aliments un 11,6% i els beneficis empresarials s'han despenjat amb un 15,7%.
«Les empreses estan repercutint en els preus les pujades energètiques per a mantenir o augmentar els seus marges de beneficis com mostren les dades de l'Agència Tributària o del Banc d'Espanya, ja que s'han incrementat un 30% en 2022 respecte a la seua mitjana anterior a la pandèmia, generant un efecte empresarial de segona ronda sobre la inflació», analitzava el centre d'estudis de l'organització obrera en un document de març d'enguany sobre les dades d'inflació del febrer. «L'enquistament de la inflació [...] té el seu origen en l'ampliació dels marges empresarials», reiteraven per mostrar la realitat inversa entre els beneficis de les companyies i els salaris.
La central sindical, de fet, cartografiava com els sous no seguien, ni de bon tros, el ritme ascendent del cost de la vida, ni tampoc dels guanys empresarials: «En 2023, amb les dades fins a febrer, s'haurien registrat ja 1.941 convenis col·lectius amb efectes econòmics, que cobreixen a 6 milions de treballadors, és a dir, la meitat de la població coberta amb negociació col·lectiva, i amb una pujada salarial inicial pactada per a aquest any del 2,9%, la qual cosa reflecteix que els salaris pactats continuaran perdent poder de compra en 2023, en el qual la previsió d'inflació mitjana se situa per damunt del 4% i el Banc d'Espanya l'eleva fins al 5,6%».
«El Govern [espanyol] està permetent les pujades de preus empresarials i la deterioració del poder adquisitiu dels salaris, sense impulsar un pacte de rendes que limite els beneficis empresarials, la qual cosa està llastrant el consum i l'activitat econòmica», criticaven, per plantejar: «Enfront d'aquesta situació, la solució demana impulsar des de l'executiu i des de les taules de negociació col·lectiva una distribució dels costos i els beneficis de la inflació en els diferents sectors implicats».
CCOO no ha estat, però, l'única organització en denunciar que els elevats màrgens empresarials han contribuït a l'encariment de l'existència. També ho ha fet Oxfam Intermón, una ONG de referència en la lluita contra la desigualtat social arreu del planeta. En un document llençat a principis d'enguany, amb l'objectiu de fer-lo coincidir amb el Fòrum de Davos, una trobada de les elits mundials, va censurar que «els marges empresarials havien crescut amb molta més intensitat que els salaris», així com va advertir que aquesta situació «amenaçava d'allargar la crisi dels preus», la qual, segons va recordar, «prové principalment del comportament de les empreses».
«La capacitat de les empreses per a traslladar aquests augments de costos i, fins i tot, pujar els seus beneficis té molt a veure amb el creixent poder de mercat amb el qual compten», explicava l'informe, que xifrava en el 90% la responsabilitat dels màrgens empresarials en l'augment de la inflació. D'acord amb els càlculs de l'ONG, en aquesta situació d'increment desorbitat dels preus i, especialment, dels productes bàsics, 10 de cada 100 en ingressos de les grans empreses passen directament a la casella dels beneficis.
L'advertència va sostenir-la també el prestigiós centre d'anàlisi econòmica Funcas, qui avisava en un document d'abril d'enguany dels possibles efectes negatius per a l'economia dels augments dels màrgens empresarials si aquests no derivaven en una inversió més gran. Raymond Torres, director de conjuntura i estadística d'aquest think tank econòmic, remarcava que «un desacoblament prolongat en el temps» dels salaris i els beneficis empresarials «faria malbé l'economia», tot i que matisava entre sectors. L'equip d'analistes de Funcas estimava per a l'any 2023 una pròrroga d'aquesta bretxa: si les remuneracions laborals creixien un 3,4%, la pujada dels beneficis empresarials seria del 7,5%.
La preocupació pels màrgens empresarials com a motor en segona ronda de la inflació va arribar fins a una institució gens procliu a soterrar els manuals d'economia ortodoxos. «Fins ara, els salaris reals han disminuït substancialment, mentre els màrgens de beneficis de les empreses s'han ampliat en molts sectors», va expressar setmanes enrere Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, la qual havia advertit fins al moment dels perills d'una espiral preus-salaris-preus. Les dades d'increment dels màrgens empresarials, tanmateix, van obligar-la a introduir aquest factor.
«Els marges de benefici de les empreses continuen creixent, en part perquè algunes aprofiten els desequilibris entre l'oferta i la demanda per a posar a prova als consumidors amb grans augments de preus, per damunt de l'augment dels seus costos. Però en absència d'un increment persistent del poder de mercat, això només pot continuar en la mesura en què la demanda continue sent resistent. En cas contrari, les empreses hauran d'absorbir els augments de costos en els marges i les pressions sobre els preus començaran a disminuir», va exposar la presidenta de la institució monetària de la Unió Europea, qui va expressar: «El que ens preocupa és, qualsevol que siga el repartiment de la càrrega, si això es converteix en l'efecte de segona ronda que, francament, no volem veure».
«Pujar els salaris, abaixar els preus»
Amb el Banc d'Espanya assenyalant amb peus de plom l'increment dels marges empresarials i l'executiu estatal del PSOE i Unides Podem anunciant la creació d'un Observatori dels Beneficis Empresarials, les grans centrals sindicals, és a dir, UGT i CCOO han convocat per aquest dilluns 1 de maig 73 manifestacions arreu de l'Estat espanyol sota el lema «Pujar salaris, abaixar els preus i repartir beneficis». En la presentació de les mobilitzacions previstes per al dia internacional del treball, tant Unai Sordo, secretari general de CCOO, com Pepe Álvarez, líder d'UGT, van criticar els beneficis empresarials i el seu paper a l'escenari inflacionari.
Ambdues organitzacions laborals, de fet, han plantejat un calendari d'increment dels sous per al període 2022-2024 amb un augment per any del 5%, el 4,5% i el 3,75%. «Per enfrontar-se a la delicada situació actual i repartir els costos de la inflació amb els beneficis empresarials que estan repuntant amb força, és urgent acordar una millora dels salaris», va incidir CCOO en la mencionada anàlisi de la inflació del passat mes de febrer. De moment, però, la patronal s'hi nega a negociar la proposta sindical. La batalla pels salaris, en plena ebullició.