El Millars crema des de dijous passat d'una manera immisericorde. Una negligència humana, unida a les adverses condicions atmosfèriques i, sobretot, la sobreabundància de massa forestal, han provocat un foc de gran magnitud que té amb l'ai al cor tot el veïnat de la comarca. Les veus que reclamen una gestió forestal més eficient s'han multiplicat durant tota la setmana.
L'avinentesa del foc ha provocat també una reivindicació de la condició castellanoparlant d'aquesta part del territori. El primer d'aquests episodis va tindre lloc el mateix dijous a la vesprada, quan un centenar de persones desallotjades van ser transportades al poliesportiu de Sogorb, on es va organitzar un centre d'acollida. Una periodista d'À Punt es disposava a entrevistar l'alcaldessa del municipi, Mari Carmen Climent. "Veiem que la Creu Roja està preparant l'alberg provisional...", va dir-li la periodista. "Te agradecería que me hablaras en castellano. Es que entiendo poquito el valenciano", li va respondre l'alcaldessa del PP. Dilluns, Mercedes Giménez, l'alcaldessa de Figueres, municipi de 62 habitants que havia estat desallotjat aquell mateix dia, recalcava al periodista que l'entrevistava que el topònim amb què s'hi havia de referir era "Higueras". Giménez milita, com Climent, en les files del Partit Popular.
Es tracta, en tots dos casos, de dues mostres de rebuig que no representen un territori que, en termes generals, no problematitza l'existència d'una altra llengua cooficial al País Valencià i que, acostumada als turistes procedents de l'àrea metropolitana de València, hi conviu amb normalitat. L'Alt Millars és una de les deu comarques castellanoparlants reconegudes per la LUEV. Ho són, també l'Alt Palància, la Serrania, el Racó d'Ademús, la Foia de Bunyol, la Plana d'Utiel Requena, la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés, l'Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà.
El bing bang del Regne
Quines són, però, les raons que, històricament expliquen que aquesta part del País Valencià tinga com a llengua nadiua el castellà i no el català, com la resta del territori? L'explicació cal buscar-la en el procés de repoblació que va tenir lloc al llarg del segle XIII i següents i que va tenir com a conseqüència l'assentament de milers de famílies procedents de Catalunya i l'Aragó. Allà on s'hi establiren majoritàriament famílies procedents de Catalunya, el català es convertí en la llengua d'ús. Allà on feren nius, sobretot, famílies aragoneses, el castellà esdevingué majoritari.
"La llengua medieval dels nostres avantpassats -i nostra actual- va ser portada a terres valencianes pels repobladors dels segles XIII i XIV", escriu el catedràtic d'història medieval, Enric Guinot en el seu monumental Els fundadors del Regne de València (Editorial 3i4), una obra on analitza de forma sistematitzada el lloc d'origen dels pobladors del Regne de València per part de Jaume I. Si bé el territori que avui és coneix com País Valencià va rebre també contingents procedents d'Occitània (l'actual Midi francès) i altres procedències, dues terceres parts dels nous pobladors van venir des de Catalunya i Aragó. "Són aquests dos orígens els que marquen, doncs, la identificació dominant inicial de cadascuna de les noves comunitats de repobladors", explica Guinot.
Què determinava que en un poble o altre acabara arrelant un idioma o un altre? La proporció de pobladors d'una procedència o l'altra. "Hi ha una absoluta coincidència entre la constatació que, en un poble valencià del segle XIII i XIV, l'antroponímia d'origen català siga majoritària -del 50-85%, enfront d'un 10-35% d'origen aragonès- i el fet que es tracta d'un lloc de parla catalana en temps medievals i modern", escriu Guinot.
Durant la primera fase del repoblament, es va donar una mixtura de llengües en una mateixa vila
"Per contra, quan les proporcions de models antroponímics són en un 70-90% aragonesos -i en proporció més baixa navarresos i castellans- enfront d'una minoria d'origen català -del 10 al 20%-, es tracta sempre de pobles valencians que parlaven en aquells segles -i parlen ara- castellà", diu aquest catedràtic, qui, a més del Llibre de Repartiment, ha analitzat centenars de documents procedents d'arxius de tot el territori. Guinot critica les "afirmacions simplistes" segons les quals unes comarques només haurien estat repoblades per catalans i d'altres només per aragonesos. S'ha de tenir en compte, d'una altra banda, que els nous pobladors procedents de l'Aragó parlaven català, però també aragonès.
S'ha de considerar, doncs, que durant el segle XIII, no hi hagué una frontera lingüística definida en el sentit modern del terme. Tot indica que, entre aquella primera generació de colons, el que es va produir en el conjunt del Regne de València va ser una convivència dels diferents idiomes que havien confluït en el territori que, temps a venir, es decantaria cap a una banda o altra en funció de les majories dels repobladors.
Territori de frontera
S'ha de tenir en compte, d'una altra banda, la peculiaritat històrica en el procés de cristianització d'aquesta part de l'interior de l'actual País Valencià. En el transcurs de la guerra entre les tropes de Jaume I i els àrabs, la zona de la baronia d'Arenós (la qual correspondria a l'actual Alt Millars, aproximadament), la de Xèrica, la de Sogorb i el terme d'Alpont van ser les úniques contrades que restaren més o menys segures sota el control d'Abu Said. Aquest cap almohade va signar tres tractats de vassallatge i protecció amb Jaume I (1229, 1232 i 1236), la qual cosa, cal suposar, va permetre el manteniment d'un percentatge més alt de població àrab.
Abu Said va repoblar amb colons aragonesos els pobles situats més a prop del límit amb Terol
Segons narra Guinot en el seu llibre, "sota el seu control procedí a repoblar amb cristians aragonesos els pobles situats més a prop del límit amb Terol: la Pobla d'Arenós i Vilahermosa inicialment, més avant Lludient, Sucaina i Castell de Vilamalefa. La resta, continuà poblada de sarraïns fins a 1609", any en què es decretà l'expulsió definitiva de la comunitat musulmana.
A més a més, Xèrica i Sogorb, les dues grans viles situades al centre de la vall de l'Alt Palància, van ser donades a dos consells urbans aragonesos per al seu repoblament, per la qual cosa els nous colons procediren majoritàriament de Terol, circumstància que determinà el posterior predomini lingüístic.
A aquest respecte, resulta interessant parar atenció a les dades aportades per Guinot a propòsit de la procedència dels cognoms en cada vila del Regne durant el segle XIV, després de diverses onades de repoblació. Així, mentre que Xèrica presenta un 89% de cognoms aragonesos, per 3,5% d'origen català, al Camp de Morvedre la proporció era de dos terços per als cognoms catalans per un terç dels aragonesos. Es tracta, en tot cas, de petites petjades de la història que ens permeten explicar l'actualitat.
