L'economia espanyola no ha espantat els núvols de tempesta, però continua prolongant els cels rasos. Les turbulències previstes pels problemes en les cadenes de subministrament després dels pitjors moments de la pandèmia de la COVID-19 i, especialment, per la invasió russa d'Ucraïna, la qual va disparar els preus de l'energia i, en conseqüència, va accelerar un escenari d'inflació elevada, estan sent no gaire visibles en el terreny macroeconòmic. No debades, els principals organismes estan corregint els pronòstics.
En aquests compassos hipotèticament d'espera, CaixaBank ha presentat aquest divendres els seus resultats a València. L'entitat financera ha comunicat un benefici net atribuït de 3.145 milions d'euros l'any 2022, un 29,7% més que en l'exercici anterior tenint com a base perímetres homogenis, gràcies a la fortalesa comercial i a les sinergies de la integració. Si es tenen en compte els impactes extraordinaris generats per la fusió amb Bankia, el resultat, en canvi, baixa un 39,8%, ja que el benefici del 2021 va ser de 5.226 milions d'euros per l'aportació positiva a efectes comptables de 4.300 milions del fons negatiu de comerç.
«L'any 2022 ha estat un any d'una enorme rellevància per a CaixaBank. Hem conclòs amb gran èxit el procés d'integració de la fusió del sector financer més gran del nostre país; hem presentat al mercat el nostre primer pla estratègic després de la fusió, un pla que ens ha de guiar durant el període 2022-2024 per aconseguir l'objectiu últim de la nostra integració, que és liderar el procés de transformació del sector financer; i hem posat de llarg el nostre propòsit de marca: 'Estar a prop de les persones per a tot allò que importa'», ha assenyalat el president de l'entitat José Ignacio Goirigolzarri, qui ha assegurat que «encaren el futur amb optimisme i amb una gran ambició» després de «fer un viatge en el túnel del temps».
L'objectiu del grup bancari, segons ha detallat el seu màxim representant, «és seguir donant suport a la societat, a les famílies i empreses, perquè aquesta és, sens dubte, la millor aportació que podem fer des de CaixaBank per acompanyar i impulsar la transformació de la nostra economia». «Vam tancar l'any amb una fortalesa financera més gran i una sòlida posició de capital, fet que permet abonar als accionistes un dividend de 1.700 milions d'euros, un import que s'eleva a 3.500 milions si se sumen els 1.800 milions del programa de recompra d'accions», ha desgranat, per indicar: «Això ens situa en el camí per aconseguir el nostre objectiu de distribuir fins a 9.000 milions durant el període 2022-2024».
«CaixaBank ha completat un any molt positiu en termes de dinamisme comercial, qualitat creditícia i fortalesa financera. Estem especialment satisfets amb el fort creixement de l'activitat, que reflecteix la nostra capacitat i voluntat de donar suport a l'economia de les famílies i les empreses, i també amb la millora del resultat, que ens permet augmentar substancialment la retribució als nostres accionistes i la nostra contribució a l'Obra Social de la Fundació "la Caixa"», ha remarcat el conseller delegat de l'entitat, Gonzalo Gortázar, qui ha subratllat «l'esforç de tota la plantilla de CaixaBank, que han estat capaç de completar amb gran èxit la integració sense deixar d'oferir un servei de qualitat a tots els nostres clients i augmentar la nostra activitat comercial».
Fortalesa comercial
La fortalesa comercial s'evidencia, per exemple, amb el creixement un 5,8%, fins a abastar els 11.997 milions d'euros, dels denominats ingressos core, és a dir, els obtinguts per l'estricta activitat econòmica del banc. Aquest augment ha estat motivat per l'increment del 7,7% del marge d'interessos i del 33,1% dels ingressos i les despeses per contractes d'assegurances, amb uns ingressos per comissions en línia amb l'exercici anterior, això és, del 0,6%. Tots aquests guarismes verds han compensat la davallada dels ingressos aconseguits a través de les participacions en assegurances.
Les comissions bancàries han crescut un 1,7% l'any, per bé que les bancàries recurrents mostren una lleugera reducció del 0,3%, i les comissions de banca majorista s'han incrementat un 20,5%, un fet que mostra el bon comportament de l'any en termes d'activitat. En el cas dels ingressos per dividends, s'han situat en 163 milions d'euros, un 15% menys envers l'exercici anterior. El compte de resultats recull, a més a més, diferents contribucions i taxes meritades durant l'exercici, que inclou, entre d'altres, la contribució de 407 milions al Fons de Garantia de Dipòsits durant el quart trimestre.
En aquest mateix exercici, CaixaBank ha exhibit dinamisme comercial a través dels seus diferents canals de venda de productes, siguen els tradicionals o els localitzats a la xarxa. L'entitat financera, de fet, va registrar un creixement del crèdit tant en clients particulars com empreses, amb una alça de la cartera de crèdit sana del 3,3%, fins als 351.225 milions d'euros. En concret, la cartera sana d'empreses creix en l'any un 7,6%, la de consum ho fa un 4,1% i la d'hipoteques repunta un 0,7%.
S'ha duplicat la concessió d'hipoteques a l'Estat espanyol, fins a situar-se en 14.299 milions d'euros; i en termes de crèdit al consum a l'Estat espanyol, el nou finançament ha assolit els 10.235 milions d'euros en el conjunt de l'any, cosa que representa un augment del 16% respecte al 2021. En finançament a empreses, la nova producció és de 41.560 milions d'euros, després de créixer un 23%, impulsat per un model caracteritzat per l'especialització i la proximitat al teixit empresarial. Tant en solvència com en liquiditat, CaixaBank continua amb una molta bona qualificació, amb la ràtio de morositat situant-se en mínims històrics, és a dir, al 2,7%.
«CaixaBank compleix una funció social bàsica i continuarà donant suport a la societat en tres grans àmbits: el de les ajudes a clients amb dificultats; el de la inclusió financera i el de les iniciatives socials», ha remarcat Gortázar, qui ha ampliat: «Per aconseguir la inclusió financera de tots els ciutadans, l'entitat té a la seua disposició la xarxa d'oficines més gran del sector a Espanya, amb presència en més de 2.200 municipis, i és l'única entitat bancària amb sucursal en 470 poblacions, atès que està compromesa a no abandonar cap població on ara estiga present».
Juan Roig i la normalització dels tipus d'interès
Sense una decisió sobre si emprendran accions legals contra l'impost acordat pel Govern espanyol del PSOE i Unides Podem a les corporacions bancàries i amb un compromís reforçat de la seua vocació de permanència a València, el president de l'entitat ha explicat l'impacte de la pujada dels tipus d'interès en els beneficis absolutament positius de la companyia bancària. «Estem en un procés de normalització dels tipus d'interès després de l'anormalitat experimentada des de 2016, amb un tipus d'interès negatiu. La incidència en els comptes pot ser molt gran a curt termini, perquè aquesta pujada és un moviment abrupte. Ara bé, quan es té una visió més a llarg termini, canvia», ha introduït Goirigolzarri.
«Una pujada dels tipus d'interès comporta una desacceleració de l'economia, la qual cosa incideix, lògicament, en la qualitat dels actius i en la morositat. I, per tant, treure conclusions de l'impacte dels tipus d'interès pels resultats d'un trimestre em sembla poc adequat. Cal una visió estructural a mitjà termini, on no s'observen només els vents de cua que està rebent ara la banca, sinó també els vents que et poden pegar de cara», ha complementat, mentre el conseller delegat Gortázar recordava que els beneficis de CaixaBank han estat causats per «les sinergies de la integració i una millora de l'activitat comercial».
Goirigolzarri, de fet, ha estès la reflexió enfront de les possibles crítiques de determinats partits polítics sobre els beneficis de les corporacions bancàries: «Venim d'una situació en Europa de tipus d'interès negatius, amb una rendibilitat molt per sota del cost de capital. En aquests moments, amb la normalització dels tipus d'interès, tenim una rendibilitat sobre fons propis que no arriba al cost de capital. Que la banca siga sòlida i rendible hauria de ser una extraordinària notícia, perquè en cas contrari la societat té un problema». «No hi ha cap contradicció d'interessos entre la banca i la ciutadania. Quan a la banca li va bé, a l'economia li va bé», ha emfatitzat.
En aquesta línia, Gortázar ha destacat el suport prestat a dos sectors empresarials vitals per a l'economia valenciana, com ho són l'automoció i el taulell: «Són importants per a l'economia nacional i, per tant, també ho són per aquesta comunitat autònoma. En el cas de l'automoció, s'estan enfrontant a reptes com ara l'aposta pel cotxe elèctric, així com per l'augment dels costos de les matèries primeres i els problemes de subministrament. I en el cas del taulell, estan en un moment complicat per la pujada del preu del gas. La caiguda del seu cost, però, fa que estiguen suportant millor un moment delicat».
«A l'economia de mercat, que s'ha demostrat com al millor sistema per a la creació de riquesa i benestar per als ciutadans, les empreses i els empresaris compten amb un paper central. No debades, són els encarregats de generar riquesa. Enfront de les planificacions sectorials, sempre defensaré la figura de l'empresari», ha reflexionat Goirigolzarri al caliu de les crítiques de Podem contra Juan Roig, propietari de Mercadona. «Si fa 15 o 20 anys ens hagueren preguntat en quins sectors estarien les dues empreses més exitoses d'Espanya, ningú hauria parlat ni del tèxtil, ni de la distribució alimentària», ha complementat en referència a Inditex i Mercadona.
El president de l'entitat financera, però, ha arredonit la seua exposició: «Rere de Mercadona, hi ha un empresari com ara Juan Roig. El procés de transformació que ha tingut aquesta empresa ha estat extraordinari. És l'emprenedor més gran d'Espanya. Té un mèrit absolutament magnífic. Empreses com la seua generen riquesa». «Només puc donar el meu suport a tot el món empresarial que crea riquesa», ha tancat.