L'economia espanyola està marcada en els darrers temps pels clarobscurs. El PIB del tercer trimestre resisteix amb un creixement dèbil del 0,2% i la inflació experimenta un lleuger retrocés del 1,6%, fins a situar-se en un 7,3%. Tanmateix, les expectatives econòmiques continuen sent negatives arran de la perpetuació de la crisi energètica, així com de la medicina monetària dels bancs centrals amb les pujades dels tipus d'interès per frenar l'escalada inflacionària. L'Autoritat de Responsabilitat Fiscal adverteix, de fet, d'una recessió tècnica l'any 2023.
En aquest context de transició, d'una economia que encara ofereix símptomes de resistència i uns pronòstics que avisen d'un futur d'incertesa, CaixaBank ha evidenciat aquest divendres la seua fortalesa amb la presentació a València dels resultats obtinguts entre gener i setembre d'enguany. L'entitat financera ha obtingut en aquest període un benefici net atribuït de 2.457 milions d'euros, la qual cosa significa un increment del 17,7% respecte al mateix període de l'exercici anterior, en cas de tenir en compte com a base perímetres homogenis. El resultat comptable també agafa una tendència positiva: augmenta un 21,5%, si s'exclouen els efectes extraordinaris derivats de la fusió.
Si es tenen en compte els impactes generats pel matrimoni financer que va unir a Bankia i CaixaBank, el resultat adquireix guarismes negatius: descendeix un 48,8% en termes interanuals. No debades, el benefici a 30 de setembre del 2021 fou de 4.801 milions d'euros per l'aportació positiva a efectes comptables de 4.300 milions d'euros del fons negatiu de comerç (badwill, en l'argot especialitzat farcit d'anglicismes), així com d'altres resultats extraordinaris associats a la fusió «En un any marcat per l'execució de la integració, l'entitat ha tornat a demostrar la seua fortalesa comercial, un fet que, unit a l'obtenció de sinergies de costos, ens permet elevar un 17,7% el resultat en base comparable», ha destacat el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar.
«En recursos de clients, i malgrat la volatilitat dels mercats, hem aconseguit atreure gairebé 11.000 milions d'euros en subscripcions netes d'actius sota gestió, assegurances d'estalvi i dipòsits. El dinamisme, precisament, del segment d'estalvi a llarg termini i les assegurances de protecció han propiciat un increment dels nostres ingressos, malgrat que el marge d'interessos encara ha registrat una lleu caiguda», ha exposat, per assenyalar que «afrontem els trimestres vinents amb una elevada fortalesa financera que ens permetrà ajudar la societat en l'actual context d'incertesa».
En aquest període, la companyia bancària, a més, ha augmentat el crèdit tant a clients particulars com a empreses, amb un increment de la cartera de crèdit sana d'11.491 milions, fins a assolir els 351.462 milions d'euros. En particular, la cartera sana d'empreses creix un 7%. En consum ho fa un 3,6% i en hipoteques, un 0,8%. Entre els nous productes que ofereix CaixaBank, destaca, segons ha informat l'entitat financera, «la intensa comercialització d'hipoteques a particulars», on es dupliquen les concessions respecte del mateix període de l'any anterior, assolint els 10.527 milions d'euros. «En crèdit hipotecari, cal recordar l'aposta de l'entitat pels préstecs a tipus fix, com a element que dona seguretat al client que pagarà durant tota la vida el préstec. En els últims set anys, el 72% de la cartera per a adquisició d'habitatge s'ha formalitzat a tipus fix i supera el 90% durant els nou primers mesos d'aquest any», han comunicat des del grup CaixaBank.
Els recursos totals dels clients agafen una sendera lleugerament descendent amb una caiguda del 1,2%, encara que creixen un 1,8% si es descompta l'efecte mercat. En el camp de la morositat, la ràtio es redueix un 3% i s'endinsa en nivells mínims que no s'assolien des de l'any 2008. «Els saldos dubtosos descendeixen fins als 11.643 milions d'euros després de la bona evolució dels indicadors de qualitat d'actiu i la gestió activa de la morositat, amb una reducció de 1.991 milions d'euros en l'any i de 782 milions en el trimestre», indiquen des de l'entitat financera, que registra una millora de la ràtio de cobertura de fins a cinc punts. Tant en capital com en liquiditat, CaixaBank enforteix la seua posició.
«La nostra morositat està controlada. De fet, s'ha reduït durant tot l'any. De moment, no ens està afectat el deteriorament econòmic, encara que l'expectativa és que la morositat s'incremente en l'any 2023. No estem parlant, tanmateix, d'una morositat disparada, tal com va passar en la crisi del 2008. Esperem un impacte més moderat», ha disseccionat sobre l'impacte en el pagament de les hipoteques per la pujada dels tipus d'interès del BCE, i ha rememorat que durant la Gran Recessió que va iniciar-se amb el crac financer del 2008 «s'hi va ajudar a més de 300.000 clients, per exemple amb 27.000 dacions de pagament de les hipoteques». «Vam fer el 35% de les operacions, quan la nostra quota de mercat és del 25%», ha subratllat.
Fons europeus i l'espiral salaris-preus
Com a conseller delegat del banc amb més volum d'actius, Gortázar ha defensat, coincidint amb la confecció parlamentària dels Pressupostos Generals de l'Estat, que «cal ajudar a les persones i les famílies que estan passant-ho mal». Ara, ha expressat que «s'han de mesurar les forces». «A mitjà termini, cal apostar per la consolidació pressupostària per dotar de confiança als mercats. La qüestió és com aconseguir la combinació d'ambdues coses», ha afirmat, per recordar la responsabilitat agregada en la gestió de CaixaBank perquè l'Estat és accionista i, en conseqüència, els beneficis aconseguits són per al conjunt de la societat.
«Els fons europeus Next Generation són molt importants. De fet, formen part d'aquest focus del mig i llarg termini, de com construir un creixement robust i augmentar la rendibilitat. Aquests fons tenen un paper important per complir», ha expressat, preguntat per la seua opinió envers els dubtes de la multinacional Volkswagen en confirmar l'arribada de la gigafactoria de bateries elèctriques a Sagunt (Camp de Morvedre), de la qual participaria la companyia bancària. «Ens agradaria a tots que els fons europeus arribaren amb quanties més grans i de manera més ràpida. De moment, no s'està veient un impacte d'acord amb la seua dimensió. Es tracta d'un instrument molt important i molt poderós», ha completat.
Enfront de les reclamacions de la plantilla perquè els salaris s'adeqüen a la pujada dels preus, el directiu ha lamentat «la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors». Tanmateix, ha aportat un argument econòmic per mantenir una certa contenció retributiva: «Si apugem els sous, podem entrar en una espiral de salaris i preus es retroalimenta». «Aquesta espiral ens empobreix a tots. Cal ser-hi prudents en aquest escenari econòmic», ha agregat, per ressaltar que l'anterior context de tipus negatius provocava pèrdues en els seus balanços econòmics, i que, en aquests moments, «amb la pujada dels tipus, s'estan generant menys pèrdues que abans», però ha descartat que perceben beneficis extraordinaris. «Venim d'uns tipus en terrenys antinaturals», ha apuntat.