La persistència dels baixos tipus d'interès, la revolució tecnològica a les finances que ha reduït les barreres d'entrada i els mals auguris econòmics pel sotrac imprevist del coronavirus conformen un escenari turbulent per al sector bancari, el qual arrossega una manca de rendibilitat prolongada. Un panorama farcit de reptes i d'obstacles que CaixaBank i Bankia pretenen afrontar amb una fusió per absorció considerada defensiva. O en paraules del president de l'entitat financera nacionalitzada l'any 2012, José Ignacio Goirigolzarri: «Cal reaccionar per anticipar-se en moments complexos i de disrupció». El moviment d'anticipació va desencadenar l'eufòria als mercats, va prendre la tercera metxa de les fusions bancàries al mapa espanyol i va anunciar el naixement d'un gegant financer. Concretament, de la companyia bancària espanyola més important per actius.
Després que els consells d'administració d'ambdues entitats hagen donat llum verd a la boda financera, Goirigolzarri i Gonzalo Górtzar, conseller delegat de CaixaBank, han presentat aquest divendres a València els detalls de la fusió. A la vella seu del desaparegut Banc de València, els directius han explicat l'estructura accionarial, la qual estarà conformada en un 74,2% per CaixaBank i en un 25,8% per Bankia. D'aquesta manera, Criteria, màxim accionista de CaixaBank, ostentarà el 30% de la futura firma bancària, mentre que el Fons d'Ordenació i Reestructuració Bancària (FROB), propietari al 61% de Bankia, es quedarà amb el 16% de les participacions. Un 17% estarà reservat per inversors minoitaris i un 37% per a institucionals. Goirigolzarri assumirà la presidència amb determinades funcions executives «de supervisió» i Górtazar n'ocuparà el càrrec de conseller delegat. «És el primer executiu de l'entitat. Això ha de quedar ben clar», ha proclamat Goirigolzarri per esclarir els dubtes respecte de les funcions d'ambdós.
Respectant aquest equilibri accionarial, la futura empresa financera comptarà amb un consell d'administració de 15 membres, dels quals dos terços provindran de CaixaBank i la resta de Bankia. Per l'entitat amb la seua operativa a Barcelona, seuran Tomás Muniesa, José Serra, María Verónica Fisas, Cristina Garmendia, Maria Amparo Moraleda, John Shepard, Koro Usarraga i el mateix Górtazar. En representació de la companyia originària de Madrid, gaudiren d'un seient Joaquín Ayuso, Francisco Javier Campo, Eva Castillo, el mateix Goirigolzarri i una persona per determinar per part del FROB. Fernando Maria Costa Duarte, president no executiu de BPI, ocuparà el càrrec de conseller extern. La marca de la companyia resultant serà CaixaBank. «Em fa llàstima la desaparició de la marca Bankia», ha reconegut Goirigolzarri. València conserva la seua condició de seu social, malgrat que les operatives s'ubicaran a Barcelona i Madrid.
«En aquests moments de disrupció, era important anticipar-se per aconseguir tres objectius: una mida crítica, una solidesa financera i una rendibilitat sostenible», ha indicat Goirigolarri, qui ha precisat: «Gaudir d'una mida crítica és fonamental, ja que et permet aprofitar economies d'escala amb les quals es millora l'eficiència i tens més capacitat per invertir de manera sostinguda en tecnologia». «A tots aquests propòsits, cal sumar-hi un intangible: els valors compartits que tenim ambdues entitats financeres», ha ressaltat. Una referència a la filosofia comuna d'ambdues companyies bancàries que també ha subratllat Gortázar: «En moments difícils, és més important escollir amb qui et cases».
Aquest matrimoni financer situarà l'entitat resultant com a líder del mercat domèstic, amb una quota de mercat en dipòsits i crèdits propera al 25%. O dit d'una altra manera: imitarà el posicionament que ostenten en els seus respectius mercats estatals firmes bancàries com ara la britànica Lloyds, la italiana Intesa, la portuguesa CGD, la francesa Crédit Agricole Group o l'holandesa Rabobank. «Són quotes de mercats freqüents a Europa. Aquest projecte d'integració no suposa cap problema en termes de competència. Al sector bancari d'Espanya, hi ha molta competència. Si no hi haguera una elevada competència, la rendibilitat seria alta. No debades, cal apuntar que les companyies bancàries s'enfronten a nous competidors tecnològics», ha explicat Gortázar respecte de l'afecció de la integració a la competència. «Conformarem una entitat amb 20 milions de clients», ha recordat Goirigolzarri per evidenciar la dimensió del nou gegant financer.
«Amb aquesta operació, conformem la primera franquícia espanyola en un moment en què és més necessari que mai la creació d'entitats amb dimensió crítica, contribuint així a donar suport a les necessitats de famílies i empreses, i a reforçar la solidesa del sistema financer», ha consolidat Goirigolzarri, qui ha mostrat contínuament la complicitat de Gortázar, els quals comparteixen amistat des de fa anys. «La fusió ens permetrà afrontar els reptes dels propers 10 anys amb més escala, fortalesa financera i rendibilitat, un fet que repercutirà en més valor per als nostres accionistes, en més oportunitats per als nostres empleats, en un millor servei als nostres clients i en una capacitat més gran de donar suport a la recuperació econòmica d'Espanya», ha expressat, la màxima autoritat executiva de CaixaBank i de la futura entitat financera, la conformació de la qual, segons la presentació de la fusió, «compta amb un risc d'execució limitat donat el track record d'integracions d'ambdues firmes». O dit d'una altra manera: no hi hauria possibilitat d'un augment del risc sistèmic amb l'operació.
Gràcies a la fusió acordada entre CaixaBank i Bankia, l'empresa bancària incrementarà en 290 milions d'euros els seus ingressos anuals a partir de 2023. Les entrades provindran de la integració dels negocis de segur de vida de Bankia, els quals reportaran 75 milions d'euros, i de les «sinergies addicionals estimades per l'extensió de l'oferta de solucions d'estalvi i de protecció», que suposaran 215 milions d'euros. La integració, a més, permetrà estalviar 75 milions d'euros l'any 2021, 700 milions d'euros en 2022 i 770 milions d'euros a partir de 2023. També s'espera una millora significativa de la ràtio d'eficiència. «Es tracta d'una gran oportunitat per generar valor», ha agregat Górtazar, qui ha assegurat que el benefici per acció augmentarà un 69%.
Segons han explicat ambdós directius, la futura companyia financera comptarà amb una ràtio de morositat del 4,1%, la qual seria la més baixa del conjunt de l'Estat espanyol, i amb una taxa de cobertura del 64%, per sobre de la resta de competidors estatals. La fusió, tanmateix, generarà uns costos de reestructuració de 2.400 milions. Aquestes despeses impactaran en les ràtios de capital. Si bé parteixen d'un matalaf del 12,3%, l'entitat espera situar-se en un 11,3% una vegada s'haja completat la integració empresarial. L'ajust, al seu torn, serà finançat a través del fons de comerç negatiu de Bankia. L'equació de bescanvi d'accions ordinàries noves de CaixaBank per cada una de Bankia s'ha fixat a 0,6845.
«No volem desbancaritzar Espanya»
L'operació de concentració atorgarà a la firma bancària una plataforma de distribució «única», ja que comptarà «amb la xarxa comercial més extensa i diversificada». No debades, hi estarà present en 2.200 municipis, en 290 dels quals ostentarà la condició d'únic operador bancari amb presència física. «En totes les fusions, s'observen duplicitats», ha assenyalat Górtazar respecte de l'excessiva capacitat instal·ladaque presentarà l'entitat futura. «Hi haurà consolidació bancària, però no desbancaritzarem Espanya. Tenim un compromís amb la inclusió financera», ha puntualitzat. «Seria un error i pegar-nos un tret a nosaltres mateixos», ha remarcat.
«És massa prompte per especular sobre les persones afectades i el perfil. En el passat hem arribat ja a acords amb sindicats sobre processos d'aquest tipus i sempre han estat no traumàtics. Buscarem fer-ho així», ha incorporat respecte a la futura reducció de plantilla que s'albira a la nounada companyia financera. «Serà complicat, però ens deixarem la pell per aconseguir un acord», ha complementat. I ha exposat: «Hi ha fórmules innovadores que no passen, precisament, per les prejubilacions». «Tenim el compromís d'aprofundir en la capacitat d'incorporar habilitats en persones que vulguen tenir altres posicions», ha complementat Goirigolzarri.
Objectiu, privatitzar Bankia
Amb l'operació d'unió per absorció de Bankia i CaixaBank, l'Estat espanyol ocuparà a través del FROB un seient al consell d'administració i gaudirà d'una participació del 16,1%. Una presència accionarial a la companyia bancària que la ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, observa com a una oportunitat per recuperar una part més gran de la injecció pública a Bankia del 2012. «L'operació és beneficiosa per als accionistes de Bankia. No només tindran una prima, sinó que per a 2022 el benefici per acció s'incrementarà gairebé un 70%», ha assenyalat Goirigolzarri respecte de la conveniència de la fusió per als interessos de l'administració pública.
L'encara president de Bankia, però, no ha desaprofitat l'oportunitat de puntualitzar les anàlisis respecte dels destinataris de les ajudes públiques que va rebre Bankia fa més d'un lustre. «Quan parlem de la creació de Bankia en el seu moment, no estem parlant de salvar als accionistes ni als banquers. De fet, els consellers van sortir sense indemnització. Parlem de salvar els dipositants. Si el Fons de Garantia de Dipòsits hauria d'haver afrontat els 100.000 primers euros per cada dipositant, el rescat hauria ascendit a 60.000 milions d'euros i no a 20.000 milions d'euros», ha indicat.
«La vicepresidenta ha comentat que l'objectiu és la privatització de Bankia, però també que el govern vol optimitzar el valor d'aquesta sortida. La privatització té una data: el 31 desembre de 2021. Ara bé, no es tracta d'un compromís amb Brussel·les, ni amb el Banc Central Europeu. És un compromís d'una llei espanyola. Traslladar aquesta data és una decisió del consell de ministres a proposta del ministeri d'Economia, és a dir, no hi ha un calendari traçat. En resum, hi ha una idea de privatitzar, però des d'una perspectiva de maximització», ha explicat respecte de les intencions del Govern espanyol de maximitzar el valor de la seua inversió i desvincular-se de l'accionariat del futur líder financer espanyol. Això sí, si les juntes generals i els reguladors donen el vistiplau a l'operació de concentració. En cas afirmatiu, València s'erigiria en el primer trimestre de 2021 com a seu social del principal banc de l'Estat espanyol. De moment, ha oficiat la boda financera.