L'economia espanyola experimenta un transcurs contradictori. A pesar d'una inflació disparada al 10,8%, els senyals preocupants d'uns Estats Units d'Amèrica que ha entrat en recessió tècnica i la incertesa d'una crisi energètica que amenaça en assolir proporcions inèdites durant la tardor, el PIB de l'Estat espanyol va créixer un 1,1%. Encara més, l'atur ha baixat dels tres milions de persones per primera vegada en 13 anys, segons la darrera Enquesta de Població Activa publicada en una setmana marcada per la ressaca de les pujades dels tipus d'interès de la Reserva Federal dels Estats Units d'Amèrica i del Banc Central Europeu.
En aquest context caracteritzat encara per certa robustesa de l'economia espanyola, CaixaBank ha presentat aquest divendres a València els seus resultats econòmics per al primer semestre, on ha aconseguit uns beneficis de 1.573 milions d'euros, la qual cosa significa un creixement del 17,1% en base comparable. La xifra de guanys ha estat propiciada gràcies al fort augment de l'activitat comercial i les sinergies de la fusió bancària amb l'entitat Bankia. De fet, l'augment de l'activitat comercial ha estat fonamental per compensar la reducció del marge d'interessos amb ingressos per serveis. Sense incloure els efectes extraordinaris derivats de la integració, el resultat comptable obté un creixement del 23,1%.
En cas de tenir en compte els impactes generats per la boda financera que va celebrar CaixaBank amb Bankia a la capital valenciana, el resultat disminuiria un 62,4% en taxa interanual. No debades, l'entitat financera va registrar en el primer semestre de l'any 2021 uns guanys de 4.181 milions d'euros. Aquests beneficis extraordinaris van produir-se arran de l'aportació positiva a efectes comptables de 4.300 milions pel fons negatiu de comerç o, si ho denominem en termes anglosaxons dintre de l'argot econòmic, badwill. «Hem completat un primer semestre molt positiu, combinant la fase final del procés d'integració amb Bankia amb un fort creixement de la nostra activitat comercial», ha assenyalat el conseller delegat de la companyia bancària, Gonzalo Gortázar.
«La mostra d'aquesta fortalesa és que la nova producció en hipoteques ha crescut un 58%, el finançament al consum ha pujat un 21% i la nova producció de crèdits a empreses i banca corporativa un 57%, alhora que en recursos de clients, i malgrat la volatilitat dels mercats, hem aconseguit atreure 20.000 milions d'euros en subscripcions netes en assegurances, actius sota gestió i dipòsits», ha radiografiat el directiu financer, qui ha afirmat: «Estem molt satisfets amb el fort creixement de l'activitat comercial, que reflecteix la nostra capacitat i voluntat de donar suport a l'economia de les famílies i les empreses». «Som plenament conscients que això és especialment necessari en el context actual d'incertesa econòmica, i continuarem estant al costat dels clients sempre que ho necessitin», ha ressaltat.
Com a líder del mercat domèstic, CaixaBank ha assolit durant el primer semestre 704.505 milions d'euros d'actiu total. En aquest panorama, la rendibilitat arriba al 7,9% i la ràtio d'eficiència se situa en el 56,1%. Si es comparen amb la suma proforma de Bankia i CaixaBank durant el mateix període de l'any anterior sense tenir en compte els ingressos extraordinaris del matrimoni financer, els resultats del primer semestre evidencien una estabilitat dels ingressos, tot i registrar una reducció lleugera del marge d'interessos del 3,6%, la qual s'ha derivat de l'entorn de tipus d'interès negatius fins a mitjans del semestre.
Amb una baixada dels ingressos per dividends del 13,5%, les comissions bancàries experimenten una tendència estable, amb una pujada de l'1,1% interanual, a causa, segons ha explicat l'entitat financera, «d'una transaccionalitat més alta i al creixement de les operacions de mitjans de pagament, que compensen la caiguda d'ingressos derivada de la unificació dels programes de Bankia i CaixaBank de fidelització de clients». Durant el primer semestre, l'entitat financera amb seu social a València va retallar les despeses d'administració i amortització recurrents un 5,6% interanual per les sinergies de la fusió.
Aquesta estabilitat en el conjunt dels ingressos complementada amb la reducció de les despeses, d'acord amb la informació facilitada per la companyia financera, ha donat lloc a un augment del marge d'explotació sense extraordinaris del 10%. En el cas dels beneficis, s'eleva al 17,1%. Pel que fa a la morositat, CaixaBank ha tancat el semestre amb una ràtio del 3,2%, el nivell més baix des del desembre del 2008, respecte del 3,6% del tancament del 2021. «Els fons per a insolvències se situen al tancament del juny en 8.126 milions d'euros i la ràtio de cobertura s'incrementa fins al 65%», han informat en nota de premsa des de la companyia financera, així com han apuntat que «els saldos dubtosos baixen fins als 12.424 milions d'euros després de la bona evolució dels indicadors de qualitat d'actiu i la gestió activa de la morositat».
Rebuig a l'impost bancari
El directiu financer, a banda d'haver comunicat els resultats positius del primer semestre de CaixaBank, ha opinat sobre l'impost a la banca que va anunciar en el Debat d'Estat de la Nació el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez. «D'acord amb els nostres càlculs preliminars, preveiem que l'impost tindrà un impacte per a CaixaBank d'entre 400 i 450 milions d'euros. Es tracta d'un impacte molt significatiu», ha advertit, per qualificar la mesura tributària de l'executiu de coalició conformat pel PSOE i Unides Podem «d'equivocada i errònia». «Ho és per tres raons: és injusta, distorsiona i és contraproduent», ha puntualitzat.
«Es tracta d'un impost injust perquè s'ha proposat sobre la base que les entitats financeres estan tenint uns resultats elevats, quan la rendibilitat mitjana de sector és del 5,37%, la qual no és una rendibilitat extraordinària, sinó més aviat baixa», ha raonat el conseller delegat de l'entitat financera, qui ha apuntat «la caiguda dels màrgens d'interès per la situació dels tipus d'interès». «Les projeccions dels analistes dels tres principals bancs per a finals de l'any 2022 estan entorn dels resultats que es van obtenir l'any 2021. Difícilment podem dir que els bancs estan aconseguint beneficis extraordinaris», ha reforçat, per indicar que «l'any 2023 i 2024, evidentment, els resultats podrien millorar, però no tenim una bola de cristall». «Sabem que els tipus d'interès milloraran per a la nostra activitat. Ara bé, desconeixem l'impacte del deteriorament econòmic per l'escenari futur, per exemple, en termes de morositat en famílies i empreses», ha agregat. I ha subratllat: «De les 35 empreses de l'ÍBEX-35, només hi ha 11 que cotitzen per sota del seu valor comptable. D'aquestes onze, cinc són bancs. El sector financer està a la cua de la rendibilitat de les empreses de l'ÍBEX».
Gortázar, a més, ha argumentat que l'impost aprovat pel Govern espanyol de Sánchez «distorsiona la competència». «Competim en moltes regions amb bancs que són molt potents, i que, fins i tot, poden ser, de vegades, líders en el mercat, però, en aquest cas, no pagaran l'impost perquè no arriben a la xifra d'ingressos de 800 milions d'euros. També hi ha un altre desavantatge competitiu envers la banca estrangera, qui no arriba a aquestes quantitats a Espanya. Estem reduint la competitivitat de la banca espanyola que ha de finançar a les nostres empreses. L'impost, fins i tot, deixa sense efecte als fons voltors, qui seran més competitius que la banca en Espanya. Tots aquests escenaris produïts per l'impost suposen distorsionar la competència», ha desgranat.
«L'impost distorsiona la normativa bancària europea perquè prohibeix la repercussió del tribut als clients quan les regles comunitàries fixen que s'han de repercutir els costos, fins i tot, aquells de naturalesa tributària per evitar bombolles de crèdit. Com a país, no podem anar en contra de la normativa bancària europea. Els supervisors es trobaran en una situació impossible i contradictòria», ha complementat, per assenyalar que la mesura és «contraproduent»: «De les passades crisis econòmiques, podem extreure una lliçó: com més fort és el sector financer, menys duradora és la crisi». «La primera mesura en un entorn econòmic que s'albira més complicat ha estat debilitar el sector financer, la qual cosa és contraproduent, perquè o bé repercuteix en un encariment del crèdit, o afecta la capacitat de concessió de crèdit», ha consolidat, per indicar: «El 30% dels beneficis de CaixaBank estan destinats a l'obra social. L'impost farà que el flux de diners a l'obra siga menor. Un impost a CaixaBank és, al remat, un impost a la seua obra social».
Després d'una exposició de com l'entitat financera va «donar un servei a la societat durant la pandèmia mantenint obertes les sucursals, atorgant 290.000 crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial i mig milió de moratòries», ha criticat que amb aquest tribut «es penalitza a les grans empreses». «Calen campions nacionals. Calen grans empreses domèstiques. No es pot deixar tot en mans del capital estranger», ha expressat sobre el gravamen instaurat per l'executiu estatal de coalició. I ha conclòs afirmant que «aquesta crisi impactarà més en altres països que no en Espanya, en aquells amb més dependència del gas i que tenen una gran importància al PIB europeu». Amb senyals contradictoris com la pujada del gas un 25% en la darrera setmana i un turisme que està recuperant les seues constants vitals després de l'emergència sanitària, ha afirmat que «l'economia pot evolucionar d'una forma menys negativa de la que pensem. Encara queda l'efecte que poden tenir els fons europeus, els quals, de moment, han tingut un impacte xicotet a l'economia».