ACTUALITZACIÓ: Aquest dijous al matí ERC ha fet un gir de 180 graus i ha accedit a posicionar-se a favor de l'execució de la B-40 entre Sabadell i Terrassa (Ronda Nord) tal com els demanava el PSC. Un gest que pot ser un pas cap a l'aprovació dels pressupostos amb els vots socialistes. "Ens hem mogut davant una proposta que no és el nostre model", deia el diputat d'ERC, Ferran Estruch, responsable de defensar el posicionament dels republicans mentre Aragonès era tancat als despatxos amb el seu equip de confiança. El moviment ha estat ben rebut per part del PSC, tot i que han remarcat que això no tanca la negociació. "No estem tan a prop", deia el diputat socialista Jordi Terrades.
Comença a preparar-se el terreny d’un eventual futur sense pressupostos. Pere Aragonès governa la Generalitat de Catalunya. Salvador Illa, aspira a fer-ho. Tan un com l’altre saben que la responsabilitat és un valor a exhibir per aconseguir-ho. Malgrat que poca gent mira el detall dels pressupostos, el fet de tenir capacitat d’aprovar-los és vist per molts com un senyal de responsabilitat.
Saben, també, que estan lluny, molt lluny, l’un de l’altre. Després de setmanes de negociacions, el PSC segueix reclamant a ERC que s’empassi un gripau -el de la B-40 o Quart Cinturó- que pot generar veritables úlceres a l'estomac entre els seus. “Vam fer una proposta de mínims. Si vostè no la subscriu, és la seva responsabilitat buscar uns altres aliats”, sentenciava el líder del PSC, Salvador Illa, durant la sessió de control d’aquest dimecres.
Mentre, ERC segueix esperant que els socialistes -a qui va deixar de banda al principi de la negociació- facin algun moviment que pugui ser venut com a cessió. Arribar a pactes, feia saber Aragonès als socialistes responent a Illa, “implica cessions mútues i hem donat mostres d’aquesta voluntat”.
Al PSC, però, tenen pocs incentius per moure la seva posició. Aprovar els pressupostos els permetria lluir l'estendard de la responsabilitat, però també donaria ales al Govern del partit que ara mateix seria el seu principal rival en unes futures eleccions catalanes.
Fonts socialistes, així ho confirmen i insisteixen que no es mouran de la proposta que van presentar el 28 de desembre, on hi ha quatre esculls principals: l’ampliació de l’aeroport del Prat -on les posicions s’han acostat més-, l’aprovació d’un contracte programa de Rodalies, arrencar el projecte del Hard Rock i executar el tram de la B-40 entre Terrassa i Sabadell.
Aquest darrer sembla ser el punt més complicat. ERC s’hi ha oposat històricament. En particular, el conseller de Territori, Juli Fernández, que en va fer un tema cabal durant els anys que va ser alcalde de Sabadell. Mentre els Comuns, que ja tenen un acord amb ERC, s’ho miren des de la distància i afirmen que el seu si no perillarà mentre que “no hi hagi un euro als pressupostos” relacionat amb els quatre projectes d’infraestructures que demana el PSC i que no són directament qüestions pressupostàries.
Preparar el desacord
La darrera cessió, a ulls dels republicans, ha estat esmenar la moció sobre la B-40 que s’ha de votar aquest dijous al ple obrint-se a estudiar diferents traçats. “Ens hem mogut més del que havíem fet fins ara”, destaquen fonts coneixedores de la negociació. Critiquen també que els socialistes troben nous esculls cada cop que l’acord és a prop. Durant el ple, les reunions entre tots dos partits als despatxos no han aconseguit desencallar res.
Els socialistes, que saben que tenen molts números per aprovar la moció amb els vots de Junts, PP i C’s, es mantenen ferms a l’espera que dijous les seves posicions surtin reforçades. “No es tracta d’estudiar, es tracta d’executar”, reivindicaven fonts socialistes que veuen pràcticament impossible que s’arribi a un acord amb ERC per transaccionar l’esmena. Una transacció que, d’altra banda, i així ho demostren els esforços esmerçats pels republicans, seria entesa com un pas important cap a l’acord de pressupostos.
Tot sembla assenyalar que no hi haurà acord sobre l’esmena i que això refredarà del tot la possibilitat d’un pacte.
D’altra banda, el PSC se sent dolgut per l’intent d’ERC d’aconseguir el seu vot positiu pels pressupostos a través de les pressions via Madrid. El darrer en fer-ho, Gabriel Rufián en la sessió del Congrés de dimarts. “Em fa molta gràcia que aquells que ens havien acusat de sucursalistes, ara desitgin que ho siguem”, responia la portaveu socialista Alícia Romero que demanava a ERC que “parlin amb nosaltres si volen pactar amb el PSC”.
Els dos partits són conscients que els cal llaurar el terreny per al desacord. Com a conseqüència, fonts de les dues formacions afirmen que no tenen intenció d’escenificar que s’aixequen de la taula de negociació.
Fer-ho, suposaria per a ells el desgast de veure fracturat el seu relat sobre la responsabilitat. Per fer front a aquest argument, el PSC ha decidit abstenir-se al decret llei de pròrroga pressupostària que s’ha aprovat amb els vots de Junts -argumentant que és la pròrroga dels pressupostos que ells van elaborar- i Catalunya en Comú. Els dos partits, Junts i PSC, s’han invertit els papers en la votació del decret llei per modificar l’impost de patrimoni.
Un mecanisme, el d’aprovar partides “decret a decret” que pot ser la fórmula amb la qual ERC intenti fer tirar endavant el seu Govern, en precari, si no aconsegueix passar l'examen dels pressupostos. Seguiran necessitant, però, els vots d’altres formacions. “Ja ho veurem”, assenyalen veus socialistes.
Per prevenir-se d’una fórmula, la d’aprovar decrets complementaris, que els deixaria sense iniciativa per negociar, PSC i Junts han forçat que el decret de pròrroga pressupostària es tramiti com a projecte de llei. Això els donaria marge per tenir iniciativa per incorporar canvis al text i propostes i, per tant, marge de maniobra davant les pressions que puguin arribar per part dels actors socials.
Un moviment inèdit a la cambra catalana que prepara un futur sense pressupostos. Més, tenint en compte, que a hores d’ara, però, per als republicans queda lluny l’opció de portar els pressupostos a debat al Parlament sense suports. Un risc innecessari que podria portar a una moció de confiança amb mal final per a Pere Aragonès. Sobretot, perquè, després de trencar amb Junts, una de les prioritats dels republicans és demostrar que són capaços de gestionar la Generalitat.
Una guerra pel relat de la responsabilitat que pot acabar amb un país sense pressupostos.