Les grades de Montilivi eren una festa. En un estadi acostumat al joc vistós, vertical i de bon tracte de la pilota del Girona, la selecció catalana de futbol masculina havia protagonitzat una autèntica exhibició contra la dèbil Jamaica. Gerard Deulofeu per partida triple, Ferran Jutglà, Marc Bartra i Javi Puado havien estat els autors d'un contundent 6 a 0, d'un partit absolutament plàcid per al combinat entrenat per Gerard López, exfutbolista del FC Barcelona. L'amistós contra el conjunt caribeny, celebrat el passat mes de maig, fou l'última cita futbolística disputada per Catalunya.
Si la participació de la selecció catalana de futbol està només reservada a partits de caràcter amistós, hi ha altres disciplines on els esportistes principatins llueixen els colors de Catalunya en competicions internacionals. Un exercici de visualització i de reconeixement mundial que ha estat amenaçat per la nova llei estatal de l'esport del Govern espanyol. En el seu redactat originari, no debades, es posava en risc la participació de les seleccions catalanes a diversos torneigs mundials. «Era una pèrdua de llibertat en l'organització de competicions internacionals i supraautonòmiques», assenyala Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
La legislació proposada establia que el Consell Superior d'Esports, un organisme de caràcter estatal, era l'encarregat de decidir, d'acord amb els seus criteris, la participació d'una federació autonòmica en una competició internacional. «Aquest fet limita la llibertat de participació de les seleccions catalanes i obri la porta al fet que el Consell Superior d'Esports revisi la participació de les federacions catalanes que ja participen en competicions internacionals en l'actualitat. A més, es perd l'autonomia organitzativa de competicions internacionals i supraautonòmiques, ja que Consell Superior d'Esports també haurà d'autoritzar qualsevol competició en què participi un sol esportista amb llicència federativa d'un altre estat o d'una altra comunitat autònoma», criticava la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
«A banda de la més que previsible poca voluntat d'aquest òrgan per permetre que es produeixi aquesta participació, el que també ens preocupa molt és que d'acord amb aquest nou article es pretengui que sigui necessari també el previ acord del Consell Superior d'Esports per a la participació de les federacions catalanes que ja disputen competicions internacionals en l'actualitat. L'article en qüestió, igual que en el supòsit anterior, està redactat de manera prou ambigua com perquè es pugui interpretar en aquest sentit», complementava la denúncia l'organització que aixopluga a diverses federacions, qui també es queixava perquè s'establira com a condició per organitzar una competició amb participants internacionals l'autorització del Consell Superior d'Esports de l'Estat espanyol.
La introducció d'aquesta mena de requisit «per a poder organitzar una competició (oficial o no oficial) en la qual participi un esportista que procedeix d'una federació d'un altre país» suposava, a parer de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, «un intervencionisme desproporcionat i que no es pot justificar en les competències de coordinació de política exterior que l'estat es pot atribuir». «És un control que en altres àmbits no es produeix, essent possible la participació de persones estrangeres en activitats organitzades en altres sectors. I encara menys justificat si es tracta d'una competició no oficial. Temem que a la pràctica faci inviable les competicions internacionals en tant que el Consell Superior d'Esports haurà de donar resposta dins el termini i en la forma escaient a totes les sol·licituds que se celebren a l'Estat espanyol», expressaven amb preocupació.
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya censurava la incorporació a la normativa d'un «abús econòmic de les federacions espanyoles». «Quasi totes les federacions catalanes es troben integrades en les corresponents federacions d'àmbit estatal i aquesta integració s'ha anat produint automàticament i sense cap cost per a cap de les dues parts. Tanmateix, des de l'aprovació del sistema de llicència única, i davant les dificultats d'arribar a un acord entre les federacions espanyoles i les autonòmiques pel repartiment de les quotes de llicències, diverses federacions espanyoles van decidir començar a exigir, en frau de llei com diverses sentències han determinat, el que van anomenar quota d'integració o quota d'afiliació. Només s'ha de recordar el cas de la Federació Catalana d'Automobilisme», introdueixen.
Arran d'aquesta situació, i segons la dissecció de la normativa de l'entitat representativa de les federacions esportives principatines, «la nova llei estatal preveu que els estatuts de les federacions espanyoles incorporin els sistemes d'integració, d'acord amb les disposicions encara a desenvolupar, i que s'estableixin quotes per la integració en un conveni únic de les federacions espanyoles per a totes les autonòmiques». «Aquestes quotes poden posar en risc la supervivència de les federacions autonòmiques», advertien. «Ens obligaven a pagar una quota d'integració, la qual cosa era un contrasentit: si la llei ja t'obliga a estar en un lloc, no et pot obligar, a més, a pagar. No tenia cap mena de sentit. És com si Catalunya estiguera obligada a pagar-li a Espanya per formar-ne part», explica Esteva a través d'una metàfora política.
L'altre gran motiu d'oposició al redactat originari per part de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya era que es treien diners de la base «per finançar les estructures de Madrid». «Les federacions autonòmiques suporten el cost organitzatiu, tècnic, d'instal·lacions, etc. de gran part de l'esport de tot l'Estat espanyol. Hem de tenir clar que l'esport d'àmbit estatal, gestionat per les federacions espanyoles, suposa una part molt petita del nombre total de competicions que es duen a terme a Espanya», argumentaven per rebutjar aquesta normativa. «Les federacions autonòmiques s'encarreguen quasi exclusivament de l'esport base i la formació d'esportistes, que tants bons resultats mostren posteriorment en l'àmbit estatal i internacional. La llei no preveu que les federacions espanyoles comparteixin els seus recursos amb les federacions autonòmiques, que són les que treballen l'esport base i formatiu, sinó més aviat el contrari», remarcaven.
Després de la pressió social d'aquesta plataforma de federacions de Catalunya, així com del rebuig d'altres entitats i federacions esportives autonòmiques d'arreu de l'Estat espanyol, va aconseguir-se en el període d'esmenes que desapareguera l'obligació d'abonar una quota per la integració de les federacions autonòmiques, un punt modificat a proposta del PNB. A través d'una esmena d'ERC, va modificar-se la llei per evitar, en paraules del president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, «que l'article 48.2, el qual permet la participació directa en competicions internacionals de federacions autonòmiques, en determinats casos, i previ acord del Consell Superior d'Esports, repercutís negativament a les federacions autonòmiques que actualment ja estan afiliades a federacions internacionals i competeixen a escala internacional».
Mitjançant una altra esmena dels republicans, segons destaca Esteva, «s'ha aconseguit garantir que les federacions autonòmiques poguessin organitzar competicions supraautonòmiques, aquelles en les quals participen federats de més d'una comunitat autonòmica sense que sigui una competició d'àmbit estatal, sense requisits ni obstacles, com el que es preveia relatiu al necessari permís del Consell Superior d'Esports». A proposta de Junts per Catalunya i d'ERC, a més, s'ha eliminat l'apartat que fixava la necessitat d'una autorització del Consell Superior d'Esports per a la realització de competicions internacionals a l'Estat espanyol.
«Es tractava d'una llei que ens amenaçava de mort i ens ofegava a les diferents federacions autonòmiques. De fet, aquesta llei implicava carregar-se el model autonòmic. No només pel que fa als esports, sinó el concepte del model autonòmic que actualment tenim», valora Esteva, qui remata: «Amb aquestes esmenes, no s'ha aconseguit avançar. Ara bé, tampoc s'ha retrocedit. I això, ja es pot considerar un èxit». Les seleccions catalanes han salvat el 'match ball' plantejat per l'Estat espanyol.