Junts per Catalunya ha tancat aquest cap de setmana una etapa important per estructurar-se com a partit. El procés, dividit en dos caps de setmana, ha estat la imatge de la situació interna de la formació que bascula entre Laura Borràs i Jordi Turull.
A la primera fase, a Argelers (Rosselló), es va imposar la confrontació. Amb els sectors turullistes forçant resultats contundents que deixaven a la presidenta del partit, Borràs, com la tercera més votada de la jornada, per darrere del secretari general, Turull, i la vicepresidenta Anna Erra. La segona etapa, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), ha estat moment per remar cap a la cohesió. Tensió i distensió. Entre l’ordre i l’aventura que dirien els Mishima.
A l’Hospitalet tocava que tot anés en la línia que havia marcat la direcció. Així ho asseguraven veus autoritzades del partit entre bambolines. Tot lligat perquè el debat de les ponències no generés massa titulars. I això que hi havia alguns caramel·lets que, en cas d'explotar, haurien omplert pàgines i pàgines.
Un pacte per dalt, en la línia de la conjura que va dur a Turull i Borràs a acordar una direcció conjunta, que ha estat assumit àmpliament per les bases. Al cap i a la fi, amb les municipals a tocar, tampoc és moment d’arriscar massa, deuen haver pensat els delegats del partit que participaven de la jornada. Se’n van sortir, amb uns suports per sobre del 95% a totes les ponències que aquest diumenge s’ha vist ratificat en les votacions definitives. La ponència política, la municipal i la sectorial amb més del 99% dels vots. L’organitzativa, on el debat va ser més intens, el 90%.
Així doncs, la formació va aconseguir no retocar (ni radicalitzant ni moderant, en funció de l’esmena) el posicionament de partida de les ponències. Com a molt, alguna petita modificació discreta per afegir el punt just d’ambiguetat que reforci el consens. Així, el partit s’obre a consultar als afiliats sobre els acords de Govern en funció dels resultats de l’auditoria de l’acord d’investidura. “Hi ha moltes maneres de consultar als afiliats”, deia murri un dirigent. També a reflexionar sobre el pacte de la Diputació de Barcelona amb el PSC abans de les properes municipals, tot i que per ara, es manté vigent. A més, manté el lawfare com una de les excepcions en què els casos de corrupció suposen l’expulsió del partit, en un moviment que afavoreix directament Laura Borràs.
L’adhesió a l’OTAN, apostar per la rebaixa d'impostos o el suport a retirar l’impost de successions destaquen d’entre les coses aprovades en la ponència sectorial que ubica una mica més el partit en el sector ideològic . “Alguns que esperaven hòsties, estaran decebuts”, comentaven veus del partit rememorant els anys d’ordre a la casa.
Rellevant, i pulsió supervivent de la primera fase, ha estat l’aprovació d’una esmena impulsada pels sectors turullistes que retira al secretari d’organització la responsabilitat d’acció municipal, que quedaran sota el paraigua del secretari general, Turull, i, segurament, en mans de David Saldoni, que fins ara havia estat secretari d’organització, com a adjunt al secretari general. El principal perjudicat és el nou secretari d’organització, David Torrents, a qui a la sortida del Congrés se’l va poder veure conversar intensament amb la coordinadora de la ponència, la consellera Violant Cervera, propera a Turull. Torrents, en canvi, és afí a Borràs i a Argelers va rebre un fort càstig per part de les bases en no aconseguir els vots necessaris per obtenir el càrrec.
En pro dels equilibris interns, l’executiva entrant va forçar una segona votació la setmana següent al Congrés, que, finalment, va permetre que el regidor de Badalona assolís fer-se amb la cartera. Una plaça, això sí, que ara queda desvirtuada. Tots els focus van ser, però, per la taula de diàleg. Després que en l’obertura del Congrés Turull n’equiparés la utilitat a un grup de Whatsapp (“queden per quedar que quedaran”), la ponència política ratificava que el partit la donava per acabada. No seran, doncs, a la reunió prevista per la darrera setmana de juliol i que van acordar divendres Pere Aragonès i Pedro Sánchez. La rèplica d’ERC arribava des de l’Acampada Jove. “No ens deixarem intimidar per aquells a qui fa mandra defensar drets del país a tot arreu”, deixava anar Oriol Junqueras.
En la clausura de diumenge, el to del relat de Junts ha seguit la línia de crítica a l’estratègia del diàleg d’ERC i reivindicant la necessitat de proclamar la independència.
La presidenta del partit, Laura Borràs, molt més còmode que en el discurs final del primer cap de setmana, ha reivindicat que “la gent de Junts anem per feina” perquè “la independència no ens caurà del cel ni sortirà d’una taula de diàleg en què no hi som perquè no ser-hi és la millor manera de defensar una negociació real el dia que hi pugui ser”. Reblava que “no som en taules de diàleg que són coartada de governs espanyols que l’únic objectiu que tenen és qui dies passa, pressupostos empeny”. Segons la presidenta del Parlament, a Pedro Sánchez “l’invent de la taula de diàleg li ha permès anestesiar el problema”. Ha recordat que el partit no passaria "pàgina de l'1 d'octubre, és el nostre moment fundacional" i que l'1-O vinent serà "un punt d'inflexió".
Abans d'ella, Jordi Turull reivindicava el congrés com “la millor prova de complementació del partit i la compactació del partit”, malgrat que des dels mitjans “sempre hi ha qui vol burxar”. Ha deixat clar que l’aprovat seria la guia de l’acció del partit i que “no hi haurà marge per la improvisació” perquè “les ponències són mandats”. En l’àmbit polític ha dit que calia eliminar “del nostre diccionari polític la resignació, la renúncia i la rendició” i “no esperar a ser-ne més per fer, sinó fer per ser més”. Insistia en el fet que cal “pactar un traçat entre tots”, un camí amb “que la seva lògica és una: independència o independència”. En conseqüència ha demanat “passar a l’acció” i que “si algú li fa por, que és molt humà, que deixi fer, que no ho vulgui camuflar la desmobilització entre discursos de possibilisme i derrotisme”. També ha fet molt èmfasi en la necessitat de sortir a guanyar a Barcelona en les pròximes eleccions municipals.
“Trias, Trias!”, s’han llançat a cridar, sense massa èxit, uns quants espontanis que esperen que l’exalcalde de la ciutat repeteixi en una posició, la de cap de llista, a la qual també aspira l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas.
De la resta de votacions del dia, en destaca el fet que Josep Rull sigui el nou president del Consell Nacional després de recollir més del 90% dels suports en una votació on no tenia competidors. La resta de membres de Consell Nacional seran Sarah Dubois, Eva Martínez, Rosa M Ortega, Maria José Chacón, Maria Ximena, Caritat Garcia, Rai López, Assumpta Cros, Maria dels Angels Turdiu, Jordi Font, Rafael Navarro, Oriol Prats, Jordi Ribes, Joan Bagué, Miquel À. Cullerés, Ramon Margalef, Jordi Monrós, Nicolau Sagrera, Víctor Herrero, Francesc Xavier Gangolells. També s’ha escollit a Joanquim Jubert, Mercè Alegre, Maria Antonia Batlle, Hector lópez Bofill, Josep Pagès, Magda Oranich com a membres de la Comissió de Garanties i a Marcel Padrós.
Passada una jornada més de tràmit que de debat, la direcció del partit en surt com a gran guanyadora, havent aconseguit tancar, com a mínim de portes enfora, les fuites de la primera part del Congrés. Això sí, a força de treballar uns equilibris que els durà esforç mantenir a mesura que s’acosti el moment de les decisions clau. També queda per a l'interrogant si el trencament estratègic amb ERC refermat amb contundència en aquest Congrés és compatible amb seguir convivint al Govern.