La sensació de déjà-vu era absoluta, de fregar-se els ulls quan es dirigia la mirada cap al rellotge i el calendari del telèfon mòbil. Com si es tractara d'un viatge als anys noranta, als posteriors lustres d'un nou segle marcat per l'urbanisme desmesurat, l'orgia del totxo i les pilotades construïdes amb fonaments de ciment, centenars de veïns de Benissa, una localitat costanera de la comarca de la Marina Alta, sortien al carrer per oposar-se a un projecte que pretenia esborrar del mapa un dels últims espais verds del litoral valencià i, més concretament, d'aquesta població de poc més d'11.400 habitants. Les pancartes exhibien lemes més propicis dels temps de vi i roses amb la rajola que no en l'inici d'una dècada caracteritzada per la superposició d'emergències, entre les quals irromp com a una realitat abrasadora la climàtica.
El teixit associatiu del municipi s'havia aixecat dues setmanes enrere per aturar una iniciativa urbanística de 45.000 metres quadrats, on es pretenia construir un hotel i nou xalets de luxe. Sota la denominació Patmore. The Unique Resort i amb el disseny del prestigiós arquitecte Rafael de la Hoz, el projecte està comandat per la mercantil Benissa Natura SL. Els promotors, en una nota emesa aquest dilluns, han argumentat l'impacte directe i indirecte en llocs de treball, els ingressos extra que aportarà a les arques municipals i, fins i tot, la possibilitat de conservar la primera línia del mar amb la cessió de 16.000 metres quadrats per al consistori. «Els habitatges unifamiliars estaran completament integrats en el paisatge, estaran immersos en el terreny, recoberts de vegetació autòctona», han esgrimit des de la firma impulsora, per assegurar que «dels 45.000 metres quadrats disponibles, s'edificaran menys del 30%».
A pesar del relat dels promotors del projecte urbanístic, la plataforma Salvem La Llobella, una mena de paraigua del conjunt d'associacions de la població implicades en la defensa d'aquest espai verd, denuncia l'afecció que tindrà el projecte per al litoral de la Marina Alta i, singularment, per al municipi de Benissa. «Aquesta iniciativa urbanística amenaça d'eliminar l'últim pulmó verd que queda a Benissa després de dècades i dècades d'omplir de ciment la nostra costa», adverteix Jaume Ivars, de l'associació Baix Terra i membre del col·lectiu ampli que aixopluga a la xarxa civil de la localitat valenciana. «El projecte sentenciaria el passeig ecològic que hi ha entre la cala de la Llobella i la cala dels Pinets. Seria un desastre mediambiental i paisatgístic», agrega.
La iniciativa urbanística, la qual es vehicularia a través d'un conveni entre l'empresa impulsora i l'Ajuntament de Benissa, en l'actualitat governat per una coalició del PP i la formació local Ciutadans de Benissa, compta amb l'oposició política inequívoca de Reiniciem Benissa, una agrupació d'electors erigida des de la societat civil que lidera l'oposició a la localitat de la Marina Alta, i Compromís. Ambdues forces, de fet, han presentat al·legacions una vegada es va obrir el termini d'exposició pública del projecte urbanístic destinat per a classes benestants, que obligaria a modificar el pla parcial «La Fustera».
«Aquesta modificació no té sentit quan hi ha l'assignatura pendent d'aprovar un nou Pla General d'Ordenació Urbanística. En l'actualitat, el municipi es regeix pel plantejament urbanístic de 1982, ja que el darrer PGOU, aprovat l'any 2003 pel PP, fou tombat pels tribunals», contextualitza Robert Llopis, de Reiniciem Benissa. «No seria més lògic redactar un nou PGOU que preconfigurara la classificació del sòl d'aquesta zona i no fer el plantejament a cop de les peticions dels promotors com es feia durant els anys de la bombolla immobiliària?», es pregunta de manera retòrica, per censurar «les presses en l'aprovació del conveni, les quals semblen més bé una intencionalitat predeterminada per eludir requisits del futur planejament que pogueren fer inviable el projecte» «L'actuació pretesa és convenient que espere, per tant, a l'aprovació del futur PGOU de Benissa per a tindre la màxima seguretat i respecte al medi ambient», ressalta.
La força d'estricta obediència municipal ha posat en dubte el projecte amb aspectes tècnics com ara «la discrepància significativa pel que fa a la superfície de les finques manifestada en el conveni, és a dir, 45.376 metres quadrats, i la cabuda que apareix inscrita en el registre de la propietat, 73.344 metres quadrats», l'existència de parcel·les afectades per servituds i el domini públic d'infraestructures viàries o la incorporació al conveni de legislació derogada. També al·leguen contra la iniciativa urbanística per una manca d'aportació al patrimoni municipal del sòl. «És una iniciativa classista, segregadora i enfocada a un determinat tipus de perfil, molt allunyat del que ha de ser la finalitat social de l'urbanisme», retrauen al seu escrit d'oposició, on recorden que una part de la zona grafiada del projecte apareix com a protegida en el catàleg de platges del Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral(Pativel).
A la presumible protecció d'aquesta ferramenta autonòmica, se suma la presència als terrenys d'exemplars de flora vulnerable, com ara el cap de gat. La proliferació d'aquesta espècie vegetal enllaça amb un altre argument contra el projecte: la manca de consolidació d'aquestes parcel·les com a urbanes. «Gran part de la zona afectada està en estat natural i formada per una massa forestal consolidada i antics abancalaments de conreu [...] Tampoc consta que la zona dispose dels serveis necessaris del sòl urbà, com ara accés pavimentat, clavegueram, ni de subministrament d'aigua i energia elèctrica de forma suficient per a l'actuació que es pretén desenvolupar, ni cap altre dels requisits», exposen.
Els promotors, segons denuncia Reiniciem Benissa, «no indiquen quins seran els compromisos econòmics assumits, ni quines seran les conseqüències de l'incompliment de les obligacions i compromisos de la mercantil, ni tampoc quins mecanismes de seguiment, vigilància i control de l'execució del conveni es preveuen», així com detecten la possibilitat «d'un cost econòmic per a l'Ajuntament de Benissa en cas d'aprovar-se el conveni, però posteriorment denegar-se la modificació del pla parcial». «Això podria comportar una compensació als promotors que llastraria econòmicament al consistori», incideix Llopis, qui agrega: «Atès els pocs mesos que queden per a les eleccions municipals, seria una irresponsabilitat emprendre cap mesura envers aquest projecte urbanístic». «No es compleixen els requisits fixats a la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge», complementa, per recordar que l'última paraula del projecte és del Consell.
«Qualsevol modificació puntual en un espai tan sensible exigeix, com a mínim, aplicar totes les prevencions possibles que contempla la legislació aplicable i entre elles la necessitat d'un rigorós estudi de paisatge com exigeix la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, dins d'una necessària visió global de la franja litoral com una unitat paisatgística i que també requereix un necessari procés específic de participació ciutadana, segons estableix la legislació», coincideix Compromís en les seues al·legacions, on consideren que la iniciativa suposaria «la pèrdua irreparable d'un espai, jurídicament urbà, però en realitat un espai amb un elevat valor ambiental i paisatgístic i amb una inqüestionable funció de connectivitat ecològica longitudinal entre els grans espais naturals litorals del Penyal d'Ifac i el Cap de Moraira, que s'ha conservat quasi totalment de forma natural fins a l'actualitat».
Els valencianistes, de fet, apunten que «en la part elevada d'aquest turó [...] es conforma una de les tres masses forestals més importants definitòries del paisatge costaner del municipi». «L'ocupació, edificació i segellat de tot el sòl en aquesta part més elevada amb una gran concentració de tota l'edificabilitat, suposa la desaparició total de tota la massa arbòria del tossal i la ruptura de la unitat de paisatge del litoral de Benissa que és, precisament, el principal recurs paisatgístic de la zona turística i un dels més rellevants del municipi. És també una pèrdua irreparable d'oportunitats públiques i d'articular actuacions que reforcen per a aquest àmbit la possibilitat de desenvolupar un paper central en l'ordenació urbanística de la costa tant per a implementar dotacions públiques i serveis en la seua banda nord connectada amb la carretera Calp-Moraira, com per a afavorir el gaudiment dels valors ambientals del litoral per l'òptima ubicació i connexió amb el corredor interior de l'àrea protegida de La Llobella i el passeig ecològic del litoral», lamenten.
«Els promotors d'aquest projecte, a més, estan marcats per la polèmica. L'empresa impulsora, Benissa Natura SL, creada en desembre de 2021, està administrada per, entre altres, Juan Antonio Iniesta Ribelles. Aquest empresari és un vell conegut de Benissa, ja que va construir diverses finques conegudes de la població amb una firma que posteriorment va fer fallida. També ha tingut altres aventures que li han comportat problemes judicials com ara amb la vila universitària de Sant Vicent del Raspeig, a l'Alacantí. Es tracta d'una persona que està a l'òrbita del PP i de determinats cercles de poder de la província d'Alacant», radiografia Llopis, qui arredoneix la panoràmica d'ombres: «Els terrenys són d'una família nobiliària del Regne Unit que està emparentada en la família reial, i que busca vendre aquest sòl des de fa temps. La seu de la firma propietària està domiciliada al paradís fiscal de Liechtenstein».
En guaret?
A la bancada opositora al projecte, on s'han ubicat des del principi tant Compromís com Reiniciem Benissa, va sumar-se la setmana passada el regidor d'Estratègia Urbanística de Benissa, Isidor Mollà, de la formació municipal Ciutadans de Benissa i exalcalde del municipi entre 1987 i 1999 sota les sigles de la democratacristiana UCD en els dos primers mandats i com a independent en el tercer. El seu rebuig va manifestar-se en una controvertida roda de premsa on l'actual batlle de la localitat, el popular Arturo Poquet, oferia una opinió favorable a la iniciativa urbanística i advertia d'indemnitzacions milionàries si no concedia les llicències per engegar el projecte mentre que el seu soci a l'equip municipal expressava de manera taxativa «que no veia amb bons ulls aquest pla».
Amb els cinc regidors de Reiniciem Benissa, el representant de Compromís i el vot del responsable d'Estratègia Urbanística en contra de la iniciativa, la clau de volta d'una futura votació del conveni estava en mans del PSPV. No debades, els seus dos regidors podien conformar una majoria de vuit representants que superaria els set del PP a la corporació municipal. La indefinició de la formació del puny i la rosa, tanmateix, ha generat preocupació a Reiniciem Benissa. Marina Renner, regidor del PSPV al consistori, explica la postura dels progressistes: «Quan es va presentar aquesta proposta urbanística a l'Ajuntament de Benissa, el primer dubte que vam tindre era que s'havia fet sota la normativa del PGOU de 1982 i, per tant, no sabíem si el Ministeri de Foment, a través del departament de Costes, i la Conselleria de Medi Ambient, encarregada de gestionar el Pativel, donaven suport de legalitat al projecte. En cas que el donaren, l'Ajuntament de Benissa no podia evitar donar la llicència d'obres, ja que, en cas de denegació, podria enfrontar-se a accions judicials per una negativa injustificada legalment».
«En tot cas, des del grup socialista, insistirem perquè ambdues administracions informen per escrit del projecte. No ens conformem en meres converses informals sobre la seua legalitat o il·legalitat. Ho volem per escrit», expressa, per arredonir: «D'altra banda, i vist que el projecte sembla ser d'envergadura, caldria un estudi més seriós per part de tots els grups municipals que conformen la corporació de Benissa. Des del grup socialista, de fet, estaríem disposats a explorar qualsevol mesura legal que possibilitara aquest estudi de la zona en forma de millora abans que l'ajuntament es pronuncie sobre el conveni presentat per l'empresa promotora».
Arran de l'enrenou creat al voltant d'aquesta iniciativa urbanística, l'alcalde de Benissa, el popular Arturo Poquet, es desvincula de qualsevol suport explícit al projecte: «L'únic que ha fet l'Ajuntament de Benissa ha estat exposar el projecte al públic; sense adquirir cap compromís de firma del conveni». «L'ajuntament només ha donat audiència i publicació. No hi ha cap compromís adquirit, ni tampoc cap conveni firmat amb l'empresa promotora. Encara més, ningú s'ha pronunciat a favor d'un projecte del qual el consistori tindrà l'última paraula», afirma, per rememorar: «Quan es va tramitar el Pativel, es van presentar al·legacions perquè s'incloguera aquest sòl com a protegir i no es poguera urbanitzar. La mateixa conselleria va desestimar-les i no va protegir-lo perquè sap que és un sol urbà i consolidat». «Som conscients, amb tot, que és un tema delicat», afegeix.
Com a mesura temporal per aturar el projecte urbanístic, Ciutadans de Benissa va proposar la suspensió de la concessió de llicències. Una mesura reclamada inicialment per Compromís, qui presentarà en el plenari d'aquest dimarts una proposta per paralitzar els permisos en la zona afectada per l'anhel dels promotors d'aixecar un hotel i quasi una desena de xalets de luxe. El PP, considerada com a la força política decantada a favor de firmar el conveni per permetre aquesta mena de retorn de l'urbanisme salvatge de la bombolla immobiliària, va recomanar en la comissió d'Urbanisme del passat divendres una suspensió de les llicències a la megaconstrucció. «Aquesta mesura ha de ser l'inici per tramitar les modificacions corresponents del plantejament urbanístic que protegisquen l'entorn», recorda Maria Carme Ronda, regidora de Compromís a Benissa.
«La suspensió de llicències és una solució temporal. La nostra proposta va més enllà: demanem reclassificar el sòl com d'especial protecció, o expropiar els terrenys per interès general. De fet, hi ha antecedents per efectuar una compensació econòmica com a rendiment agrari i no com a sòl urbà. Una altra alternativa seria l'adquisició dels terrenys i compensar als propietaris amb drets d'edificació en un altre lloc de Benissa amb la redacció del nou PGOU», suggereix Llopis. Tot i l'existència de vies alternatives per parar la iniciativa hotelera, el plenari d'aquest dimarts decidirà si l'estampa d'excavadores al darrer pulmó verd de Benissa s'allunya de manera temporal. Tanmateix, l'emergència sobtada d'aquest projecte exhibeix l'amenaça latent de l'urbanisme més forassenyat a les zones icòniques del litoral valencià.