Veus Illenques

«La independència catalana afectarà molt per tot, i molt més encara el País Valencià i les Balears»

Tomeu Martí (Palma, 1969), veterà impulsor de l’independentisme a Mallorca, ha anat a treballar a la CUP a Barcelona per viure el procés independentista en primera línia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tomeu Martí és un dels principals impulsors del sobiranisme i independentisme a Mallorca. Activista cultural i del catalanisme, periodista, poeta, assagista, dirigent de l’Obra Cultural Balear, president del Grup Blanquerna —de reflexió sobre el sobiranisme—, editor del diari digital dBalears i director de la ràdio Ona Mediterrània... tot això, entre altres activitats, ho ha anat fent durant els últims anys. Fins ara. Però des de fa un parell de mesos ho està deixant tot perquè se n’ha anat a viure a Barcelona, per fer feina en el gabinet de comunicació de la CUP. Abans de partir ha tingut temps de publicar i presentar el seu darrer llibre: Visca Mallorca lliure. Cap a una república confederada dels Països Catalans?.

—Què és Visca Mallorca lliure...?

—És un intent d’assaig sobre el passat, present i futur del mallorquinisme polític. És també una reflexió sobre el procés sobiranista que viu el Principat de Catalunya, que té coses magnífiques de les quals n’hem d’aprendre a les Balears, però que també ha alterat la idea de l’independentisme clàssic, com era que la independència havia de ser la de tots els Països Catalans. Ara ens trobam que es lluita només pel Principat. D’alguna manera un dels preus del procés és la renúncia més o menys implícita d’aquella idea de “de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”. El llibre reflexiona sobre aquest fet i la necessitat d’adaptar-se als nous temps, al canvi que es nota a l’independentisme. Ara veim més a prop la possibilitat que un dels territoris sigui independent però alhora als altres territoris caldrà refer el discurs, tant al País Valencià com a les Illes.

—L’independentisme del Principat renuncia a les Illes i el País Valencià?

—No d’una forma teòrica ni sentimental però sí de forma pràctica. A Barcelona cap independentista no es planteja deixar fora una part del territori del Principat: Posem per cas el cinturó roig de la capital, on menys independentisme hi ha. Però, en canvi, no hi ha cap problema de deixar fora altres parts de la nació, com el País Valencià i les Illes. Per suposat tothom té sensibilitat de Països Catalans, però a l’hora de la pràctica el que mana és construir un Estat per a Catalunya, i pensar que això serà el millor per als altres territoris.

—Vostè ha deixat recentment Mallorca per passar a fer feina a la CUP, justament per mor del referèndum d’independència. Com així?

—He passat a fer feina a l’equip de comunicació de la CUP, bàsicament en el grup parlamentari i també en el comitè de campanya del referèndum que impulsarà el al marge de les altres campanyes que facin associacions civils i partits. Per què he fet el canvi? Doncs (riu) és una pregunta que jo també em faig. Ha pogut més la il·lusió de viure aquest moment històric i d’aportar el que pugui a aquest procés d’independència.

—I ho deixa tot: el Grup Blanquera que dirigia, la direcció del digital dBalears i la de la ràdio Ona Mediterrània...?

—Sí, estic en procés. Ho he deixat tot menys la direcció en funcions de dBalears a l’espera de com evoluciona la situació.

—Se’n va per no tornar-hi?

—No. El meu compromís és, com ha estat sempre, amb Mallorca. Això d’ara a Barcelona amb la CUP és un parèntesi, no sé de quant de temps, però tornaré a l’illa.

—A fer què, si ha deixat tot el hi feia?

—(Riu) Qui sap. Ja ho veurem, segur que qualque cosa sortirà.

—Ja que deu tenir informació privilegiada; digui’m: hi haurà referèndum?

—(Riu) Home, és cert que ningú no ho sap amb certesa, però vist des de dins tenc tendència a pensar que sí. Amb certes dificultats, però n’hi haurà. Si el Govern de la Generalitat i la societat civil fan pinya i empenyen endavant, n’hi haurà.

—A pesar de tot...

—S’ha arribat a un punt que no veig que hi hagi cap possibilitat de retorn. Només cal seguir endavant i fer el procés constituent del nou Estat. Si no, no tendria sentit tot el que s’ha fet. I ha de ser un Estat inspirador per a altres pobles del món, i sobretot per a les Illes i País Valencià.

—A l’estranger va arrelant la idea d’una Catalunya independent?

—L’editorial de The New York Times és l’exemple que l’opinió pública internacional es pren seriosament el procés. Se’n parla més ara que en tots els anys anteriors. El tema comença a ser rellevant a les cancelleries internacionals.

—Què creu que farà Madrid?

—Un dels aspectes interessants del procés és el torcebraç entre el poder de Madrid i el poder de Catalunya per veure qui és el que s’equivoca menys. Hi ha una consciència per part de l’Estat que no pot fer segons què, com l’ús de la força; però al mateix temps tots hem sentit declaracions amenaçadores. Supòs que Madrid anirà responent amb la mesura que vegi que la determinació de l’altra banda és total i absoluta. Segons m’han contat, el Govern espanyol no es pensava fins fa molt poc que el procés anàs de veres, es pensava que era una mera tàctica negociadora. Ara ja no, ara amenaça. Per la nostra part no cal altra cosa que no posar-nos nerviosos, no equivocar-nos i seguir el full de ruta, responent amb civisme a l’escalada repressiva, que és evident que hi serà.

—Quina opinió li mereixen les crides a la negociació a partir de la plurinacionalitat cultural de l’Estat possible amb una reforma constitucional?

—Jo no em crec cap ni una d’aquestes ofertes. El poder espanyol no ha cregut mai en la multiculturalitat i menys encara en la plurinacionalitat. A més, com que aquestes propostes provenen sempre de les elits polítiques jo no me’n refio gens. De cap elit, me’n refio, ni d’aquí ni d’allà. Sempre acaben posant un preu a tot. Mira, fa 26 anys vaig anar a viure a Barcelona per militar a la Crida. Decidírem fer una campanya, “Freedom for Catalonia”, que en principi havia de tenir una potència enorme. Però en tingué una altra de menor per la intervenció de les elits polítiques. Per tant, no puc descartar que ara ens tornem a trobar amb un escenari semblant i que un nou acord entre elits acabi traint la veu popular. Ara bé, també crec que la majoria social dels catalans ja està desfermada i vol un Estat per a Catalunya. És molt més difícil ara que abans la intervenció de les elits perquè la gent vol l’Estat, no vol tornar enrere i no es conformaria amb, posem per cas, la convocatòria d’unes noves eleccions autonòmiques.

—Podem és una alternativa a les elits espanyoles?

—Hi ha una fractura generacional. Els de la meva edat, que recordem què deia i feia Felipe González, estam escalivats i no ens creiem Podem. Els més joves sí que se’l creuen. No hi tenc cap confiança. És una mena de neo-PSOE que vol regenerar Espanya. Jo no crec que hi hagi res a fer, amb Espanya, excepte assumir que ens n’hem de divorciar al més aviat possible.

—Si no hi hagués referèndum es podria fer una declaració unilateral d’independència?

—No es pot descartar de cap manera. Hi ha una majoria parlamentària que té total legitimitat per declarar-la. Em sembla bé que ara per ara no es plantegi, però si ens tapen totes les vies per fer el referèndum aleshores no quedaria altra opció, perquè la rendició no és una opció.

—Amb una Catalunya independent, què passaria a les Balears?

—Abans de contestar-te m’agradaria dir que és una gran irresponsabilitat que el Govern balear no hagi creat un departament per estudiar les conseqüències que el procés tendrà a les Illes. Perquè la independència catalana afectarà molt per tot, i més encara el País Valencià i les Balears.

Què pot passar a les Illes? L’escenari més negatiu és el del revifament brutal del sentiment anticatalà, la reafirmació espanyolista desfermada... Podria passar, és una opció, però tenc tendència a pensar que no anirà així, sinó que les elits espanyoles en general, i les espanyolistes a les Balears en particular, entraran en depressió, com el que passà el 1898, quelcom que impedirà el revifament citat i permetrà el reforçament del moviment favorable a unir-se a Catalunya.

—Com miraria cap a les Balears una Catalunya independent?

—Si ens hem de guiar per l’experiència, amb una excessiva prudència i por a ser titllada d’intervencionista. Però ens afavoriria indirectament perquè a Barcelona se centrarien a fer un Estat modèlic, amb un bon sistema sanitari, educatiu... molt millor que l’espanyol i per tant molta gent tant a les Balears com al País Valencià giraria els ulls i el cor cap a Catalunya.

—Com veu la situació política balear, superada la meitat de la legislatura?

—Veig una gestió del dia a dia que és correcta, fins i tot bona en alguns aspectes. Ara bé, fan poca política i és un Govern molt poc ambiciós. Es tracta d’un Executiu massa centrat en el dia a dia. No té cap projecte engrescador per a molta gent, no hi ha una proposta que diguis “ostres, això sí” i t’hi il·lusionis; no hi ha res de semblant, ni a prop de fer-ho.

—Com avalua, quant a l’impuls del català, la gestió dels Acords pel Canvi?

—Respecte a l’Ajuntament de Palma m’estim més deixar la meva opinió per més endavant, perquè ara que hi ha entrat el nou batlle [Antoni Noguera, de Més, va substituir el 30 de juny José Hila, del PSOE, d’acord amb allò pactat fa dos anys] sóc optimista i esper grans coses. De la resta, la veritat, estic decebut. No només jo. És el sentiment que tenim els sectors més sobiranistes. No m’agrada dir-ho en públic, així que no ho tornaré dir, però com ho he dit en privat a dirigents de Més, t’ho diré a tu i no ho diré mai més en públic: les polítiques lingüístiques i culturals que s’han fet aquests dos anys són totalment decebedores. Tots els sectors que vàrem estar resistint i mobilitzant gent contra les agressions de Bauzà, que férem les 12.000 al·legacions a la reforma de la Llei de funció pública (que degradava el català de requisit a mèrit per accedir a l’administració), els que feren la vaga de fam, els docents que feren la vaga indefinida, els que férem les grans manifestacions de març del 2012 i de setembre del 2013... esperàvem que el canvi polític el 2015 significàs un gran avanç. I tanmateix no el veim per enlloc. Per això ens sentim decebuts. Fins i tot traïts, sincerament. Insistesc, em sap molt de greu dir-ho. Si la meva opinió i la de tants d’altres és important o no, no em correspon a mi dir-ho. Per ventura hi ha gent (en el Govern) que analitza que fins i tot és millor que nosaltres ens queixem.

—Més no satisfà el sobiranisme, doncs?

—En el dia d’avui, no. Com que queden dos anys de legislatura, però, puc confiar encara que hi hagi un canvi radical en aquest temps i que Més per Mallorca passi a impulsar decididament la llengua, la cultura i les reivindicacions nacionals, així com que accepti integrar els diferents grups sobiranistes i independentistes en el projecte.

—I si no, podria sorgir una opció alternativa a Mallorca des de l’independentisme per a les eleccions del 2019?

—No ho sé. Jo no parl en nom de la CUP, que quedi clar. Però sí que sé que quan en política algú abandona un espai, inexorablement qualcú altre l’ocupa. És evident que si la gestió feta per Més no satisfà el sobiranisme i l’independentisme a Mallorca no es pot descartar en absolut que aparegui una candidatura d’aquest àmbit. Ara bé, qui sap amb quina forma: la de l’Esquerra Republicana d’en Mateu Xurí, la CUP tal com la coneixem o bé es crearia una plataforma d’unitat popular diferent de la que existeix al Principat? Qui sap com, però, ja dic, no es pot descartar que aparegui.

—Ara que fa vint-i-cinc anys dels Jocs Olímpics de Barcelona i altres tants d’un episodi protagonitzat per Baltasar Garzón, aleshores jutge...

—El 1993 li vaig tirar una bossa de fems, buida, a la cara, en protesta per les tortures que sofriren els independentistes que ell va ordenar detenir el 1992, abans dels Jocs Olímpics. És una vedet, un descarat, una persona que va veure desfilar per davant d’ell els detinguts amb evidents mostres d’haver estat torturades i quan es queixaven es limitava a contestar que “la Guardia Civil no tortura”, negant-se en rodó a obrir una investigació. És un personatge buit, sense valors.

—Vostè ha estat durant molts anys dirigent i activista de l’Obra Cultural Balear, organització que, per tant, coneix prou bé. Com la veu actualment?

—A ningú se li escapa que no passa per un bon moment. Crec que hi hauria d’haver un procés de renovació total. Un nou grup de gent, jove —que hi és— hauria d’agafar el relleu i dedicar els millors anys de les seves vides a fer de l’Obra Cultural un altre pic una entitat molt potent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.