El futur de Palma

«Palma ha de fixar els sostres de població i turistes»

Antoni Noguera (1979), de Més per Mallorca, és, des del passat 30 de juny, el nou batlle de Palma gràcies al pacte de 2015 de repartiment de l’alcaldia amb el PSOE.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A principi de 2015 vostè ni tan sols havia de fer part de la candidatura de Més a l’Ajuntament de Palma, i ara resulta que n’és batlle.

Es així. Aleshores pensava presentar-me a les primàries per anar a la llista del Parlament, però després de la renúncia d’en Toni [Verger, portaveu de Més a l’Ajuntament de Palma entre 2011 i 2015] a ser candidat [a batlle] per la imputació [en un afer judicial poc important, finalment arxivat] tot es va remoure i jo vaig decidir, ja que era regidor, optar a ser cap de llista.

I els resultats electorals foren els millors del nacionalisme d’esquerra a Palma.

En efecte, férem una campanya crec que molt bona, moderna, fresca i els vots ens acompanyaren: els tres partits [PSIB, Més i Som Palma] quedàrem molt igualats.

Una igualtat que portà a un pacte amb repartiment de la batllia entre PSIB i Més, entre José Hila i vostè. Un tipus d’acord que no se sol fer a les capitals.

És ver que és una fórmula que no s’usa a les capitals, però va ser la manera de donar sortida a la configuració postelectoral de l’ajuntament que s’havia produït: la gent de Podem [la candidatura es deia Som Palma] no se sentia còmoda amb la idea de quatre anys de batlle socialista i nosaltres optàrem per lluitar per l’opció que va ser la que finalment es va decidir.

Com avalua els primers dos anys?

A l’àmbit de l’urbanisme, que era el que jo portava, estic content perquè en aquests dos anys s’ha parlat més del model de ciutat del futur que volem que en molts de mandats anteriors. S’està plantejant un canvi de ciutat perquè sigui molt més moderna, europea, sostenible i verda que ara. Una ciutat del futur que haurà de rompre la dependència absoluta del turisme, que serà econòmicament més diversificada i sostenible. Per l’altre costat, hem romput la relació entre l’urbanisme i els poders fàctics de la ciutat. Feim urbanisme per a la gent: apostam per reformes importants, com la del passeig Marítim, per convertir-lo en un eix cívic, amb molt més espai pels vianants; o, també, la del barri de Llevant, que evitarem que es converteixi en una zona turística: el farem residencial amb una zona de desenvolupament de l’economia creativa.

La part negativa d’aquests dos anys és, sens dubte, l’afer de la màfia que la justícia està investigant en el si de la Policia Local de Palma i entre alguns altres funcionaris.

Sí, és la confluència entre la mala política, la mala economia i la mala praxi d’una part dels funcionaris d’aquesta casa. La mescla dóna com a resultat un cas de corrupció que fa feredat. Parlam d’un embolic molt seriós: prostitució, drogues, màfia, agressions físiques... El que em sap greu és que s’hagi estereotipat el cas sobre la Policia Local quan la immensa majoria d’agents són grans professionals.

La policia es queixa del tracte que li dispensa el govern municipal, o si més no alguns policies asseguren que vostès actuen de manera que criminalitzen tot el cos.

L’Ajuntament en tot moment ha donat suport al cos policial així com a tots els funcionaris. I alhora ha dit que cal col·laborar amb la justícia i que sigui ella la que decideixi, en el seu moment, qui és culpable i qui és innocent. El cas ha provocat una baixada de l’autoestima de tots els treballadors de la casa perquè no ha afectat només la policia, també hi ha implicat funcionaris d’altres departaments. Estam davant d’una situació extraordinària.

Hi ha hagut amenaces a membres de l’equip de govern per part d’aquesta màfia?

Sí.

Amenaces a regidors, el fiscal i el jutge van armats, un agent que és testimoni hagué de treure la pistola per defensar-se, seguiments a familiars...

Sí, Guillem Frontera va fer aquell llibre que es titulava 'Sicília sense morts' referint-se a Mallorca, però potser l’haurà de refer perquè la cosa s’està embrutant molt [es refereix al fet que la justícia investiga el possible assassinat de dues persones relacionades amb el cas, la mort de les quals passà inicialment per ser deguda a sobredosi de drogues] i cada cosa que es coneix és pitjor que l’anterior. Per descomptat, l’impacte sobre l’Ajuntament de Palma és molt gran, afecta a l’ànim de tots. Per això com a batlle vull capgirar la situació i que els funcionaris entenguin que  són el patrimoni més important d’aquesta casa. Hem de donar-los ànim i suport. Són imprescindibles perquè fan que la ciutat funcioni. Necessitam donar-los més autoestima.

Palma va créixer a la dècada dels noranta escassament en 30.000 habitants, en canvi a la dècada i mitja posterior, entre 2001 i 2015, ha augmentat en més de 100.000. Com es pot gestionar això?

És un problema seriós. Pensam que la revisió del Pla General aturi el creixement. La taca urbanística de la ciutat no ha de créixer més. No hi caben més urbanitzacions. Palma ha de fixar els sostres de població i turistes. Són les claus de la ciutat del futur. És el repte més important que tenim, hem d’aturar el creixement. Aquest és l’ordre polític per refer el Pla General. Una altra cosa són barris amb poca densitat que poguessin absorbir noves construccions per destinar-les a lloguer social. Però en conjunt no es pot créixer més. Ens hem de plantejar la ciutat sostenible per als pròxims quinze o vint anys.

Fa la sensació que hi ha serveis municipals sobrepassats per l’increment de població: policia, neteja, transport públic...

Els hem augmentat tots. Però, i no vull que soni com a excusa, la llei Montoro ens està ofegant i mutilant en relació amb la contractació, com fa amb tots els ajuntaments. Ens és molt difícil donar polítiques de qualitat en aquestes condicions. Després afegeix-li el creixement de població i de turistes i te’n dóna el retrat complet.

Parlant de turistes, quants ens rep Palma?

Exactament no sabem quina és la càrrega que suporta la ciutat. Tenim unes 25.000 places turístiques de nova creació, la dels pisos turístics, tenim uns 7.000-8.000 visitants de creuer de mitjana diària, un dia que plou ve una gentada de turistes d’altres bandes... Posem que un dia d’estiu tipus Palma pot tenir ben bé sobre els seus carrers 100.000 turistes, més o manco. Un per cada quatre habitants. És una animalada i s’ha d’acabar.

Declaracions com aquesta fa que els seus detractors diguin de vostè que va contra el turisme

M’ho diuen i jo contest que no vaig contra el turisme sinó a favor del turisme sostenible, a favor del turisme per avui i per demà. Cal planificar la ciutat a curt, mitjà i llarg termini, a pesar que hi hagi gent que no ho entengui.

A. Noguerra el nou batlle de Palma des del 30 de juny / Autor: Isaac Buj


Palma ha duplicat la població en quatre dècades i el resultat és una ciutat desestructurada: no hi ha una sola Palma. N’hi ha moltes. La del centre històric, la dels diversos eixamples, la de cada barriada de l’extraradi... I no només es tracta d’una separació urbanística sinó també cultural, lingüística, socioeconòmica...

És així. De fet, Palma és físicament preciosa però pateix el fet que mai hi hagi hagut un plantejament de model de ciutat únic i global. Per exemple, el centre històric i el barri de Pere Garau, tan a prop l’un de l’altre, són tan i tan diferents... Per això estem preparant els eixos cívics i territorials que serveixin per unir les diferents parts de la ciutat i així es pugui viure-la caminant. També hem d’afrontar la multiculturalitat amb tot el que això suposa. Són exemples concrets que donen idea dels reptes que tenim. O un altre, cada cop més important: les persones que viuen totes soles, que és un fenomen a l’alça com mai no havia passat...

Últimament tot el centre històric s’ha convertit en un espai turístic per vendre souvenirs i gelats als visitants, a més de begudes en els bars que proliferen sense aturall.

Hi ha un canvi brutal en el centre històric. El que dius és un clar símptoma de la turistització que estam patint. És un problema molt greu. Abans es parlava de la gentrificació d’aquesta zona, que consistia en la substitució de la gent amb pocs recursos per residents d’alt poder adquisitiu, però és que ara ja estam en una altra fase: la turistització, que és encara pitjor, perquè substitueix població resident per places turístiques i crea un parc temàtic. No pot ser. Hem de prendre decisions. No podem deixar que el mercat ho reguli. Si no prenen mesures aviat es convertirà en un nucli històric franquiciat i poc palmesà.

Els hotels boutique i semblants també hi han proliferat sense control

Ara estam estudiant les necessitats en aquest aspecte i per això hem imposat una moratòria d’un any per decidir tranquil·lament quin serà el futur. No podem seguir com ara. En el darrer any hem passat de 38 a 69 establiments hotelers d’aquest tipus. De 2.100 a 2.800 places. En un any! És impossible seguir així.

Que farà Palma amb els pisos turístics?

La futura llei [es calcula que s’aprovi aquesta setmana al Parlament balear] preveurà que cada municipi tengui marges per decidir el model local que s’estima més. Això és bo perquè, per exemple, no és el mateix un poble d’interior petit que vol atreure turistes per activar l’economia local que Eivissa i Palma que estam fins a les celles i no sabem com n’hem de sortir. A partir d’aquí jo, com a batlle, el que estic defensant és que la ciutat ha de garantir el dret a l’habitatge dels seus residents. Qualsevol regulació que facem sobre el lloguer turístic haurà de tenir present aquest dret. S’ha d’acabar tot això d’ara, sense control. Es pot permetre el lloguer turístic de ca teva quan tu no hi has de ser, però no altra cosa. Això d’ara, de cap manera. El que necessitam no són pisos per llogar a turistes sinó pisos socials: a Palma hi ha 190.000 habitatges i només 1.500 són habitatges socials, a Europa el percentatge és entre el 10% i el 20%. O sigui que en necessitam molt més.

Els pisos turístics es van prohibir a Balears amb la llei del turisme de 2012. Per què no la fan complir, vostès, en lloc de fer una llei nova?

A Palma, igual que a les altres grans ciutats europees, no hem reaccionat prest davant de la nova dinàmica turística basada en internet. Intentam fer el que podem, però és vera que hem anat rere del fenomen. No sabíem com fer-li front. Sí, tens raó, es va prohibir i no vàrem ser capaços de fer-la complir. Ara es regularà i les multes per incompliment seran molt més sucoses. I s’actuarà sobre les empreses que comercialitzen els pisos perquè només n’ofereixin de legals. Hem de pensar que estam davant d’un fenomen nou, molt complex i les institucions ens hi estem adaptant com podem per combatre’n els efectes nocius.

Passem al seu partit, el PSM, el més important de Més. Sempre ha estat partforanista en el sentit que s’interessava molt pels pobles —la part forana de Mallorca— i no tant per Palma. Ara, tanmateix, té el batlle de la capital. Canviarà alguna cosa en el si del PSM?

Més ha d’arribar a la majoria social. Per tant no pot deixar de banda, de cap manera, Palma. Les estratègies de Més transcendeixen el discurs històric del PSM. Per això a l’hora dels pactes de 2015 no vam assumir per casualitat les àrees d’Urbanisme i Neteja sinó per demostrar que som competents en la gestió de les grans àrees com aquestes dues. No hem de perdre els valors històrics, però ens hem d’adaptar a les noves realitats de la societat.

Vostè opta per Més en lloc de revifar les sigles PSM, no és així?

Més és una opció amb possibilitats de liderar la política d’aquest país. Més és una evolució molt sana, perquè les decisions no són de cada partit [PSM i IniciativaVerds] sinó dels militants. Els quals no necessàriament ho han de ser d’alguna de les dues formacions. Ja no hi ha militants d’una banda o de l’altra. Les sigles s’han eclipsat. De fet, la meva persona de confiança és Neus Truyol, que ve de la branca verda. Per tot això Més és una opció que genera confiança en els ciutadans.

ERC de Mallorca podrà formar part de Més?

Sí, si accepta que les sigles no són el que importa, que no hi ha quotes i que l’objectiu és enfortir Més.

Vostè ha estat citat per la comissió d’investigació del Senat, instada pel PP, per mor del contracte que va signar, essent tinent de batlle d’Urbanisme, a l’empresa de Jaume Garau, el famós cap de campanya que també contractà amb les conselleries de Més del Govern. Uns contractes que la Fiscalia Anticorrupció està estudiant per si inicia una investigació judicial o no.

És quasi graciós que, per això, un contracte menor gràcies al qual Palma aconseguí una subvenció de la Unió Europea per valor de més de 25,4 milions d’euros per actuar en una zona de la ciutat, em cridi la comissió muntada pel PP, el partit més corrupte d’Europa.

Se sent amenaçat per aquesta història?

No, perquè tot està fet d’acord amb la llei. Però t’he de dir que no sé si tornaria a actuar igual. Vaig fer el que calia i quan aconseguírem, gràcies al contracte amb una empresa que, per cert, també havia contractat amb l’ajuntament en temps del PP, els 25, 4 milions, férem una festa. Però aquella alegria es va convertir després en un malson.

Resulta curiós que vostè desperti confiança en àmbits sobiranistes i independentistes que tanmateix no confien en la gestió que fa Més en el Consell de Mallorca ni en el Govern.

No entraré a fer comparacions amb altres companys. Quant a la confiança que em tenen aquests sectors, doncs, no ho sé, per ventura és perquè jo procur xerrar clar sempre, i amb contingut. És possible també que el meu compromís amb unes illes Balears independents els soni bé. Sempre ho he dit i ho seguesc dient ara que sóc batlle: unes illes Balears independents serien molt més justes i la gent hi viuria molt més feliç.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.