Ministeri del referèndum

Puigdemont i l'èxode dels titubejants

L'executiu català fa canvis a l'organigrama per garantir un Govern cent per cent compromès amb la celebració del referèndum i disposat a assumir riscos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No els tremolarà el pols. Els tribunals estatals no escatimaran en recursos per parar els peus a tot aquell que decideixi posar en dubte la indissolubilitat d'Espanya. A ningú se li escapa. Encara menys a l'executiu de Carles Puigdemont, que té clar que arribar fins al referèndum pot comportar costos penals a qui s'ubiqui al front polític.

Totes les alarmes van saltar a principis de juliol quan, en una entrevista a El Punt AVUI, el conseller d'Empresa, Jordi Baiget, deia que “l’Estat té tanta força que probablement no podrem fer el referèndum” i afirmava no estar disposat a posar en joc el seu patrimoni per arribar a l'1 d'octubre. D'altres membres del PDeCat ja havien manifestat aquestes pors en d'altres moments, però que les declaracions sortissin per boca d'un conseller que, sobre el paper, havia estat escollit per formar part del Govern que havia de menar els catalans cap a la independència, generava incertesa tant als socis de govern com a la societat civil.

La resposta de Puigdemont va ser fulminant. Cessar a Jordi Baiget i posar al seu lloc el fins llavors conseller de Cultura i persona de confiança del president, Santi Vila. Vila, al seu torn, era substituït per Lluís Puig. Tanmateix, les declaracions el migdia abans de la líder del PDeCat, Marta Pascal, donant suport a Baiget, denotaven una manca de comunicació entre partit i executiu.

Tot i la ràpida reacció, els dubtes sobre el compromís amb el referèndum de la resta de consellers del PDeCat seguien planant sobre el Govern. Tant és així que s'especulava amb la possible sortida d'altres càrrecs com el secretari del Govern, Joan Vidal.

L'ambient estava escalfat i les males veus apuntaven a una crisi interna. Des de Junt pel Sí, però, aconseguien desviar l'atenció per una estona amb els actes de presentació de la Llei del Referèndum que hi havia previstos per aquell mateix dia. Projectaven d'aquesta manera una imatge de compromís amb la celebració de l'1 d'octubre.

En paral·lel, s'iniciava un procés de reformulació de l'organigrama governamental per visualitzar sobre qui queien les responsabilitats de tirar endavant els actes necessaris per arribar a la jornada refrendària i rebaixar temors dins les conselleries. L'àrea de Processos Electorals passava a mans del vice-presidentOriol Junqueras. Tot, després que la posició dubitativa de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, amb la compra d'urnes no acabés de convèncer certs sectors de l'executiu. Aquesta adquisició queda ara en mans de l'esmentat Junqueras i del conseller d'Exteriors, Raül Romeva.

La batalla, però, es focalitzava en decidir qui firmaria els decrets referents a la celebració del referèndum. Si per molts la resposta més lògica era que fos el líder republicà l'encarregat de fer-ho, aquest preferia que fossin tots els consellers els signants -opció que s'ha imposat- per tal d'evitar “sancions quirúrgiques” per part de l'Estat.

Canvis al temps afegit

D'altra banda, aquest dijous, Puigdemont iniciava una ronda de reunions amb els consellers vinculats amb el PdeCat per conèixer el seu compromís i la seva disposició a assumir riscos. La intenció era reformular l'equip de govern que havia heretat de Mas per crear un equip de la seva confiança. Sense titubejos possibles.

Així doncs, el matí del divendres es confirmaven els quatre canvis que ja havien començat a sonar la nit anterior. Quatre descartats i quatre incorporacions. Entre els que deixen el vaixell -Puigdemont ha rescatat el massià “pas al costat” per a l'ocasió- hi ha la fins ara consellera de Presidència Neus Munté, una persona de pes dins el partit i que darrerament havia sonat com a possible substituta de Trias a Barcelona. Una inhabilitació l'hagués deixat fora de joc. Amb ella, marxaven també el conseller d'Interior Jordi Jané, la consellera d'Educació Meritxell Ruiz i el secretari de Govern, Joan Vidal.

Al seu lloc, entraven quatre persones de confiança de Puigdemont. La primera, Jordi Turull que assumirà Presidència. L'actual líder del grup parlamentari de Junts pel Sí ha demostrat compromís i bona sintonia amb els socis d'ERC, en especial amb Marta Rovira, la portaveu del grup.

Interior recaurà en mans de l'actual regidor del PDeCat a l'ajuntament de Barcelona Joaquim Forn. Independentista de pedra picada, pot lluir al seu pedigrí haver participat de les protestes fetes durant les Olimpíades de 1992 sota el lema 'Freedom for Catalonia'. Tanmateix, el seu nomenament ha aixecat certa polseguera entre certs sectors de la CUP que li recorden la seva gestió al capdavant de TMB durant el darrer govern de Trias.

Meritxell Ruiz serà substituïda per l'economista Clara Ponsatí. Sense carnet de partit, és membre del secretariat de l'ANC i va formar part de les llistes de Junts pel Sí a Barcelona. A la vegada, el càrrec de secretari de Govern anirà a parar en mans de Víctor Cullell, que fins ara ocupava el càrrec de secretari pel Desenvolupament de l'Autogovern i és una de les persones de confiança de Carles Viver Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN). Cullell havia format part d’aquest òrgan.

En general, els canvis han estat ben rebuts per part de la CUP, tot i que la portaveu del secretariat nacional de la formació anticapitalista, Núria Gibert, ha posat de relleu en roda de premsa que "ni tot estava preparat ni s'havia construït un govern per la ruptura" i ha desitjat que, ara sí, “aquest sigui el govern del referèndum”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.