Temps de Mètode

L'apetit del capital fòssil amb el desgel de l'Àrtic

Amb un escalfament tres vegades més ràpid que la resta del planeta, l'Àrtic s'ha convertit en una autèntica bomba climàtica. El desgel del pol Nord, amb conseqüències per al conjunt del planeta, s'ha convertit, tanmateix, en una oportunitat de negoci per al capital fòssil i la mineria. La desaparició de superfície gelada incrementa les possibilitats d'explotar bosses de gas i petroli fins al moment inaccessibles. En una zona que concentra el 13% i el 30% de les reserves mundials de petroli i gas, respectivament, s'estima per als pròxims cinc anys un creixement del 20% de la producció de combustibles contaminants.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'onada de calor de l'estiu passat va ser terriblement preocupant arreu del planeta. A les zones tradicionalment acostumades a temperatures extremadament moderades durant l'etapa estival, caracteritzades per trobar-se amb mercuris congelats durant els llargs hiverns, es van registrar dades de rècord. Groenlàndia, una gran zona gelada ubicada al nord-est d'Amèrica i sota sobirania danesa, va assolir els 23,4 graus, la temperatura més alta en la seua història. Un guarisme inquietant que es va donar també a la xicoteta localitat noruega de Saltdal, localitzada a prop del cercle polar àrtic. En aquell municipi, es van mesurar uns 34 graus pràcticament inèdits.

Les altes temperatures registrades a l'àrea àrtica coincideixen amb l'avanç inexorable del desgel. «Cada any, pels mesos de setembre i octubre, l'Àrtic es queda amb la seua mínima superfície gelada, la qual augmenta en els mesos d'hivern. En els últims quinze anys, s'ha experimentat una minva d'aquesta superfície, amb rècords de mínima extensió en 2012 i 2020», explica Pilar Marcos, coordinadora de l'Àrea de Biodiversitat de Greenpeace, una organització que adverteix que «la grossor del gel àrtic ha disminuït un 40% en els últims trenta anys».

Una de les principals conseqüències del desgel de l'Àrtic és l'augment del nivell del mar, «encara que aquest efecte és més limitat si ho comparem amb l'Antàrtida», puntualitza Javier Andaluz, responsable de clima d'Ecologistes en Acció, el qual adverteix: «La progressiva desaparició de la banquisa de gel de l'Àrtic comporta l'alliberament de metà i altres gasos, els quals estan en format sòlid sota aquesta capa de gel per restar a baixes temperatures i a molta pressió. El desgel evita que es produïsca l'efecte albedo, el qual consisteix en el fet que la capa de gel fa de para-sol de l'excés de raigs de sol. Si no es genera aquest efecte, l'aigua es calfa. I, en conseqüència, s'alliberen uns gasos que, almenys a curt termini, tenen un impacte considerable en emissió de CO2 a l'atmosfera». «L'Àrtic actua com a para-sol i també com l'aire condicionat, especialment als mars i als oceans. Són les seues principals funcions de regulació tèrmica del planeta», complementa Marcos.

El desgel de l'Àrtic provoca altres impactes climàtics arreu del planeta. Segons va publicar la revista científica Nature Geoscience, les fortes nevades que van afectar Europa durant aquest hivern estaven vinculades amb la gradual pèrdua de gel àrtic. «Tempestes, com ara Filomena, que estan influenciades per aquest desastre mediambiental», assenyala Andaluz. Amb els glacials de Groenlàndia creuant el punt de no retorn, l'Àrtic s'està escalfant tres vegades més ràpid que la resta de la Terra. Hi ha previsions d'experts climàtics, com les confeccionades pels especialistes de la NASA, que apunten a un estiu sense gel a l'Àrtic l'any 2050.

Aquesta tragèdia climàtica, tanmateix, es pot convertir en un gran negoci per a la indústria dels combustibles fòssils. El Servei Geològic dels Estats Units d'Amèrica considera les plataformes continentals àrtiques com una de les zones verges més extenses i amb un potencial més gran per a l'exploració i explotació d'hidrocarburs. L'Àrtic, no debades, concentra el 13% i el 30% de les reserves mundials per descobrir de petroli i gas, respectivament. El 85% d'aquests amplis recursos fòssils se situarien, segons la investigació dels geòlegs nord-americans, sota els fons marins, la majoria dels quals a no massa distància de la costa.

L'extracció d'hidrocarburs a l'Àrtic és una realitat des del segon terç del segle passat. En l'actualitat, de fet, s'han descobert més de 400 camps de petroli i de gas, els quals suposen 40.000 milions de barrils de petroli, 31 bilions cúbics de gas i 8.500 milions de barrils líquids de gas natural. «A la zona de l'Àrtic, les reserves de gas i petroli són molt importants, tot i que en el conjunt de l'activitat d'exploració i explotació d'hidrocarburs a escala global ha tingut una importància limitada per les dificultats tècniques d'aquests tipus d'operacions. Des del darrer terç del segle passat, hi ha hagut explotacions de gas i petroli a l'Àrtic. Ara bé, el desenvolupament d'aquesta indústria ha estat lent», radiografia Mar Campins, catedràtica del Departament de Dret Penal, Criminologia, Dret Internacional i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona, així com investigadora principal del projecte «La incidència del desglaç de la regió àrtica en la recomposició de l'espai geoenergètic mundial (2016-2017)».

«El negoci no era gaire rendible, ja que el cost de prospecció, exploració i explotació eren elevadíssims. Això va provocar que, entre el 2010 i el 2012, es produïra una progressiva marxa de les grans petrolieres, les quals o bé renunciaven a l'explotació de les concessions d'hidrocarburs o bé suspenien l'activitat. Repsol, per exemple, va decidir aturar la seua activitat a la zona l'any 2016», assenyala l'experta en governança a l'Àrtic, la qual anota: «En els darrers anys, tanmateix, s'ha produït un creixement importantíssim, tant en l'exploració com en l'explotació d'hidrocarburs». «La previsió que hi ha per als pròxims cinc anys és un creixement del 20% en la producció de combustibles fòssils a la zona àrtica», indica.

Explotació d'hidrocarburs de Gazprom de gas liquat a Sabbeta, població de l'Àrtic rus| Gazprom

L'ONG Reclaim Finance va denunciar, precisament, que les companyies de gas i petroli consideraven incrementar la producció a l'Àrtic dels actuals 11,5 milions de barrils de petroli al dia als 13,7 milions al dia per a l'any 2026. La gasista russa Gazprom, per exemple, estimava un creixement del 14% en la seua producció per a l'any 2030. La francesa Total i la nord-americana ConocoPhilips, al seu torn, tenien prevists uns augments de la seua activitat fòssil a l'Àrtic del 28% i el 36%, respectivament. «A mesura que el canvi climàtic es fa més intens, hi ha més possibilitats d'accedir a bosses de petroli i de gas antigament inaccessibles, la qual cosa està provocant aquesta revitalització de la indústria dels combustibles fòssils a la zona àrtica», analitza.

L'explotació dels recursos energètics contaminants de l'Àrtic s'ha convertit en una aposta quasi estratègica per a Rússia. «És cert que hi ha presència de petrolieres franceses, noruegues o nord-americanes, però la presència de Rússia, com a potència àrtica, és la més important», assenyala l'experta en relacions internacionals. A pesar de les oportunitats que ofereix el desgel, l'activitat d'extracció fòssil en aquesta zona comporta diversos desafiaments tècnics. «Rússia compta amb un problema de manca de tecnologia. Per solucionar-lo, està buscant la col·laboració de la Xina, ja que els russos tenen com a norma interna que cap concessió es pot desenvolupar sense participació d'una companyia del país», exposa. El símbol d'aquesta estratègia russa és la fàbrica gegant de gas liquat a Sabbeta, població de l'Àrtic rus, dissenyada junt amb la Xina i la multinacional gal·la Total.

El desglaç de l'Àrtic, com ara de la zona del permagel, comporta problemes, fins i tot per al negoci dels combustibles contaminants. «El desglaç del permafrost està desplaçant les cases en aquella zona, la qual cosa afecta també les explotacions d'hidrocarburs. I s'ha de recordar que la majoria d'aquestes explotacions de petroli i gas se situen en aquesta zona», adverteix Campins, el qual censura que «l'aposta pels combustibles fòssils a l'Àrtic contradiu i entrebanca l'assoliment dels objectius climàtics firmats a l'Acord de París». «Per complir amb les metes climàtiques fixades internacionalment a l'Acord de París, el 80% de les reserves conegudes de combustibles fòssils no s’haurien d'utilitzar. Si, a més, s'exploten altres per descobrir, com les existents a l'Àrtic, no podrem complir amb els compromisos climàtics», alerta Andaluz.

«La gallina dels ous d'or de les bosses de petroli i gas de l'Àrtic pot comportar un cercle viciós inquietant: a més desglaç, més capacitat per accedir a noves bosses de recursos fòssils. I a més utilització d'aquests combustibles, més desgel», subratlla Marcos, que avisa sobre les conseqüències «d'incidents amb els bucs petroliers en una zona amb molta obscuritat durant molts mesos». Un impacte ambiental que es podria redoblar amb la possibilitat que ofereix el desgel d'extraure les cobejades reserves minerals que acumula l'Àrtic. En aquella zona, no debades, se situen el 40% de les reserves de pal·ladi, el 22% de les de níquel, el 20% de diamants, el 15% de platí, el 10% de zinc o el 25% d'altres minerals de terres rares. Es tracta de minerals fonamentals per a la digitalització i la transició ecològica.

La importància d'aquestes matèries primeres, les quals sovint estan controlades per pocs països, com ara la Xina, ha provocat que la Unió Europea tinga, segons Campins, «un discurs contradictori envers l'explotació de l'Àrtic». «Si en el cas del petroli i del gas la Comissió Europea aposta formalment per impulsar acords internacionals per intentar limitar al màxim l'explotació d'hidrocarburs, quan es tracta de minerals rars, canvia el seu posicionament. Defensa el seu ús estratègic, tot i que la mineria també té un impacte en les comunitats locals», analitza. «Groenlàndia ha blindat les seues aigües a la mineria marina, la qual s'està convertint en una indústria incipient, i no només a l'Àrtic», remarca Marcos, de Greenpeace, que reclama «la reutilització de molts components i l'aposta per l'economia circular, amb la qual no caldria obrir noves mines». «Hem de posar fi a l'obsolescència programada», determina; mentre Andaluz, d'Ecologistes en Acció, adverteix «de la fragilitat de l'ecosistema àrtic, en el qual la intervenció humana ha estat, fins al moment, dèbil». Els riscos de fer negoci en un territori que crida SOS.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.