Ministeri del referèndum

Jordi Baiget i l’ombra del 9N

Jordi Baiget ha pronunciat el nom del 9N en va. Una extemporània reivindicació del que va ser un procés de participació i una inoportuna comparació amb l’1-O han expulsat del Govern un fidel d’Artur Mas.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El conseller d’Empresa i Coneixement va triar un mal dia per expressar els seus dubtes sobre la materialització d’un referèndum que vagi més enllà de la informalitat i el voluntarisme del 9-N: precisament el dia abans que s’anunciïn els detalls de l’1-O -aquells que es poden explicar, perquè el Govern de la Generalitat insisteix que no cal avançar esdeveniments ni estalviar feina al Tribunal Constitucional.

Les declaracions de Baiget al diari EL PUNT Avui arriben entre la setmana de la fallida adjudicació de les urnes i l’anunciada presentació formal del referèndum de l’1-O. Probablement, el pitjor context -a ulls del President la Generalitat- per expressar els seus dubtes i neguits: “L’Estat té tanta força que probablement no podrem fer el referèndum.”

El cessament de Jordi Baiget pot sorprendre per la seva duresa però té dos objectius: un d’extern, transmetre seguretat sobre el compromís del Govern amb el Referèndum, i un d’intern: fer un toc d’atenció als nostàlgics del 9N, aquells membres del Govern o càrrecs de Junts pel Sí que reivindiquen el «procés participatiu» de 2014 i es demostren fidelíssims a l’expresident Artur Mas. És el cas també del processat pel 9N -i desaforat del Congrés- Francesc Homs o l’exconsellera Joana Ortega. Tots dos s’han posicionat al costat d’en Jordi Baiget, fins i tot amb acritud, com va fer l’Homs amb una sèrie de tres piulades que acaben amb un excés de testosterona: «com és que d moment només som els del PDeCAT q ens condemnen els de Madrid i/o ens volen fora alguns de Catalunya? Fins als ous [una icona d’un ou substituïa la paraula]»

Tots dos discursos, els dubtes sobre l’1-O i la fidelitat a Mas, podrien ser independents, però curiosament s’expressen de forma paral·lela, la qual cosa suggereix el malestar d’un sector del PDeCAT amb les formulacions del president del Govern. Baiget ho explicava d’aquesta manera a l’entrevista que en Xevi Xirgo li fa a EL PUNT Avui: “S’aprovarà una norma legal catalana per què es pugui fer? Sí. Però en el minut 1 vindrà la suspensió. Hi aniran tant en contra que potser haurem de fer alguna cosa diferent, i alguna cosa diferent es pot assemblar a un 9-N. Per això quan bandegem el 9-N, quan diem que ara no farem un 9-N, a mi aquestes declaracions no m’agraden, ens tanquen portes...»

Certament, Baiget qüestiona la realització final d’un referèndum vinculant perquè és indubtable que la reacció dels braços executiu i judicial de l’Estat actuaran, com a mínim, de la mateixa manera que contra el 9N. Aquest qüestionament és, en el fons, un qüestionament del discurs oficial del Govern de la Generalitat, que insisteix en què l’1-O serà vinculant. I fa una altra cosa. Situa Baiget, un conseller del Govern, en la mateixa situació que qualsevol ciutadà català: ha de tenir fe en els instruments (lleis i estructures) que el Govern té previst per fer vinculant el referèndum perquè tampoc no els coneix. El mateix Baiget confessa la raó de la seva ignorància: «Una part del govern no estem en el nucli dur de les decisions, i això... això genera el que genera... A mi, i a d’altres, se’ns consulta l’estratègia del que hem de fer? No».

En el rerefons d’aquesta situació dins del Govern hi ha el procés que va portar en Puigdemont a la Presidència de la Generalitat. Després de les eleccions del 27-S, l’Artur Mas va fer el seu pas al costat, pressionat per la CUP, però l’executiu de pacte amb ERC ja s’havia concretat. Puigdemont va heretar un Govern amb el qual s’hauria d’entendre, tant sí com no. A poc a poc, l’exalcalde de Girona ha anat creant un pinyol propi, tan personal i tan tancat com el que tenia Artur Mas al començament, fruit d’afinitats polítiques i personals que ha anat bastint més enllà . Un pinyol en el qual no hi ha en Jordi Baiget.

Una de les proves que les afinitats poden ser personals, a més de polítiques, és el perfil polític del conseller elegit com a relleu de Baiget, Santi Vila. L’exconseller de Cultura i nou responsable d’Empresa i Coneixement no és més independentista que Jordi Baiget. De fet és un confés partidari d’altres vies de diàleg amb l’Estat. Però Puigdemont coneix bé Vila des que el primer era alcalde de Girona i el segon ho era de Figueres. I Santi Vila s’ha declarat membre fidel d’aquest Govern, disposat a arribar fins on calgui en el compromís adquirit abans del 27-S.

Jordi Baiget va ser secretari del Govern d’Artur Mas i va ser al seu costat en la signatura del decret de convocatòria del 9N. És ell qui fa un breu preàmbul i li porta el decret per signar en l’acte protocolari que es va celebrar el 27 de setembre. L’ombra d’aquell acte pesa encara sobre les seves decisions.

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.