Laura Borràs i Jordi Turull s’ho han fet per arribar conjuntament a la Farga de l’Hospitalet. Aquest cap de setmana s’hi celebra el segon Congrés de Junts per Catalunya. El tret de sortida ha estat moment d’escenificar cohesió de la direcció per projectar-la a les bases que s’havien rebel·lat a Argelers, avançant el que passaria després. Ha estat dia de tancar files, no exempt d’alguns debats intensos en el redactat de les quatre ponències que cal votar l’endemà.
La ponència més rellevant de les tractades aquest cap de setmana era la política, que ha estat aprovada per unanimitat, tal com ha informat el seu responsable Aleix Sarri. El text deixa oberta la possibilitat de consultar a la militància la possibilitat de seguir a Govern en funció dels resultats de l’auditoria que es durà a terme sobre el compliment de l’acord.
Permet mantenir, també, per ara, l’acord a la Diputació de Barcelona amb el PSC, tot i que s’ha aprovat analitzar el pacte abans de les eleccions vinents (sense aclarir terminis) i es deixa obert què fer després d’això.
En l’àmbit estratègic, es considera l’1 d’octubre com a font de legitimitat per activar la declaració d’independència. A més, dona per acabada la taula de diàleg pel que fa a Junts i consideren que “desmobilitza internament”. Amb aquest context, com ha explicat Sarri, es considera que “el PSOE no és gaire millor que el PP” i que l’1-O de 2022 ha de ser un “punt d’inflexió” cap a la culminació de la independència.
En una línia similar s’han expressat al matí la presidenta i el secretari general del partit en l’obertura del Congrés. Borràs ha dit que “l’agenda del retrobament només du a la rendició” i Turull ha comparat la funció de la taula de diàleg amb un grup de Whatsapp: “queden per quedar que quedaran”.
Dins la ponència organitzativa, coordinada per la consellera Violant Cervera, l’atenció se centrava en si s’aprovaria o no suprimir la inclusió del lawfare com una de les excepcions a la consideració de les condemnes fermes per corrupció com a falta greu. Un punt estretament vinculat al procés judicial que afecta Laura Borràs i que des del partit es considera orquestrat per l’Estat. Es tracta, doncs, d’un aval al relat oficial del partit. A debat hi havia, però, un total de 170 esmenes que, un cop discutides, han portat a que la potència rebés el 98,8% dels vots favorables.
Més delicat ha estat el fet que s’aprovés una esmena que demanava retirar les competències d’acció municipal de les responsabilitats del Secretari d’Organització, David Torrents, i quedaran directament per sota de la responsabilitat del Secretari General que serà qui s’encarregarà d’assignar qui ha de fer aquestes funcions. És un punt polèmic perquè Torrents, proper a Borràs, va haver de ser escollit en una segona votació després que en el Congrés d’Argelers no obtingués els vots necessaris per accedir al càrrec.
La ponència municipal, una de les dues ponències el debat de les quals ha acabat abans de l’hora de dinar, amb la sectorial, ha estat coordinada per Jordi Fàbrega. El text refós s’ha aprovat per unanimitat, segons han informat des del partit. El més destacat és allò que fa referència als pactes municipals i dels organismes supramunicipals. Segons el punt acordat, s’estableix que “es prioritzaran” pactes amb partits independentistes, si bé no es tanca del tot la finestra a repetir pactes amb el PSC, com el que es va fer a la Diputació de Barcelona el 2019. “Amb el redactat actual, el pacte amb el PSC seria francament complicat”, ha afirmat Fàbrega.
Ara bé, els pactes supramunicipals hauran de ser proposats per la Comissió Municipal Territorial (CMT) i ratificats per l’executiva del partit. La CMT, amb presència municipal, comarcal i de la comissió executiva, serà també l’encarregada de suggerir els pactes municipals, que hauran de ser votats per les assemblees locals després. Aquest fet constata la capacitat de l’Executiva del partit per aconseguir l’acord en un dels punts que havia generat més debat durant el període d’esmenes.
Pel que fa a la ponència sectorial, Damià Calvet, responsable de coordinar-la, s’ha congratulat del fet que aquesta només hagués rebut en contra d’un dels delegats i l’abstenció d’un altre. A la pràctica, també hi hauria hagut unanimitat amb el redactat final -tot i que no ha estat així en el cas per cas- de l’escrit. El fet més destacat és l’aprovació de “suprimir l’impost de successions i donacions”, en contra del que el partit havia votat al Parlament en les darreres ocasions. Un punt que defuig el que fins ara havien estat els equilibris de Junts per mantenir la transversalitat ideològica, com a mínim en termes econòmics, i que pot generar discrepància amb ERC i, sobretot, la CUP, de cara a futurs pactes. La mesura va acompanyada d’altres propostes de rebaixes fiscals, com la del tipus màxim de l’IRPF o l’anàlisi de la conveniència de suprimir l’impost de patrimoni.
La ponència, que vol estipular el model de país, inclourà també la voluntat del partit que Catalunya s’adhereixi en un futur als diferents acords dels estats europeus i prengui compromisos internacionals “en matèria de seguretat i defensa” així com el fet que sigui part de l’OTAN.
Tancar files
A la Farga de l’Hospitalet, la posada en escena és més modesta que no pas la primera part del Congrés, més de treball. “És possible fer servir mitjans telemàtics per complir amb les nostres obligacions”, recorda només començar la seva intervenció la presidenta del partit, Laura Borràs, recordant que els darrers dies Puig ha tingut dificultats per exercir els seus “drets com a diputat al Parlament de Catalunya”. Borràs parla d’exili, de l’objectiu de la independència, demana defensar la llengua i recrimina que ja hi ha més de 4.200 persones represaliades, segons les darreres dades d’Òmnium Cultural. “La repressió és una estructura d’Estat, de l’Estat espanyol. Creieu-me que sé de què us parlo”, exposa avançant el que seguirà, una denúncia del seu processament per un suposat cas de prevaricació que des de la formació vinculen a l’acció de l’Estat espanyol. “La manca d’empatia i d’empara, en els moments de màxima dificultat, és la més gran mostra d’inhumanitat i d’indiferència en el terreny institucional. Les mostres d’empatia que he rebut em demostren que Junts no és ni inhumà ni indiferent davant les injustícies. Prestigiar el Parlament vol dir sortir a fer l’acte institucional amb indiferència del que digui l’Estat espanyol”, reflexiona entre aplaudiments de la platea.
Velats, han arribat un parell d’encàrrecs per als socis de govern. “Hi ha vegades que ens volen fer creure que defensar drets és simbòlic. No hi ha res de simbòlic”, apuntava amb relació al cas de Puig i anotava que Junts actuava a Madrid “sense caure amb el servilisme del PSOE”, tot lloant la feina dels diputats del partit al Congrés. Ho ha reblat fent notar que “l’agenda del retrobament només du a la rendició”, just l’endemà que el president Pere Aragonès acordava amb Pedro Sánchez la tercera reunió de la taula de diàleg i negociació.
Darrere seu, Turull, reforçat després de ser el més votat a la primera volta del Congrés, no ha dubtat en posicionar-se al costat de Borràs defensant que si aquesta “setmana hem sentit molt l’expressió fer caure Laura Borràs”, calia que sabés que “tota aquesta gent que tens al darrere, si et volen fer caure, se la trobaran al davant per fer-ho impossible”. Conscient que hi ha hagut remor de fons abans del Congrés, i que aquesta s’ha traslladat als mitjans, ha assegurat que “han intentat que arribéssim al Congrés dividits, però arribem aquí més junts i a totes que mai”. Això no l’ha privat de fer un bloc demanant cortesia en els debats: “que el que proposem surti del cor i del cap, no de l’estómac”.
El secretari general del partit encara era més sever amb l’estratègia d’ERC que no pas Borràs. Demanava no deixar-se “arrossegar per cants de sirena enverinats i interessats” que ha equiparat a “això que diuen taula de diàleg”. Al seu entendre, la taula “serveix per quedar, quedaran per tornar a quedar. Més que una taula, podrien fer un grup de Whatsapp que és el que fan la majoria de mortals per quedar”, etziba. El rol d’aquesta nova trobada considera que és fer de “socorristes del naufragi electoral del PSOE” i ha recordat que “mentre discutien per quedar, no han parat els atacs a la llengua”.