La situació de Manolo Mata com a síndic de les Corts Valencianes del PSPV i, al seu torn, advocat del constructor Jaime Febrer, un dels principals capitostos de la trama Assut, era delicada. La pressió mediàtica i política d'ençà que va aixecar-se el sumari, el qual ha destapat els tripijocs de representants municipals del PP, PSPV i de la vella guàrdia del Bloc, així com els negocis sota sospita del cunyat de Rita Barberá, José María Corbín, s'albirava complicada de sostenir durant setmanes. L'oposició parlamentària, tot i comptar amb integrants assenyalats a la macrocausa judicial, havia convertit aquesta qüestió en un altre element de desgast del Govern del Botànic.
Arran de la disjuntiva d'abandonar la defensa del promotor Febrer o de retirar-se de la primera línia política, Mata ha escollit la segona. L'actual vicesecretari general del PSPV, peça important dintre de l'engranatge dels socialistes valencians i home de confiança del president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, va traslladar aquest divendres la seua elecció irrevocable al cap del Consell. D'aquesta manera, l'encara síndic del PSPV penja la botes de la política i s'enfila la toga com a advocat, una de les seues grans passions i a la qual feia temps que desitjava tornar. Després d'aquesta dimissió, que s'oficialitzarà una vegada celebrat el ple parlamentari del pròxim divendres, la principal ocupació de Mata serà el seu despatx.
Amb la marxa del dirigent socialista, la formació del puny i la rosa perd una de les seues figures mediàtiques, així com la cambra valenciana es veurà privada d'una de les persones que han trenat pactes parlamentaris que semblaven impossibles. Provinent d'Esquerra Socialista i iconoclasta per haver donat suport a Pedro Sánchez en les primàries federals del 2017 enfront de l'alineament de Puig amb l'aspirant andalusa Susana Díaz, ha destacat durant la seua trajectòria política per els seus dots d'oratòria.
La dimissió de Mata obliga a una reordenació del grup parlamentari socialista, el qual haurà de buscar un substitut per a un tram de legislatura fonamental en l'àmbit mediàtic per la proximitat dels comicis valencians. La seua marxa implica un pas al costat d'una les figures importants dintre del Botànic, tant per la seua capacitat negociadora com per haver exercit de pont entre Puig i la vicepresidenta Mónica Oltra per l'amistat que tenia en ambdós.