-Qui és Gerard Querol i què hi fa a les xarxes?
-Soc un noi molt normal, amb moltes ganes de fer moltes coses. Un estudiant de cinquè de carrera, que m’agrada molt quedar amb els amics i sempre tinc moltes idees. A les xarxes, normalment era només consumidor, però amb el confinament vaig començar a fer vídeos d’humor a TikTok. Humor bastant blanc, sense fer mal a ningú. Sí que em posiciono amb el tema de Catalunya, a vegades, però això és una cosa que no pot faltar. Però, res més, humor blanc a TikTok i després vaig passar també a altres xarxes com Twitter.
-Entre les coses que ha fet, va passar per un programa anomenat Mood Z que no va acabar de tenir massa èxit. Quins aprenentatges en va treure d’allà? L’ha ajudat a plantejar els nous projectes?
-Cent per cent. Mood Z volia crear una comunitat. Crear nous rostres i persones referents a Catalunya des de zero i de forma totalment artificial. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals tampoc tenia molta idea de com es feia i es pensaven que a base de diners i posar recursos això es crearia d’un dia per l’altre. El que cal per generar engagement, sobretot entre els joves, és fer coses diferents que enganxin i després ja arribaran els recursos. Tot i que, si hi ha diners, sempre és més fàcil. El tema de Tindercat, al principi va néixer com una oportunitat de fer servir els espais de Twitter, de forma aleatòria, sense pensar-hi. L’11 d’abril farem un any Va tenir èxit i a poc a poc s’ha anat professionalitzant i va entrar-hi l’equip que feia producció de Mood Z. Però d’una manera diferent. Ells porten la producció d’esdeveniments i jo el tema dels espais.
@gerryquerryberry Like per part 2 #estiktokat#catalunya♬ sonido original - Gerry
-Quan veu una oportunitat en els espais de Twitter? És de les poques coses en català que hi ha funcionat i en general tampoc sembla que acabin de quallar gaire.
-L’oportunitat la veig quan soc de les poques persones que té la possibilitat de fer espais, perquè Twitter va llançar l’opció a gent aleatòria. Vaig pensar que si tenia l’oportunitat de ser dels primers a fer-ho, potser molta gent s’hi connectaria per veure què era si feia una cosa divertida. Vaig decidir fer això de First Dates Catalunya perquè qui volgués trobar parella s’hi connectés i jo els anava donant pas de manera divertida. Aquell dia #Tindercat va ser trending topic a l’Estat espanyol i ens va semblar tan divertit que cada tres o quatre setmanes en fem un. Amb constància es va acabar creant un equip de moderadors principals: en Ramon, la Carla i jo. Però hi ha molta gent que també hi participa i jo només faig el paper de presentador. Per Twitter he vist comentaris com «no pot ser que se’ls idolatri» i jo no vull aquest paper. Només estem fent la feina d’obrir l’espai i organitzar-ho.
-Per als que no ho coneguin, com funciona un espai de Tindercat? Ens hem d’imaginar que hi ha una mena de tronistes com a "Mujeres, Hombres y Viceversa", per exemple?
-Bàsicament, és com el que acabes de dir. Primer anunciem la data uns dies abans i ens connectem a partir de dos quarts d’onze, les onze. Jo obro espai a Twitter, que és com un podcast interactiu on poden parlar fins a onze persones i s’hi pot connectar tothom qui vulgui. Demano que qui vulgui parlar i buscar parella, que s’hi connecti. Però també es pot buscar company de pis, per exemple. Reaccionen a través del #Tindercat o ens obren per privat. Els connectem, ens expliquen quins gusts tenen i si a algú li agrada, es connecta. I, fent la broma, han sortit parelles. D’altres no, cadascú pel seu costat. Sempre vigilant en tot moment si és menor d’edat i tenir la mínima cura. Sempre ens pot mentir algú, però tenim la precaució.
-Us plantegeu, quan feu l’espai, que es mogui en un ambient sa o que les relacions es basin en certs valors dins aquest flirteig que genereu?
-Sí, nosaltres tenim molta cura. De fet, estem molt conscienciats. A tots tres ens preocupa, hem d’estar atents i tenir mecanismes. A Tindercat sempre intentem que hi hagi màxima cura en el flirteig. Totes les sexualitats hi estan convidades. Per ètica, si hi ha molta diferència d’edat entre dues persones no els poso a parlar. Si és menor d’edat, pot parlar, però no els aparellarem amb ningú. El dia de l’acte hi haurà un punt lila i en tot moment es dirà que és un espai per passar-ho bé i que ningú els obliga a res. Per xarxes es diu molta barbaritat, però bé, s’ha de tenir molta cura.
-És curiós que siguin espais per veu, perquè descarten una cosa que sempre s’havia considerat important en el flirteig com és l’aspecte físic...
-Sí, sí. Crec que això és una de les coses bones de Tindercat i una de les coses amb què podem tenir problemes el dia 22. Molta gent és extravertida quan no se li veu la cara, quan està estirada al seu llit. Quan se’t veu la cara o interactues presencialment, en aquell moment és quan la gent es fa enrere.
-En quin moment veu que això agafa una dimensió més gran de l’esperada?
-M’ha passat tres vegades. La primera, el primer dia, perquè amb la broma del #Tindercat l'endemà ja tenia entrevistes a RAC 1, Catalunya Ràdio, la SER... I era només una cosa de passar-ho bé, de broma. Al desembre, un altre cop. El 25 de desembre hi ha sis-centes persones. Després vam muntar el perfil de Twitter, que no en teníem, i ens va començar a seguir molta gent. A principis de gener torna a explotar i teníem 1.200 persones. I de nou, entrevistes i tot això. És molt fort, a Catalunya fas alguna coseta i ja t’entrevisten a tot arreu. Ara, l’últim, quan vam treure el vídeo anunciant l’esdeveniment. Més de dues-centes mil persones l’han vist. El vam treure diumenge i dilluns érem el tema de conversa de Twitter. Aquí veus que potser s’ha anat una mica de les mans. I no això, sinó que potser estem arribant a massa gent. Jo amb el meu nínxol de gent que està a Tindercat i és la gent que li agrada de debò, ja faig.
-De seguida se t’entrevista i de seguida se’t critica quan fas res en català. Tot es sobredimensiona?
-Sí. Amb algunes crítiques de la setmana ho vaig passar malament. Nosaltres ho fem de bona fe. No ens les donem de defensors de la llengua ni de res. Fem això en català perquè és la nostra llengua, no perquè la vulguem defensar a ultrança. Que sí que la defensem a ultrança, però no ens posem la bandereta. Ens diuen de tot quan estem fent un espai per passar-ho bé, una festa, que no està subvencionada per la Generalitat ni per ningú. On és la queixa?
-Per què penseu que és bona idea fer el salt a un acte físic?
-Quan vam començar, el 2021, era una època on hi havia encara toc de queda. Moltes amistats han nascut a Tindercat i després interactuen per Twitter. Crec que és un bon moment per conèixer-se, fer algunes parelles en directe i passar-ho bé. També per fer més professionalitzat el tema. A nosaltres ens interessa, també, en un futur, al setembre o octubre, començar de manera més professional o portar-ho a Twitch. No només allà, sempre preservant els espais de Twitter, però fent-ho multiplataforma. Ens venia de fust que fos en persona.
OBRIM LES INSCRIPCIONS!
— Tindercat (@elTindercat) April 10, 2022
Vols venir al 'Tindercat: Operació Sant Jordi'? Inscriu-te i aconsegueix les teves entrades!
L'accés serà lliure i gratuït, però entre tots els que us inscriviu hi haurà premis i sorpreses exclusives #Tindercat
https://t.co/qU8DqUAVHNpic.twitter.com/l1JNUn97Gk
-Què trobarà la gent el dia 22 d’abril a l’acte de Sant Cugat?
-La gent que no vagi al Camp Nou a veure el femení, que tan de bo hi vagi tothom... Bé, estarà tot ple i estaré content. Hi haurà un espai com els que fem a Twitter, però presencial. Intentarem tenir gent avisada que sigui activa, per si ningú no es vol presentar. Hi haurà moltes sorpreses. Però, ja podem dir que hi haurà dues DJ i un grup de versions de música que són molt bons. I, sorpresa, un dels que canta és un de l’equip i li vaig dir que vingués perquè em feia il·lusió. Hi haurà barra, food trucks, música garantida i tothom hi està convidat.
-Ho veieu com una cosa per fer-la créixer perquè sigui un projecte de feina o com a mínim una cosa més consolidada?
-Crec que té potencial. S’ha d’afinar bé l’estructura. I anar amb molta cura, perquè en el fons és un dating. Li veig potencial perquè en català no existeix això. El safareig per joves no existeix. Sí que hi ha algun intent, però una mica cutre. És una mica com el Back up o el Prohibit els pares. És aquest estil i crec que la gent està una mica enyorada d’aquest estil de fer ràdio.
-Potser té més sentit que surti d’iniciatives individuals que no d’un espai públic?
-Clar. I si molta gent li dona molta força, sempre es pot començar com Ibai o Auronplay per Twitch, però ben fet. No està explorat el camp de Twitch en català, hi ha creadors, però no està al nivell del què es podria arribar a Catalunya i a tot el territori de parla catalana.
-Per què no s’ha explorat prou aquest camp?
-Pels recursos. La gent té por a començar. En castellà, molta gent veu que és viable. Però, en català, posar deu mil euros en un set up guapo i preparar-ho tot... Per veure gent streamejar amb un ordinador cutre, la gent se’n va a veure twitchers en espanyol. Si vols iniciar Twitch en català, calen recursos, perquè si no, ràpidament la gent marxa al castellà.