"Aquesta pel·lícula ha transformat la vida de molta gent, la meva inclosa", ha dit Neus Ballús en recollir el premi a Millor direcció per Sis dies corrents, la pel·lícula triomfadora de la catorzena gala dels Premis Gaudí, viscuda aquest diumenge a la nit al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Cinc premis que la confirmen com una obra d’impacte, no només entre el públic —tot un fenomen que encara és en cartellera—, sinó també entre la crítica.
"Hi ha gent que m’atura i em diu que la seva història també és molt interessant, que també en podria fer una pel·lícula". No és un detall menor, segons Ballús: "la gent se sent interpel·lada i sent que la seva història també és important". I demostra que els guardons recollits al llarg d'aquesta cerimònia no són corrents, sinó extraordinaris. Com ho és que hagi triomfat la diversitat (la integració, el xoc cultural i els moviments migratoris, essència de les tres protagonistes: Sis dies corrents, Libertad i Mediterráneo) i el cinema de les directores (Ballús i Roquet, però també Alba Sotorra o Laura Mañá, millor documental i pel·lícula per a televisió).
"Les dones hem arribat al cinema no per fer només òperes primes, sinó per quedar-nos", deia la directora de La plaga a l'escenari de la Sala Oval del MNAC. Emocionada i agraïda, Ballús ha recordat amb aquestes paraules l'èxit de Carla Simóna la darrera Berlinale ("vaig plorar a Berlín quan va guanyar"), amb claredat i contundència, amb l'aval de la bona feina i felicitat com a divisa. En total, Sis dies corrents ha aconseguit cinc premis (Millor pel·lícula, directora, muntatge i actors principal i secundari). Les altres grans vencedores, amb quatre guardons cadascuna, han estat Libertad, dirigida per Clara Roquet (Millor pel·lícula en llengua no catalana i guió) i Mediterráneo, de Marcel Barrena (premi especial del públic).
"Volem triar en quina llengua rodem. Si no triem el català, moltes vegades és perquè no podem. Tenim talent, i molt", ha remarcat Judith Colell en el seu primer discurs com a president de l'Acadèmia, que també ha expressat, de manera rotunda: "No a la guerra, a cap guerra i en cap situació". Minuts després, la membre de la junta Maria Molins ha deixat un dels titulars de la nit: "Les víctimes i l’Acadèmia hem decidit crear un departament de detecció i prevenció d’abusos escènics, encara que els seus casos hagin prescrit", ha anunciat, entre grans aplaudiments. Acció directa i amb fermesa.
Un clam contra la guerra i per la pau
"El cinema sempre hi serà per enderrocar la bogeria i la sang vessada. Vencerem!". Així ho ha dit l’actriu ucraïnesa Polina Andrewia a l’escenari de la gala, en un dels moments més contundents de la nit. Pocs minuts després, Alba Sotorra dedicava el Gaudí a millor documental "a les dones kurdes que segueixen lluitant contra l’odi i la violència". Del dolor d’una Ucraïna ultratjada, al camp d’al-Roj de Síria: lluites gen fictícies que mostren les esquerdes d’un món a la deriva, i que han estat molt presents al llarg d’una gala on ha ressonat, ben fort, la pau.
Una pau que també ha estat molt present per recordar la pèrdua, aquest mateix diumenge, del músic, escriptor i actor Pau Riba —s’hi han referit, als seus discursos, Balter Gallart ("espero que hi hagi un taxista disposat a portar-lo al cel") i Alba Sotorra, amb l’afegit final a l’In memoriam—, en una coincidència que fa pensar molt en la viscuda ara fa tot just deu anys, el 2012, quan la cerimònia va coincidir amb la desaparició d’un altre il·lustre, Antoni Tàpies. "Tan cert com que tu i jo som altres", com diu la lletra de Cert, clar i breu, de Mishima, que ha obert la cerimònia amb el nou impuls electrònic i de la soprano Dolors Aldea. "Ara i aquí, t’estimo", acaba, com una declaració en temps incerts, amb massa turbulències.
Una gala de ritme àgil, celebrada en nou espai que feia goig —"el lloc és impressionant", deia Balter Gallart quan ha rebut el segon premi de la nit a Millor direcció artística per Las leyes de la frontera—, i que ha servit per celebrar el cinema català. Per primera vegada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, la cerimònia ha comptat amb 1.300 convidats i amb moments com l’ovació del públic a Carla Simón, en reconeixement l’històric Ós d’Or recollit recentment a la Berlinale, les reivindicacions d’Ana Polo i Oye Sherman —amb esment afegit a Filmin, que fa que la nostra llengua no sigui una "al·lucinació col·lectiva" en plataformes—, el gag "La La Land" en categoria d’animació —amb Mironins com a única candidata—, la presència invisible de Tom Holland per obra i gràcia de Carlo Padial, o la bombeta màgica i entranyable de Tomàs Pladevall, Gaudí d’Honor amb cinc dècades com a director de fotografia, que ha deixat tothom bocabadat.
Dirigida per Enric Cambray, David Lillo, Joan Grau i Oriol Bosch, la gala ha comptat amb la participació de Sílvia Abril, Òscar Andreu i Òscar Dalmau, Ona Carbonell i Ramon Gener, ente d'altres, i les actuacions musicals de Tarta Relena o Las Karamba. La cerimònia ha comptat amb una nombrosa representació institucional, encapçalada pel ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta; el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la delegada del Gobierno a Catalunya, Maria Eugènia Gay; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el tinent d'alcalde de Cultura, Jordi Martí, i el president delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares.
Palmarès 14 Premis Gaudí 2022
MILLOR PEL·LÍCULA Sis dies corrents, dirigida per Neus Ballús, escrita per Neus Ballús i Margarita Melgar i produïda per Miriam Porté.
MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA Libertad, dirigida i escrita per Clara Roquet i produïda per Tono Folguera, Maria Zamora, Sergi Moreno i Stefan Schmitz.
MILLOR DIRECCIÓ Neus Ballús per Sis dies corrents.
MILLOR GUIÓ Clara Roquet per Libertad.
MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA Maria Morera per Libertad.
MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ Mohamed Mellali per Sis dies corrents.
MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA Ángela Cervantes per Chavalas.
MILLOR ACTOR SECUNDARI Valero Escolar per Sis dies corrents.
MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL El retorn: La vida després de l’ISIS, dirigida per Alba Sotorra, escrita per Alba Sotorra i Júlia Parés Fabrellas i produïda per Alba Sotorra, Vesna Cudic i Carles Torras.
MILLOR CURTMETRATGE Farrucas, dirigit per Ian de la Rosa, escrit per Ian de la Rosa i Jana Diaz i produït per Carlotta Schiavon, Inés Massa, Jana Diaz i Pau Brunet.
MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ Frederica Montseny, la dona que parla, dirigida per Laura Mañá, escrita per Rafa Russo i Mireia Llinàs i produïda per Miriam Porté.
MILLOR FOTOGRAFIA Gris Jordana (AEC) per Libertad.
MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ Albert Espel i Kostas Sfakianakis, per Mediterráneo.
MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA Balter Gallart per Las leyes de la frontera.
MILLOR MUNTATGE Neus Ballús i Ariadna Ribas per Sis dies corrents.
MILLOR MÚSICA ORIGINAL Arnau Bataller per Mediterráneo.
MILLOR VESTUARI Vinyet Escobar per Las leyes de la frontera.
MILLOR SO Daniel Fontrodona, Oriol Tarragó, Marc Bech i Marc Orts per Tres.
MILLORS EFECTES VISUALS Alex Villagrasa per Mediterráneo.
MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA Sarai Rodríguez, Nacho Díaz i Benjamín Pérez, per Las leyes de la frontera.
MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ Mironins (La pel·lícula), dirigida per Mikel Mas i Txesco Montalt, escrita per Celia Rico i Cristina Broquetas i produïda per Mikel Mas Bilbao, Ángel Coronado, Oriol Roca, Iván Agenjo i Alejandro Cervantes.
MILLOR PEL.LÍCULA EUROPEA Otra ronda, dirigida per Thomas Vinterberg, escrita per Tobias Lindholm i Thomas Vinterberg, i produïda per Sisse Graum Jørgensen i Kasper Dissing.
PREMI ESPECIAL DE PÚBLIC Mediterráneo, dirigida per Marcel Barrena, escrita per Danielle Schleif i produïda per Tono Folguera, Sergi Moreno, Adrià Monés, Ibon Cormenzana, Ignasi Estapé i Sandra Tapia.