Entre els mestres catalans hi ha una dita segons la qual cada nou conseller intenta deixar empremta sense escoltar-los. S’anuncien novetats i molts tremolen o arrufen el nas. Sovint, els mandataris són vistos com a persones externes amb idees (fins i tot bones), però que no coneixen el sector.
Aquest és el feedback que ha rebut el conseller responsable del Departament d’Educació, Josep González-Cambray, després d’anunciar que el nou curs escolar començaria el 5 de setembre, cinc dies abans del que era habitual els darrers anys. En la presentació, la mesura es va anunciar com una eina que ajudaria a “millorar els resultats educatius dels alumnes” i a “facilitar la conciliació de les famílies”.
Des del Departament, que no ha atès les preguntes d’aquest mitjà, s’argumentava també que és positiu escurçar el període de desconnexió entre cursos i que, en paraules de Pere Aragonès, ajudarà a “generar més igualtat d’oportunitats”, perquè ha de beneficiar l’alumnat més vulnerable. La mesura es complementarà amb l’aplicació de la jornada intensiva durant tot el mes de setembre, tot i que, segons el Departament, “se seguirà garantint el servei de menjador per a tot l’alumnat i les tardes estaran cobertes per activitats gratuïtes fins a les 16.30 h”.
La notícia va caure com una gerra d’aigua freda per als sindicats que han convocat vaga de cinc dies la setmana del 23 de març, entenent que és la gota que fa vessar el got, sumada a un seguit de reivindicacions que fa temps que sostenen. Per al mateix 23 de març també hi ha una vaga convocada contra el 25% de castellà a les aules.
La mesura tampoc ha agradat a l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) que el dijous passat es van reunir amb Cambray per demanar-li l’ajornament de la mesura un curs per poder treballar-la amb la comunitat educativa. Segons aquesta associació, el Departament s’hauria mostrat obert a estudiar aquesta possibilitat.
Tot plegat, se suma també a un clima de malestar per la modificació curricular que estudia el Departament i que les organitzacions sindicals critiquen pel model d’avaluació que proposen i pel que consideren que és un desplaçament de la filosofia dels currículums. Al context cal sumar-hi també l’anunci recent, dimecres passat, per part del Departament de la voluntat de rebaixar les ràtios a les aules per sota dels 25 alumnes i amb l’objectiu d’arribar als 20 el 2030. Aquesta mesura, però, sí que ha tingut bona acollida entre la comunitat educativa.
La mosca al nas
Tot i això, des dels sindicats no poden deixar de veure el darrer moviment del Departament amb suspicàcia. “Si ho apliquen, ho celebrarem, però aquest anunci és una operació de màrqueting, una estratègia per intentar que la vaga no tiri endavant”, diu Iolanda Segura, portaveu del sindicat majoritari entre els mestres, USTEC.
Segura vol deixar clar que la vaga “no és només per les ràtios. És pel retorn a les condicions laborals que ja teníem, és pel tema dels interins, pels currículums, per la immersió lingüística...”. Explica que amb la pandèmia ha incrementat el desgast dels mestres i ha “suposat un sacrifici molt gran de tot el personal dels centres”. Per això critiquen que no se’ls hagi tingut en compte a l’hora de plantejar la reforma del calendari escolar i rebutgen que se’ls “menyspreï d’aquesta manera”.
Sobre la reforma del calendari, Segura critica que Cambray hagi decidit fer-ho públic sense passar per la negociació amb el professorat i “llançar-ho a l’opinió pública en una estratègia de màrqueting que buscava la complicitat de l’opinió social perquè sabien que els sindicats no hi estaríem d’acord i volien que la gent ens demonitzes perquè semblés que només reclamem les nostres vacances”.
Sobre la qüestió concreta del canvi d’horari, recorda que el mes de juliol és un mes de formació per al professorat, i, per tant, laborable, i que escurçar els dies de treball sense alumnes al setembre pot perjudicar la preparació del curs. “Ho haurem de preparar tot en dos dies, sense el personal estructural. No ens enganyem, a dia 1 de setembre mai tenim tot el personal. A més, molt personal arriba sense conèixer el centre i en dos dies s’haurà de situar, preparar l’aula i iniciar el curs sense haver pogut preparar res de res. Això no és qualitat educativa”, explica Segura, que rebla que “no es pot començar la casa per la teulada quan vols fer canvis”.
La portaveu de l’USTEC argüeix també que aquests cinc dies “no solucionen els problemes de les famílies desafavorides. Tenen necessitats tot el curs i són els grans oblidats”. Tampoc, diu, arreglen “els problemes de conciliació, que hi són tot l’any” i considera que no és a l’escola a qui pertoca donar resposta a la conciliació, sinó que “s’hauria de donar de forma més integral”. Lamenta que tot “recau sobre l’escola”, perquè “canviar l’horari laboral és una cosa molt complicada de fer atès que hi ha molts interessos darrere que no volen tocar».
Lidón Gasull, portaveu de l’aFFaC, afegeix encara una nova preocupació derivada d’aquesta reforma, l’extensió de la jornada intensiva tot el mes de setembre. “Ens preocupa perquè els informes diuen que aquest horari, amb aquesta intensitat, té conseqüències nefastes per a l’aprenentatge de l’alumnat”.
Molesta perquè el Departament hagi optat per “un canvi unilateral, sense haver-ho parlat”, exposa que “l’entrada de la jornada intensiva augmenta una hora el temps de migdia, que és un temps privat que sufraguen les famílies”. A més, demanen marge de treball perquè les activitats de tarda les puguin seguir gestionant les AFA (associacions de famílies d’alumnes), perquè “són activitats que s’aproven a la comunitat educativa amb coherència amb el projecte educatiu del centre. Que al setembre vinguin entitats privades contractades per concurs públic deixa fora la comunitat educativa”. Recorda que el fet que les famílies s’involucrin en això “és l’excusa perfecta per apropar-les al procés educatiu”.
La porta de sortida de Cambray, ara per ara, si no es vol arriscar a viure dues vagues, la de març i la que els sindicats amenacen amb fer al setembre, és ajornar l’entrada en vigor de les mesures i refer el camí comptant amb la comunitat educativa.