El debat de política general es va reprendre aquest mateix dimecres a les 9 hores del matí amb les intervencions dels grups parlamentaris responent a la intervenció del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que dimarts va donar el tret de sortida a l’inici del curs legislatiu amb una declaració d’intencions a favor de la taula de negociació i d’unes polítiques públiques “republicanes”.
El ple començava amb el discurs del líder del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, agraint la defensa del president Aragonès pel diàleg, que va fer en la seva primera intervenció del dimarts, tot criticant les “fórmules màgiques” de Junts i la CUP. Illa també apel·lava al diàleg entre catalans, dirigint-se al portaveu de Junts, Albert Batet, al líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, i al cap del PP català, Alejandro Fernández. Tanmateix, l’exministre de Sanitat va transmetre la voluntat de donar la mà al líder republicà per aprovar els Pressupostos, en cas que la CUP “es posi de costat”, a més de fer broma dient que "no hi ha ni pla de Govern ni estades de president i vicepresident de 14 hores en un vaixell que ho puguin amagar".
El cap de l’oposició també es va referir en nombroses ocasions als expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, per apel·lar al seu “sentit de país”. En el torn de tarda que iniciava a les 16 hores, també va citar a Pujol al dir que "som molt conscients que nosaltres sols no podríem constituir Catalunya".
Tot seguit li va tocar el torn al líder de la ultradreta de Vox, Ignacio Garriga, amb proclames xenòfobes. Vox assenyalava, en el seu discurs, tot un seguit de successos en què els delictes havien estat comesos per marroquins i algerians, i acusava l'independentisme de ser el culpable: "promouen la delinqüència, l'arribada en massa d'immigrants de forma irregular i el bonisme amb els delinqüents reincidents". Els diputats de la CUP Basha Changuerra i d’ERC Josep Maria Jové van respondre ràpidament al líder ultradretà apel·lant al Codi Penal i exclamant contra el feixisme ultradretà.
Després del polèmic discurs de Vox, li va tocar al líder de la CUP, Carles Riera, que va exigir al president Aragonès que posés una data al referèndum. De fet, els anticapitalistes ja van anunciar abans del debat que registrarien una proposició de llei per a celebrar un referèndum vinculant abans del 2025. Riera creu que pot servir per "pressionar i tensar" l'Estat de cara a una negociació, amb la vista de la comunitat internacional posada al conflicte. La CUP, en el torn de tarda també criticava el Govern en les matèries de l’ampliació de l’Aeroport del Prat i els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030.
En la mateixa línia anaven els comuns, que també criticaven aquests projectes, juntament amb el del Hard Rock de Tarragona. Jéssica Albiach feia un missatge molt crític contra el Govern i qualificava l'executiu liderat per Aragonès de “passiu i continuista”. A més, el partit morat presentava durant el matí de dimecres tres plans: el pla Catalunya Activa, per acabar amb la precarietat; el pla Catalunya Justa, per combatre les desigualtats; i el pla Catalunya Verda, per fer la transformació ecològica. A la tarda, per a respondre Aragonès, Albiach també deia que sentia “perplexitat” per les diferències en el si de l’executiu català pel que fa a la taula de diàleg.
Una negociació entre el govern espanyol i el català que no agrada gens a Ciutadans i PP. Els partits de la dreta espanyola feien aquest dimecres un discurs gairebé calcat. Mentre que el president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, assenyalava a Aragonès perquè “s’assemblava a Puigdemont més del que es creia”, el líder del PP català, Alejandro Fernández, acusava l'independentisme de voler "erosionar" la corona, la justícia i els cossos de seguretat per "tornar-ho a fer". També feien un discurs catastrofísta pel que fa a la “fugida d’empreses”, en un torn de tarda on Alejandro Fernández afirmava que Aragonès tenia un to més “amable” que Torra.
En el torn del grup parlamentari de Junts per Catalunya, el seu portaveu, Albert Batet, reclamava una “cultura de coalició” per tenir estabilitat dins de l’executiu. La formació del president Puigdemont també demanava no caure en “la falsa dicotomia” entre el mentrestant i la independència, que segons ell té l’objectiu “d’endormiscar”. Alhora, Batet destacava com a projectes estratègics la conversió de l'aeroport del Prat en un hub internacional, els Jocs d'Hivern com a una oportunitat per al Pirineu i el projecte de l'Hermitage; totes tres iniciatives criticades per la CUP, el soci parlamentari del Govern.
Pel que fa a la taula de diàleg, Junts es mantenia en la seva posició de sempre: “no donarà fruits”, i Batet ho argumentava afirmant que en el govern espanyol hi ha una “gran manca de respecte”.
En acabar els torns dels grups parlamentaris, Aragonès rebutjava la proposta de la CUP d’un nou referèndum unilateral i apel·lava al pacte entre ERC i la CUP, juntament a l’acord de Govern entre republicans i Junts. El president feia un missatge molt semblant al del seu grup parlamentari, que demanava a Junts i la CUP un compromís explícit amb els acords de legislatura. El cap de l’executiu català responia a Salvador Illa demanant-li la seva proposta per a resoldre el conflicte entre l’Estat i el Principat.
El debat es reprendrà dijous a les 16 hores amb les diferents propostes de resolució que haurà de votar al Parlament. Entre d’altres, es votarà la proposta d’ERC perquè el Parlament insti el Govern a avançar cap a la resolució del conflicte amb la taula de diàleg. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, també haurà de decidir si admetre o no a tràmit la proposta de la CUP de celebrar un referèndum abans del 2025, després d’un ple on s’han fet evidents les diferències entre els tres partits independentistes.
Malgrat aquestes diferències, ERC i Junts pactaven una proposta de resolució amb un títol ben explícit: “per culminar el camí cap a la República catalana”. El document insta els partits amb representació parlamentària a aprovar una proposició de Llei d’Amnistia al Congrés i exigeix al Govern català la recerca de suports internacionals perquè un futur referèndum d’independència sigui reconegut i compte amb acord extern.