El president del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, donava aquest dimarts el tret de sortida al nou curs legislatiu, tot just després d’un estiu marcat per les discrepàncies dels partits que formen l’executiu. L’ampliació de l’aeroport i la taula de diàleg han provocat dos terratrèmols al si del Govern: Aragonès no va acceptar els noms de Junts per a la taula de diàleg, mentre que Junts apostava per l’ampliació de l’Aeroport del Prat. Tot just després d’un cap de setmana marcat per la detenció i alliberament del president Puigdemont a l’Alguer, el líder de l’executiu català feia un discurs en el qual ha remarcat que la taula de negociació entre Govern i Estat és la millor via per a resoldre el conflicte polític.
El ple començava a les quatre de la tarda, just després de la trobada entre el president Aragonès i el vicepresident Puigneró, que hi entraven junts després de la rebuda del president Torra a la sala d’audiències del Parlament tot just quan es complia el primer aniversari de la seva inhabilitació. El discurs s’allargava gairebé dues hores amb només la interrupció dels aplaudiments d’alguns diputats, quan el líder republicà contestava al govern espanyol anunciant la intenció del Govern de convertir la comissaria de la Policia espanyola de Via Laietana en un centre d’interpretació de la memòria històrica.
Fent referència a les crítiques de Junts i la CUP a la taula de negociació, el president reconeixia que entén l’escepticisme que hi ha entorn la taula, però també destacava que “cal fugir de les solucions màgiques” per a fer la independència. Junts, més tard, responia que no s’havien sentit del tot “representats” pel discurs d’Aragonès, ja que “no s’ha fet cap reflexió” de les conseqüències de la detenció del president Puigdemont i “no s’ha parlat de confrontació”.
Un dels pilars en el qual es basa el Govern –i que Aragonès més remarcava– és el reconeixement internacional del conflicte, ja que en el cas que l’executiu espanyol no aprofiti la taula per resoldre’l “sumarem més suports de la comunitat internacional i serem més”. El discurs del líder republicà es basava sobretot en la via escocesa, la pactada, i repetia en nombroses ocasions que el seu antídot al conflicte és l’amnistia, l’autodeterminació i el diàleg.
Aragonès també volia enviar un missatge amb un fort component social i ressaltava que el progrés i la independència de Catalunya “van de la mà”. Tanmateix, el president anunciava tres mesures per a l’inici del curs legislatiu: a partir del pròxim curs, el darrer curs de l’escola bressol, el P2 serà gratuït, i s’arribaria així a la primera fase del procés de gratuïtat en l’accés a l’escola bressol. D’altra banda, el Govern també aprovarà un nou decret llei d’energies renovables i invertirà 3.500 milions d’euros més als pressupostos. Per últim, Aragonès anunciava també una consulta per a la població afectada pels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030.
El líder del Govern també volia assenyalar un canvi de rumb de la Generalitat amb la nova presidència, ara exercida pel seu partit. Aragonès vol fer canvis respecte als costums i les tradicions dels que “sempre han governat” la Generalitat, amb un accent posat als “valors republicans”, que diu que es basen en una transformació social, verda, feminista i democràtica.
El cap de l’executiu, alhora, feia autocrítica amb algunes de les decisions preses fins ara, passant també per les que considera més encertades. Entre les últimes hi ha, segons ell, la feminització dels cossos de Bombers i Mossos d’Esquadra, les ajudes de la Generalitat als afectats pel Tribunal de Comptes o el sistema de vaccinació contra la covid-19. D’altra banda, es feia responsable –si més no al seu Govern– dels “errors” per la falta de previsió de la cinquena onada i l’excés de compra de vaccins pel mes d’agost.
El debat de política general es reinicia dimecres al matí, amb la resposta dels portaveus dels grups parlamentaris a les declaracions del president. Està previst que comenci amb el torn del PSC, el partit més votat en les últimes eleccions, que més tard en roda de premsa acusava Aragonès de voler imposar als catalans l’amnistia i l’autodeterminació. Junts i la CUP, pel seu compte, lamentaven “no sentir-se identificats” amb el discurs del president. La CUP, fins i tot, proposava abans del debat fer un nou referèndum durant la present legislatura, que caduca el 2025. La proposta no compta, de moment, amb l’aprovació dels altres partits independentistes.
Pel seu compte, el president Aragonès s’enfronta al seu primer debat de política general a l’inici d’aquesta tardor del 2021, marcada per les noves mobilitzacions de l’independentisme una vegada superada la pandèmia, per les discrepàncies amb els seus socis de Govern i amb la CUP i també per la internacionalització del conflicte amb l’última detenció del president Puigdemont.